Els russos es riuen de les acusacions dels Estats Units

Sovint imaginem els espies com gent molt observadora, que roba secrets en silenci des de l’ombra. No és el cas dels espies russos, educats en les tècniques utilitzades durant la Guerra Freda contra els Estats Units, que tenen un objectiu més ambiciós: condicionar la política d’una nació a la qual, durant l’era soviètica, el KGB assenyalava com “el principal adversari”.

Aquesta és, com a mínim, la conclusió de l’informe desclassificat publicat divendres, que destapa el que les principals agències d’intel·ligència dels EUA veuen com una elaborada “campanya d’influència” ordenada pel president rus, Vladímir Putin, destinada a distorsionar el resultat de la cursa presidencial del 2016.

Però l’absència de proves concretes en el document publicat pels serveis secrets nord-americans ha topat amb una allau de burles dels polítics i opinadors russos, que al llarg d’aquest cap de setmana s’han llançat a ridiculitzar a través de les xarxes socials l’informe, que veuen com un munt de conjectures sense fonament.

En un missatge publicat a Twitter, Aleksei Puixkov, membre del comitè de defensa i seguretat de la cambra alta del Parlament rus, va comparar les acusacions sobre la influència del Kremlin amb les afirmacions de la CIA sobre les armes de destrucció massiva a l’Iraq: “Totes les acusacions contra Rússia es basen en creences i supòsits. Els Estats Units també estaven convençuts que Hussein tenia armes de destrucció massiva”.

Contra la televisió pública

Margarita Simonyan, editora en cap de la televisió pública en anglès Russia Today, que l’informe cita en diverses ocasions, també va donar la seva opinió en un tuit. “Ah! L’informe de la CIA s’ha publicat! La riallada de l’any! Una intro del meu programa de fa 6 anys és l’evidència més important de la ingerència russa en les eleccions dels EUA. Això no és cap broma!”, va escriure.

Fins i tot els més crítics amb el govern de Putin han expressat la seva consternació davant la poca solidesa de les evidències. Aleksei Kovalev, un periodista rus molt crític amb Russia Today, explica que se sent horroritzat per la importància que l’informe dona a la cadena pública russa. “Discrepo amb Russia Today i el seu cap -ha publicat a les xarxes socials-, però no són la vostra nèmesi, Amèrica. Relaxeu-vos, sisplau”.

El Kremlin, que ha negat diverses vegades haver tingut res a veure amb els ciberatacs contra el sistema informàtic del Comitè Nacional Demòcrata, no ha donat cap resposta directa a l’informe, que no proporciona proves noves que reforcin l’afirmació que Moscou va intervenir de manera encoberta a través de la pirateria i altres accions per ajudar Donald Trump i fer perdre Hillary Clinton. El dossier es basa simplement en el que descriu com una llarga trajectòria de Moscou per mirar d’influir en el sistema polític dels Estats Units.

“Rússia, com la Unió Soviètica que la va precedir, té un historial de campanyes d’influència focalitzades en les eleccions presidencials dels EUA, i ha fet servir els seus serveis d’intel·ligència, els seus agents i la seva premsa per menysprear els candidats que el Kremlin considera que li són hostils”, diu el document, que tampoc inclou evidències sobre les fonts i la metodologia que s’ha fet servir per recollir la informació sobre Putin i els seus col·laboradors.

En qualsevol cas, Mark Galeotti, expert en els serveis d’espionatge russos de l’Institut de Relacions Internacionals de Praga, es mostra escèptic sobre les acusacions que pesen sobre Putin d’orquestrar els ciberatacs. Galeotti explica que els espies russos, de la mateixa manera que els seus predecessors soviètics, “no només recopilen informació, sinó que miren d’exercir influència”. També diu que els serveis secrets dels Estats Units han actuat igual en alguns operatius, però assegura que és cert que els russos -que es mostren convençuts que els EUA van liderar d’amagat les protestes a Ucraïna del 2014 contra el president pro-rus Ianukóvitx i altres revoltes populars en territoris exsoviètics-“tenen una manera de treballar més agressiva que els porta a mirar d’influir en la política dels països que són objecte del seu espionatge”.