Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Nou eufemisme patriarcal

En virtut d'un acord de voluntats, que en la majoria dels casos és a canvi de doblers, una dona accepta dur a terme la gestació i el part d'una criatura per encàrrec d'una altra persona a qui entregarà el nin o la nina, renunciant a la seva maternitat.

La terminologia –maternitat subrogada, gestació per substitució, contracte de gestió...– té vestigis legals i així aparença de serietat. En canvi, el comú del món jurídic ho rebutja:

Primer, perquè està prohibida per la Llei sobre tècniques de reproducció assistida, tant amb preu com sense. A més, el contracte serà nul, perquè l'objecte és el cos de la dona, i el Codi Civil impedeix que les persones puguin ser objecte de comerç. I la Constitució declara que la dignitat de la persona és un dret fonamental. I, a la fi, el Codi Penal ho castiga.

Avui dia just és legal als Estats Units i a països amb greus desigualtats socials, llevat d'Anglaterra, on està permesa com a donació.

Per què, amb tal claredat, hem arribat al debat actual?

Com a feministes, hem de sospitar, fer preguntes, anar més enllà del discurs dominant, dubtar dels conceptes, perquè els conceptes no només expliquen la realitat social, sinó que també polititzen i transformen aquesta realitat.

I, sobretot, tenir present que, a més de les estructures econòmiques i socials, hi ha l’estructura patriarcal. I és sobre aquesta on hem de situar el fenomen. Així sabrem els efectes que té obrir aquest mercat sobre les desigualtats de classe o la desigualtat nord-sud.

Per què el desig dels riscs de tenir fills s'ha convertit en un dret absolut? Per què les dones són més pobres que els homes? Per què es diu que no al comerç d'òrgans i que sí al d’úters? Què hi ha darrere aquest eufemisme?

Darrere hi ha el triomf de la indústria, dels negocis reproductius, que ho presenten com un avanç de la llibertat individual, amb elaborades campanyes mediàtiques per entabanar consciències, fetes per lobbies poderosos amb molts de doblers a guanyar.

La segona resposta és que aquests contractes duen a l'explotació física, emocional i econòmica de la dona. Ara es posa preu al cos i passa a ser un instrument de la voluntat d'una altra persona, una entitat perfectament substituïble. Ara les dones han de vendre les parts del cos que li són pròpies i que demanen els mercats.

Es diu que per a les dones aquesta decisió és una estratègia de la seva llibertat individual per millorar les condicions de vida, però és obligat analitzar críticament les opcions que es presenten a les dones i lluitar contra el sistema que ho permet.

Pel Lobby de Dones, aquesta figura és violència, exercici intens de poder d'un patriarcat que, a l'empara de la ideologia neoliberal, està desfermat. La rebutjam absolutament i defensam una ètica social en què no sigui el mercat qui reguli les relacions humanes.