En els dos darrers dies, he coincidit amb tres persones que han decidit posar en venda la seva casa de Palma per instal·lar-se a un poble. Pot ser casualitat, però respon a les mateixes raons per les quals els qui habiten a qualsevol municipi de Mallorca que no sigui Palma han deixat d'anar-hi si no és per força major o per guanyar-s'hi les castanyetes. Palma ha incrementat de manera tan excessiva la presència humana i, com a conseqüència, també l'automobilística, que moure-s'hi s'ha convertit en una murga. Per contra, la resta de l'illa s'ha organitzat perquè qui no vulgui pujar o baixar a Ciutat tingui tot o gairebé tot el que necessita, si no al mateix municipi on resideix, sí a la comarca.
Fins a un moment donat es va veure com un avenç que Palma augmentàs el nombre d'hotels al centre de la ciutat. Fins a un moment, perquè tot té una mesura i el gènere humà és donat a una avidesa tal que quan comença mai no en té prou. A més dels hotels de ciutat, els pisos i apartaments que ara serveixen com a lloguer turístic sense més regulació que la d'arrendaments urbans, i els hotels flotants –no sé per què en dic, hotels, si són pobles sencers– que arriben diàriament al port de Ciutat han convertit el centre urbà de Palma en insofrible i insostenible.
Fa un parell de setmanes, l'equip d'Urbanisme de Cort, amb Antoni Noguera al capdavant, presentà algunes de les que va dir que són "peces clau del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma", un pla que maneja conceptes tan engrescadors com el d'urbanisme de proximitat i el d'urbanisme saludable, tot per fer una ciutat més amable.
"Volem una ciutat més amable", declarà Noguera en roda de premsa, mentre mostrava el projecte per a la realització de nous eixos cívics o eixos territorials, i per a l'ampliació i millora dels ja existents. Si a aquest pla li sumam el que ja anuncià fa mesos per a la façana de Palma i la ciutat del coneixement, del qual no hem sabut res més, podríem pensar o somiar en la ciutat idíl·lica, si no fos perquè hi ha molts aspectes que Palma no controla i alguns de determinants que no pot controlar sola.
I és que ja es poden fer eixos cívics i barriades intel·ligents que la càrrega humana sobre Palma la fa inhabitable i intransitable. Més gent, més brutor, més renou i més complicada la convivència entre veïns i població mòbil.
A vegades o sovint una té la sensació que es llancen grans titulars sobre projectes magnífics i de complicada i llarga execució, però que no s'afronten els problemes que afecten la quotidianitat, que són els que al cap i a la fi ens fan la vida més o menys amable. I aquests problemes Palma no els pot treballar sola, sinó com a pla global de tota una illa que repensi el model turístic i el mediambiental. Almenys aquests dos.
