Els militants d’Arran Palma duits a la força a Madrid per declarar davant l’Audiència Nacional, un tribunal especial, han patit en primera persona les disfuncions d’un règim que ha dimitit de la seva capacitat de convèncer.
Amb raó o sense, qualsevol ciutadà s’ha de presentar davant els representants del poder judicial quan se’l convoca. És una de les normes que ens hem donat a partir del convenciment que aquest és independent i ens protegeix dels abusos dels altres dos. El dubte creix quan són els jutges d’un tribunal especial, central i centralista, els encomanats d’impartir justícia. Perquè és justa aquesta força centrípeta que té com a única argumentació que les coses importants s’han de fer a la madrilenya cort? Es pot justificar la necessitat de tribunals especials que entenguin de temes molt específics, per als quals és imprescindible un grau d’especialització impossible de gaudir-ne en cada indret. Però parlam de cremar unes fotos, unes simples fotos.
Per norma, hauria de ser l’acció, la penada, no la intenció; i les condicions de la víctima, un agreujant o un eximent. Es pot entendre que els representants públics gaudeixin d’un plus de protecció, per allò del primus inter pares. I que sigui un agreujant en la condemna d’un delicte comès sobre la seva persona per motiu de la seva representativitat. Però si cremar una fotografia de qualsevol ciutadà de l’estat espanyol no és delicte, fer-ho del rei tampoc ho hauria de ser.
A la secció de Curiositats, hem llegit condemnes per haver pintat un mostatxo al cartell d’un rei llunyà. Normalment, els glapits són turistes incapaços d’entendre el codi de funcionament d’una dictadura perquè, la crítica, fins i tot la sàtira més coent i despietada, és part consubstancial dels sistemes democràtics d’origen. Per això ho llegim com a curiositat i no com a política.
Aquí, gràcies a les lleis de l’anterior majoria absoluta del PP, que reflecteixen el pànic del sistema pels canvis desconeguts que s’albiren, omplim pàgines de Política amb notícies sobre crema de banderes, cançons transgressores o acudits de gust dubtós. I no només s’omplen pàgines. Inexplicablement, també pretenen omplir presons. Potser volen mantenir-se immunes al canvi edificant una murada de por, però seran substituïts per aquells que voldran generar respecte.
