Publicitat
Publicitat

TRANSICIONS POLÍTIQUES

Demostració de força de l'oposició laica contra el decret presidencial

Tahrir exigeix a Mursi una rectificació

La modesta concessió feta dilluns pel rais no ha aplacat l'oposició a la seva pretensió d'acumular més poders. Tahrir va recuperar ahir la seva mística revolucionària i es prepara per a un llarg conflicte.

"Prohibida l'entrada als Germans", es llegia en un cartell situat a l'entrada de la plaça Tahrir, símbol de la revolució egípcia i veritable baròmetre de la tensió política a Egipte. Desenes de milers de persones es van manifestar ahir a la mítica plaça, així com en els centres d'altres ciutats del país àrab, per expressar el seu rebuig a la declaració constitucional del president, Mohammed Mursi, que el situa per damunt de la llei. Des de la caiguda del dictador Hosni Mubàrak, mai abans les forces laiques havien estat capaces d'omplir Tahrir. Ara bé, això no implica necessàriament que la majoria d'egipcis girin l'esquena ara a Mursi, sinó que són testimonis de la creixent polarització del país respecte a la posició de l'islam en la vida pública.

El missatge dels manifestants cap a Mursi era ben alt i clar: cal que retiri el seu controvertit decret i que renegociï les pròximes estacions del procés de transició, sobretot la redacció de la nova Constitució. Tot i això, el rais islamista i el seu moviment polític no semblen disposats a escoltar, cosa que augura un llarg conflicte. Per Twitter els Germans Musulmans van menystenir ahir els manifestants, en van relativitzar la quantitat i els van acusar de ser fululs , vestigis de l'antic règim. Si bé és cert que en la concentració hi va participar algun grup afí a Mubàrak, la majoria eren revolucionaris.

Concessions insuficients

Les mobilitzacions arriben l'endemà que el president Mursi es reunís amb els líders del Consell Judicial Suprem, el màxim òrgan de la judicatura. A més dels partits i moviments de l'oposició laica, els jutges són l'estament que ha expressat de manera més contundent el seu rebuig al decret, que situaria el rais per sobre la llei i impediria que el poder judicial revoqués algun dels seus actes.

Després de la reunió amb els magistrats, el portaveu presidencial, Iàssir Ali, va anunciar una petita concessió amb la finalitat de desactivar la crisi, ja que va anunciar una reinterpretació del text per "limitar-lo" als "assumptes de sobirania nacional". Tot i que no va haver-hi una reacció oficial del Consell Judicial Suprem, un dels seus membres va declarar al diari Masry al-Ium que la concessió de Mursi era insuficient per posar fi a la crisi.

El Club dels Jutges, l'associació de la judicatura més hostil al decret, sí que va emetre un comunicat públic en què insisteix en la retirada completa del text i insta els seus membres a declarar-se en vaga. Segons les seves estimacions, el 99% de les tribunals i fiscals han aturat les seves tasques. Tot i que la xifra sembla força inflada, ja que també hi ha un sector de la judicatura de tendència islamista, la vaga dels jutges amenaça de paralitzar el sistema i és potser el mecanisme de pressió més fort en mans de l'oposició.

En previsió de disturbis, les escoles i algunes empreses privades van tancar ahir les portes. No obstant això, la jornada va transcórrer sense grans incidents. Va ajudar-hi el fet que els Germans Musulmans haguessin cancel·lat a última hora les seves manifestacions de suport a Mursi. Només al carrer que connecta Tahrir amb l'ambaixada nord-americana hi va haver enfrontaments entre grups d'adolescents i forces de l'ordre. En l'última setmana, però, han mort quatre persones per culpa dels disturbis i la violència, la majoria per asfíxia en inhalar gasos lacrimògens.