Amb la rapidesa amb la qual se succeeixen els esdeveniments en aquest país nostre, fa com a por escriure una contraportada quan saps cert i segur que quedarà antiga en només prémer la tecla d’'enter'. Emperò, com que som un home d’assumir riscos i no volia faltar a la nostra cita setmanal, no fos cosa que deixem d’enyorar-nos, haurem de xerrar, una vegada més, de llibertat.
Molt s’ha parlat del famós #Procés de desconnexió de Catalunya, però cap dels prohoms (o ‘prodons’) pensants que copen les tertúlies polítiques de tota casta s’hauria pogut imaginar que un vaixell amb el #Coyote i l’ànec Lucas tatuat a banda i banda acabaria com a símbol matusser de la repressió que un estat exerceix quan posa en marxa tota la maquinària que té a l’abast. Una cosa ens ha quedat clara aquests dies: quan Espanya vol ser efectiva i contundent, té els mecanismes per ser-ho. Convendria recordar-ho la propera vegada que algú digui que hi ha línies roges que no poden traspassar-se perquè un estat democràtic ha de preservar certs valors i, sobretot, certes formes.
Comptes embargats, seus de partits polítics assetjades, càrrecs electes imputats, paperetes decomissades... N’hi ha hagut per a tots els gustos i sempre amb la sacrosanta legalitat com a coartada, que, com la mar, fa forat i tapa. Deia la gran Montserrat Roig que “només el nom de les coses és innocent”. Ja ens encarregarem nosaltres de pervertir el sentit de cada mot. On hom hi veu il·legalitat, mig Catalunya hi veu legitimitat. On hom hi veu sedició, la meitat dels ciutadans del Principat hi veu l’única resposta vàlida per assolir l’anhel d’un futur millor. No obstant això, ja sabeu que no hi ha res pitjor que voler entendre’s amb qui no vol escoltar-te. Des de la retallada del famós Estatut que Zapatero va prometre que acceptaria fos com fos, hi ha hagut onze anys per atracar postures, per a intents de seducció i per voler arreglar les coses. Hi ha gent que diu que ja és massa tard. Com en el cas de les parelles que esperen fins al darrer minut per dir-se adéu, tot pensant que encara hi ha mobles per salvar, el #Referendum ha estat la sortida inevitable per a aquells que s’han cansat de les promeses de canvi. El problema és que el govern central no ha vist que, declarant-lo il·legal i reduint-lo a una caricatura, ha deixat fora de joc tota la gent que feia comptes votar ‘no’ i declarar el seu amor per les Alpujarras o Guadarrama com va passar amb el #Referendum escocès. Fora bo reclamar visió d’estat a tot arreu, no només quan la banca va a favor nostre.
Aquesta setmana, la casualitat ha fet que el dia que escorcollaven la seu de la Conselleria d’Economia de la Generalitat jo fos per Barcelona per altres feines i em ves immers dins una de les metàfores més aclaridores que he vist des de fa temps. Sense moure’m de la plaça de Catalunya, en poc més de 200 m de recorregut, podies veure d’un costat una coa llarguíssima d’immigrants que arreglaven papers somiant quedar a un país els ciutadans del qual, dos carrers més enllà, maldaven per abandonar-lo a cop d’'Els segadors' i estelades. Mentrestant, una guarda de turistes venguts de tots els racons del món passejaven tranquil·lament aliens al moment històric que vivia Catalunya. I com a cúspide d’aquesta piràmide, helicòpters sobrevolant-ho tot per tenir controlada la situació. El sentiment que jo vaig veure als carrers de Barcelona era real i no hi ha cap dic de contenció que pugui aturar-lo. Quan dones com ma mare surten endomassades amb la senyera a cridar que volen democràcia, és perquè ja estan fins als nassos que algú els digui com han de pensar i com han de viure. Avui quan escric només em vénen frases d’altri al cap: “Ens ho llevaren tot. Fins i tot, la por”. I quan no tens por surts al carrer, encara que sàpigues que aquest xoc de trens inevitable deixarà ferits al teu costat de la via.
La poetessa Tonina Canyelles té uns versos que diuen que “tu pots dir ‘la meva barca’ però les veles sempre són del vent”. El govern central podrà dir “la meva legalitat”, però el vent d’un poble emprenyat bufa on vol i això, ja ho sabem, fa mal controlar.
