Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

Les contradiccions del cas Snowden

L'extècnic de la CIA Edward Snowden es troba en una situació kafkiana: abanderat de la causa de la transparència i el dret a la intimitat, es pot veure abocat a viure refugiat sota la protecció d'un règim poc respectuós amb la llibertat de premsa com l'equatorià (l'altra opció, no gaire millor, era Veneçuela). I això és així perquè els teòrics defensors de la llibertat arreu del planeta, els Estats Units, l'amenacen amb un procés judicial que li pot costar molts anys de presó per revelació d'informació sensible per a la seguretat del país. És una situació paral·lela a la del fundador de Wikileaks, Julian Assange, refugiat a l'ambaixada equatoriana de Londres. Són herois o són traïdors?

El cas Snowden resulta apassionant perquè col·loca Occident en una franca contradicció amb els seus principis i ofereix una escletxa als països crítics amb els Estats Units per fer palesa la distància manifesta que hi ha entre el discurs i l'acció. L'extècnic de la CIA ha comès un delicte filtrant els plans massius d'espionatge dels Estats Units, però ho fa en nom dels mateixos principis als quals apel·la Washington per justificar els seus serveis d'intel·ligència: la defensa de la llibertat. ¿El fi justifica els mitjans? Snowden considera que no, i està disposat a pagar un preu personal i a incórrer en una greu contradicció, com és la de demanar asil a un país on el president, Rafael Correa, s'ha convertit en una bèstia negra per als periodistes. Està en el seu dret.

En tot cas, la polèmica sobre el futur personal de Snowden no pot servir per obviar el debat de fons: fins a quin punt l'administració ha de poder immiscir-se en la nostra intimitat, en les nostres comunicacions, amb l'excusa de la seguretat? ¿Estem disposats a reviure el fantasma del Gran Germà de George Orwell sense moure ni un dit? Si hem de fer cas del que ha passat fins ara, es diria que sí. Les revelacions de Snowden, com abans les de Wikileaks, no han provocat una gran onada d'indignació ciutadana. Però la lluita contra el terror també ha de tenir límits. I un d'aquests límits és poder comunicar-se amb la tranquil·litat de saber que no hi ha ningú més escoltant a l'altra banda del fil.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF