Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DE VENEÇUELA

Amics i familiars de Sabaneta viuen amb tristesa i esperança l'agreujament de la salut del seu fill pròdig

El poble natal de Chávez s'encomana a Déu

No hi ha ni un sol veí a Sabaneta que no pugui explicar una anècdota d'Hugo Chávez. Al calorós poble de Los Llanos veneçolans que va veure néixer el carismàtic líder socialista fa 58 anys, molts encara recorden el petit "Huguito" jugant a beisbol amb els seus amics, venent els dolços de papaia de la seva àvia Rosa Inés o eternament "enamorat". La seva imatge està estampada en parets i cartells però, sobretot, al cor dels seus habitants.

Caminar per Sabaneta és fer un viatge a la infància de Chávez, "la humil però feliç" infància d'aquest fill de professors rurals que tants cops ha rememorat a la televisió. La casa de tova i sostre de palla on va ser criat amb el seu germà gran, Adán, per la seva àvia és ara l'escola Mamá Rosa; uns metres més enllà, la seu local del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) és la seva antiga casa materna, i el Liceu Julián Pino on va matricular-se com el millor de la classe compagina imatges seves amb la de revolucionaris com Che Guevara i Fidel Castro.

Tot a Sabaneta recorda Chávez i, ara que fa més d'un mes que està a Cuba en silenci i en un estat de salut delicat, és possiblement en aquest poble de la sabana on s'esperen amb més angoixa -i entre múltiples misses- notícies de l'Havana.

Adrián Frías, el cosí gran del president, obre somrient la porta de casa seva. No són moments fàcils per a la família, però aquest productor agrari de 62 anys intenta mantenir el seu habitual bon humor. Emocionat, recorda les aventures passades amb el seu cosí, "un amic, un pare i un germà". De petit, Hugo era "molt dòcil, molt quiet i molt treballador" -explica- i la seva passió, a part de les noies, eren les matemàtiques i el dibuix, especialment, de les cases colonials del poble. Ara el veu poc. L'última vegada va ser a l'abril durant la colpidora missa familiar a Barinas, la capital de l'estat, en què Chávez implorava a Déu que li donés "la seva corona, cent creus, les seves espines, la seva sang", però que no se l'emportés encara.

Chávez, tocat

Adrián, que li coneix "les cares", reconeix que el va veure tocat quan el 8 de desembre va anunciar al país que marxava a l'Havana a tornar a operar-se del càncer i va nomenar el vicepresident, Nicolás Maduro, com el seu successor. "El vaig veure una mica apocat, com sentint que si fracassa… La mort no li fa por, el que li fa por és deixar això que no està conclòs, que falta molt perquè aquest país de veritat quedi com ha de quedar", diu convençut.

Adrián creu en Déu i confia que el seu cosí se'n sortirà, però quan se li pregunta per l'estat d'ànim de la família, la veu se li trenca. "Quasi tota la família, com a mínim de part de nosaltres, els Frías, ens sentim…", s'atura. Arrenca a plorar i, amb un fil de veu, aconsegueix dir: "Per a mi l'Hugo és sagrat".

Tothom al poble coincideix a dir que l'Hugo era un "enamorat", sempre un "enamorat" de les noies. A només cinc cantonades de casa l'Adrián, Telma González, una bibliotecària jubilada de preciosos ulls verds, prepara el dinar a la seva néta. Ara està sola, però s'ha casat dues vegades i els seus fills sempre fan broma amb el fet que hauria pogut ser la primera dama de Veneçuela. Ella els contesta amb humor: "Si hagués sigut així, cap de vosaltres hauríeu nascut".

La Telma va ser la nòvia de joventut de Chávez, poc abans que el president comencés la seva carrera militar a Caracas. El recorda com un noi "tranquil, molt humil, quiet i sa, però també molt recte". "Tot era ell, no em deixava pas", comenta rient i explicant que, si la relació no va tirar endavant, és perquè ella sentia que no podia seguir des de la distància. El president sempre l'ha descrita com una de les noies més boniques del poble, la Telma era el seu "gran amor". Més gran fins i tot que el que sentia per la seva primera dona, Nancy Colmenares, una mestressa de casa del poble i mare de tres dels seus fills (Rosa Virginia, Hugo i María Gabriela).

Un retrobament fugaç

Compaginant-ho amb una vida amorosa intensa, Chávez va casar-se el 1999 amb Marisabel Rodríguez, una periodista de llarga cabellera rossa, amb qui va tenir la seva última filla, Rosinés, i de la qual es va divorciar poc després. Lluny de l'ull públic, la Telma recorda que fa uns anys, en una visita que el president va fer a Sabaneta, va decidir acostar-se al cotxe oficial. "Ell va sortir, em va agafar les mans i va sospirar «Ai, Telma». Qui sap què estaria pensant, jo encara avui no ho sé", explica. Ella ha plorat "molt" d'ençà que Chávez va anunciar que tenia càncer, el juny del 2011 i, convençuda que Veneçuela no tindrà un altre president amb el seu cor, fa vigílies de matinada per demanar-li salut. "Tinc fe que ho superi i no se l'emportin d'aquesta banda", diu.

A Sabaneta la incondicionalitat a Chávez impressiona. I l'admiració que els més propers li tenen va més enllà que faci temps que no puguin compartir amb ell més d'uns minuts. "Nosaltres ja sabíem que ell ja no era nostre, que ja a Hugo Chávez l'havíem perdut per fer una cosa molt més gran", diu Alfredo Aldana, el seu gran amic d'infància, que parla i es mou amb la mateixa passió i carisma que Chávez, padrí de tres dels seus fills.

Per a aquest entrenador de vòlei retirat de 61 anys, Chávez és un "escollit, un protegit per Déu" i serà Ell qui tindrà l'última paraula sobre la seva vida. "Fa dos o tres dies l'Aníbal em va ensenyar un missatge de l'Adán que deia que tot va bé, que tot està evolucionant bé", assegura en referir-se a Aníbal Chávez, germà del president i alcalde del poble, i Adán Chávez, el germà gran i governador de l'estat de Barinas.

L'últim somni de Chávez

"Jo voldria, i aquest és com el meu últim somni d'aquesta vida, arribar a vell, alliberar-me i retirar-me per allà per la sabana i recórrer amb una arpa, un cuatro i unes maraques amb uns companys aquests carrers", expressava entre llàgrimes el president al setembre. Aldana clama en veu alta: "Això és el que tots desitgem, és el que tots volem, que Déu ens el torni sa".