Publicitat
Publicitat

La passivitat del Leverkusen permet que el Barça domini la possessió i marqui el ritme

Retorn a la puresa del joc de posició

No va ser la millor versió del Barça, però la d'ahir al BayArena, especialment al primer temps, s'hi va acostar molt. Després d'uns dies moguts amb l'ensopegada al Reyno de Navarra i encara amb mal regust de boca per certa sensació d'apatia, l'equip va ser capaç de recuperar alguns dels seus pilars per tornar a "dominar l'atzar a través del domini del joc", com havia demanat Pep Guardiola en roda de premsa. La reacció, el retorn del Barça -si és cert que havia marxat, encara que fos per un parell de partits-, té mèrit per l'ambient enrarit que havia envoltat aquest matx d'anada de vuitens que, abans de començar-lo, semblava maleït.

Si el Bayer Leverkusen no va tenir gaires opcions de caçar contracops ferotges; si els rebots, a diferència del que va passar a Pamplona, ahir queien en botes blaugranes; si els moviments traçats en atac eren ben interpretats pels passadors, no va ser per casualitat. Va ser perquè, ahir, durant molts minuts, el Barça es va tornar a vestir d'equip estable, pausat, sobri, intens.

Més enllà de si la seva forma, lluny d'invents estranys, va tornar a ser el 4-3-3 més o menys tradicional de les bones èpoques, l'èxit de l'aposta blaugrana va radicar en l'ocupació racional dels espais i la intensitat amb què totes les peces van executar els seus moviments amb pilota i sense. Ahir el Barça, malgrat que va patir encara certes imprecisions tècniques, va funcionar de cap i cames per anticipar-se al tall, per veure els forats i ocupar-los i, sobretot, per reaccionar amb confiança a l'inoportú gol local.

Joc llarg dels alemanys

L'equip de Leverkusen, exageradament respectuós i replegat en defensa, va regalar mig camp al Barça perquè construís els seus atacs amb comoditat des de la línia defensiva, sense cap pressió que incomodés la sortida de pilota de Puyol i Mascherano, que van cedir tot el protagonisme a Busquets en la primera fase del joc. El de Badia va ser providencial per donar consistència a l'esquema blaugrana i permetre que el Barça acumulés efectius en camp rival sense sentir-se vulnerable als contraatacs alemanys.

Sota les consignes de Robin Dutt, el Bayer mai va intentar trenar més de dues passades curtes abans de buscar la llarga sobre la carrera de Renato Augusto, que s'emparellava sempre amb el central més proper a la banda on s'iniciava l'atac. Al segon temps els alemanys van fer un tímid pas endavant, però van modificar poc les seves intencions ofensives. Fruit d'aquest atreviment, i sumat a un lleuger punt de destensió blaugrana, va arribar el gol i alguna ocasió més, inclòs un pal.

Els locals van tancar-se bé per controlar els atacs posicionals del Barça, que van trobar en els moviments verticals d'Iniesta (Thiago) i Cesc el punt de desequilibri. Messi, un partit més, no va estar encertat en les seves aventures individuals quan els alemanys es recollien davant de la frontal. Tot i no estar encara al seu millor nivell, va acabar amb una assistència, un pal i un gol.

Tot i intentar evitar-ho, al final el Bayer va acabar morint perquè, en alguns moments, va tenir la defensa massa avançada, cosa que va permetre que Alexis, corrent a l'espai, perforés la xarxa en dues ocasions i encarrilés l'eliminatòria. En els últims vint minuts Guardiola va entendre que l'escenari de partit era perfecte per a la verticalitat de Pedro i li va donar minuts perquè, també ell, intentés recuperar la seva millor versió.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT