Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

La 'troica' qüestiona l'optimisme de Rajoy

El govern espanyol traurà pit avui basant-se en les dades d'atur del mes maig i les intentarà presentar com un èxit producte de la seva política econòmica. Aquest és el missatge que van llançar tant el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com el ministre d'Economia, Luis de Guindos, el cap de setmana passat a Sitges en el marc de les Jornades del Cercle d'Economia: "El pitjor de la crisi ja ha passat" i l'economia s'està recuperant. Tot i així, els dos comunicats fets públics ahir per la troica (la Unió Europea, el BCE i l'FMI) demostren que l'optimisme de Rajoy i De Guindos és precipitat i completament injustificat.

La troica assenyala que el govern espanyol encara ha de mantenir una "forta supervisió" sobre els actius del sistema bancari i esmenta l'atur elevat, el deute i la recessió com els principals obstacles per a la recuperació. El diagnòstic que fa és benevolent (diu que el programa de rescat bancari "va pel bon camí"), però alerta contra qualsevol temptació de complaença o triomfalisme. I és que el mateix govern espanyol ja es va encarregar fa un mes de presentar un quadre macroeconòmic pessimista, amb la intenció no declarada de poder vendre després com un èxit qualsevol millora d'aquests guarismes.

Però els quadres i les xifres macroeconòmiques no mostren amb tota la cruesa el drama humà de la crisi. El mateix Rajoy va explicar a Sitges que la reforma laboral havia tingut com a principal conseqüència la contenció salarial. I que això havia possibilitat l'augment de la productivitat. És aquesta la via per sortir de la crisi? Guanyar competitivitat a base de rebaixar els sous? Els economistes de l'Organització Internacional del Treball, un organisme dependent de les Nacions Unides, van advertir ahir que aquesta opció aprofundiria encara més la recessió econòmica perquè enfonsaria el consum. En aquest sentit, la proposta del Banc d'Espanya d'oferir sous per sota del salari mínim del 645 euros suposaria, en la pràctica, institucionalitzar la figura del working poor , treballador a qui el sou no li permet sortir de la pobresa. I el treball ha de comportar, de forma inexcusable, un salari per poder viure amb dignitat.