La cultura neix de la societat i, sobretot, dels seus creadors, però no hi ha país la cultura del qual pugui generar interès i il·lusió sense un cert impuls per part dels qui la governen. Parlar d'impuls i de crear il·lusió és una generalització que cal concretar: en aquest article no ens hi cabrà tot, però per força això passa per tenir un projecte cultural amb objectius i terminis per assolir-ne la consecució; per disposar de les infraestructures adequades, amb direccions i equips professionals, i dotar-les econòmicament de manera suficient; per promoure dinàmiques d'estímul a la creació; per contribuir a la consolidació d'una indústria cultural, petita o gran, però tan àmplia i diversa com sigui possible; per potenciar els canals de promoció de les expressions culturals i, entre moltes altres qüestions, per saber que el nivell d'exigència en la qualitat de qualsevol projecte ha de posar-se un o dos graons més amunt del que es creu necessari i suficient.
Per a la majoria d'aquestes línies bàsiques d'impuls a la cultura, es poden fer servir subvencions i, de fet, segurament en quasi totes se'n necessiten en una mesura o una altra; el que no es pot fer de cap manera és que les subvencions públiques siguin pràcticament l'única via que es promogui des de les institucions. Ara mateix, a Balears, amb governs municipals, insulars i autonòmics amb gairebé un any de rodatge, em tem que bona part de les polítiques culturals engegades estan basades en les línies de subvenció, quasi exclusivament.
Un altre dia podem parlar de casos concrets, però de moment crec necessari aixecar el dit per dir que la política cultural em queda coixa, molt coixa. Amb subvencions, moltes, però en molts dels casos de dotació deficient i, el que per mi és més important, sense projecte per part de la immensa majoria de les institucions, amb dotacions del tot insuficients per a les infraestructures, amb incapacitat manifesta per agilitar iniciatives concretes ni tan sols per concretar-les i amb un quasi nul criteri de qualitat com a condició prèvia i imprescindible per accedir a l'ajuda pública. Les subvencions només contribuiran a fer més assumible el present de la cultura, però no ens garantiran un futur capaç de generar interès i il·lusió. I això, des del meu humil punt de vista, ho haurien de tenir en compte tant els que subvencionen com els subvencionats.
