Publicitat
Publicitat

PAÍS VALENCIÀ

Compromís, una marca influent i desitjada

La coalició, que negocia amb Podem, aspira a ser també una força decisiva al Congrés de Diputats

Les eleccions del 24 de maig van deixar un clar vencedor al País Valencià. Davant la caiguda del bipartidisme, Compromís va esdevenir la força decisiva per formar l’actual govern de la Generalitat Valenciana i centenars de governs locals que, després d’anys de mandats del PP, ara estan en mans progressistes. Els 452.654 vots de la coalició -que integren el Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds- han permès al nacionalisme valencià viure el seu millor moment polític, que es tradueix en 84 alcaldies, representació en nombrosos ajuntaments i en les tres diputacions i, fins i tot, en el govern autonòmic. Ara, però, es troba amb reptes decisius que cal afrontar per consolidar l’èxit, entre els quals l’enfortiment de l’estructura i, molt especialment, l’examen de les eleccions estatals. El moment dolç i l’atractiu de la marca han fet que Podem flirtegi amb ells. I Compromís es vol fer valer en la negociació d’una eventual coalició electoral per a les generals que els podria catapultar per davant del PSPV i fer-los decisius ara al Congrés de Diputats.

Tot i no aconseguir la presidència, Compromís controla quatre de les vuit àrees que formen la Generalitat, compartida amb el PSPV. Qui en va ser cap de llista, Mònica Oltra, ocupa la vicepresidència del govern, en la pràctica, sembla que comparteix amb Puig una presidència bicèfala. Al marge de la Generalitat, l’èxit més destacable es va produir a València, on Compromís va aconseguir l’alcaldia per a Joan Ribó, i va derrocar del poder una Rita Barberá que ha ocupat el càrrec 24 anys. Però no tot és poder polític, també compta l’institucional. Un poder que va aconseguir la coalició situant el secretari general del Bloc, Enric Morera, a la presidència de les Corts Valencianes, la segona personalitat del país.

Després d’uns resultats que la coalició qualifica d’històrics, Compromís ja té dissenyat el full de ruta per als pròxims mesos. Segons els seus plans, el treball orgànic que els diferents partits han de fer passa per consolidar el projecte polític. Es tractaria, com explica la secretària d’organització del Bloc, Àgueda Micó, de “dotar de personalitat jurídica” el projecte de Compromís per fer que a poc a poc els partits que en formen part tinguin menys pes i la coalició funcioni de manera autònoma. Micó assenyala que el que és segur és que els partits caminen cap a una “confluència” que pot començar formant una federació de partits i acabar com una formació única, tot i que, si es produeix aquesta fusió, la també membre de l’executiva de Compromís ja avança que no serà com “un partit convencional”, ja que en aquest projecte hi cohabiten “cultures polítiques i ideologies distintes”.

Possible pacte amb Podem

Però abans de resoldre les qüestions orgàniques i organitzatives, Compromís ha de resoldre al setembre si compartirà cartell amb Podem a les eleccions generals. Això dependrà en bona mesura de si el partit de Pablo Iglesias accepta les condicions que li ha traslladat el partit valencià, que està en una posició de força per negociar, ja que, a diferència de Podem, les enquestes li pronostiquen un creixement.

El sondejos i els resultats a les autonòmiques -on va superar àmpliament Podem- fan que Compromís s’hagi convertit per als d’Iglesias en un aliat anhelat. Els valencians estan disposats a arribar a l’acord, però per segellar-lo han posat tres condicions innegociables: tenir grup propi al Congrés, encapçalar la llista i que la seva marca precedeixi en la candidatura la de Podem. Si les accepta, el pacte és qüestió de temps. El número dos de Podem, Íñigo Errejón, es va mostrar ahir flexible pel que fa a la condició que la marca sigui “Compromís-Podem”. Una coalició amb la qual va assegurar a la Cadena SER que podrien ser primera força autonòmica. De fet, el CIS atorgava quatre escons en solitari a Compromís, que calcula que, en coalició, en podria sumar entre 10 i 12, i superar així el PSPV.

El conseller Marzà centra la ira del PP i C’s

El conseller d’Educació, Vicent Marzà, militant del Bloc i membre de Compromís, s’ha convertit en la diana de la gran majoria dels atacs que la dreta valenciana llança sovint contra el govern que presideix el socialista Ximo Puig. Uns atacs que consisteixen a titllar-lo de “catalanista” -i, per tant, d’antivalencià, segons el seu punt de vista- i que han trobat en els plantejaments ideològics del conseller Marzà l’excusa perfecta per justificar les seves paraules.

Vicent Marzà, del sector més nacionalista del Bloc, ja va rebre moltes crítiques de la dreta pel seu suport al procés sobiranista de Catalunya expressat en diverses xarxes socials tot just ser nomenat conseller. Ara, arran de la difusió d’una entrevista que Marzà va concedir a Ràdio Terra amb motiu de la Diada del 2014, en què defensava la consulta independentista i la possibilitat de celebrar al País Valencià un referèndum similar en el futur, el PP i Ciutadans (C’s) han intensificat la campanya contra el conseller. Les dues formacions li han exigit que dimiteixi o, si no presenta la renúncia, han reclamat al president Ximo Puig que el destitueixi.

Un debat paral·lel a les Balears, el dilema de Més per a les generals

Més, la coalició ecosobiranista de les Balears, va obtenir a les eleccions del 24-M els millors resultats dels partits que integren aquesta formació, de la qual l’històric PSM forma el nucli dur. Ara mateix Més ostenta la presidència del Consell de Mallorca i de Menorca, la vicepresidència del govern balear, i un conjunt d’ajuntaments importants, com el de Manacor o Ciutadella. Més estudia ara amb Podem la conveniència de presentar-se conjuntament a les eleccions generals, una decisió que encara no s’ha pres. Els pròxims dies s’han programat trobades entre les dues formacions per estudiar la situació i traslladar-la als militants i simpatitzants per la via d’assemblees. Els sobiranistes, una part important de la base de Més però no l’única, entenen que convertir-se en socis electorals de Podem seria un pas erroni. Altres sectors de la coalició entenen que el més important de l’escenari és sumar i “derrotar” les forces que formen el bipartidisme espanyol, el PP i el PSOE, que es reparteixen els diputats balears al Congrés. Més també ha rebut l’oferta del PI, la formació regionalista, que té dos diputats al Parlament illenc.