Quines polítiques culturals volem per a Palma? (II) Els casos del govern de canvi i de la Regidoria de Cultura
Quan els dirigents rebaixen dràsticament els objectius que s'han compromès a fer mitjançant els programes electorals i els acords de govern, ens trobem davant una falta de coherència. Una de les conseqüències més preocupants és l'augment de l'abstenció electoral, especialment per als que creiem que com menys gent participa en les decisions que els afecten menys legitimitat tenen aquestes. Els partits polítics que governen l'Ajuntament han declarat públicament adoptar com a senyes d'identitat tres eines que milloren el sistema de representants i delegació de vot, i que intenten situar la ciutadania en el centre del debat polític. Aquests conceptes són: participació, transparència i rendició de comptes.
La participació té un objectiu molt clar: donar poder a la població. És un instrument que també permet incloure-hi a qui no es troba lligat a cap estructura organitzada, el marginat, l'oblidat i a qui es troba privat de drets.
Malauradament, moltes de les actuacions que es fan en nom de la “participació” hi tenen poc o res a veure; és altament recomanable l'article de Sherry R. Arnstein (1969) sobre el tema. Parlar de “participació”, encara que se l'esmenti contínuament, però sense delegar el poder, no és participació, és manipulació. Fer una consulta no és, sense més, participació. Perquè es doni una veritable participació s'ha de fixar quina és la massa crítica a partir de la qual la consulta és vinculant i els consultats han de poder participar en tot el procés, especialment en l'elaboració de les preguntes i de les seves conseqüències.
La informació és fonamental per a la participació, d'aquí que la transparència sigui un element indispensable. Si la informació és unidireccional o es troba esbiaixada, la participació és només simbòlica. Quan la informació no té qualitat, com quan se’ns dóna la informació sense més, sobre el que es fa, el que no es fa o la despesa d'una partida, sense dir res en relació als problemes que s'intenten gestionar, ni per què es fa d'una manera o d'una altra, ni sobre quins objectius es persegueixen o fins a quin punt s'han assolit els resultats o no, la informació no és transparència ni tampoc participació.
Quan un responsable polític explica la impossibilitat que té per aconseguir uns objectius no està duent a terme cap acció a favor de la “participació”, i si no hi ha conseqüències tampoc se li pot dir rendició de comptes, en tot cas ho anomenem, seguint Arnsteim, teràpia.
Miquel Perelló ha dit públicament, en una reunió oberta a la seu de MÉS per a parlar del seu treball al capdavant de la Regidoria de Cultura, que el seu programa electoral, més que construir-se amb compromisos, es fa amb desitjos, i que només es veu capaç de complir-ne el 10%, sense especificar. Ha explicat que no té gelosa la seva cadira i que aquesta està a disposició del partit, no obstant això ha demanat paciència als presents per, abans de fer cap valoració, arribar al final del mandat.
Antoni Noguera, que s'espera que sigui el batle de Palma els dos darrers anys de la legislatura, ha estat informat de la deriva de la Regidoria de Cultura des de finals de l'any passat; es va comprometre a fer-ne un seguiment i a parlar-ne el mes de gener. Té una bona ocasió per mostrar que creu en el programa que representa i que la política municipal és un instrument al servei de les persones i per a un nou model de ciutat.
Lleialtat a la ciutadania, integritat, senzillesa, compromís, honradesa, moralitat, transparència, austeritat, exemplaritat, plena dedicació al servei públic, tot conceptes extrets del codi ètic acordat pels partits que conformen el govern municipal, són paraules buides si no se'ls dóna contingut. Rebaixar els compromisos que es deixen per escrit a desitjos és un frau. No fer-hi res, per part dels responsables, és connivència. Qui forma part de la comissió de seguiment del codi ètic i què pensa fer amb aquesta informació?
Que els escrúpols o la inoperància no serveixin per a reproduir els mateixos models obsolets i corruptes d’aquells que durant la legislatura passada demostraren que no tenen altre programa per a la cultura més enllà de la seva instrumentalització com a mercaderia turística i l’anihilació de la llengua catalana. Corregir el rumb és possible amb la voluntat política per fer-ho.
