Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DEL BARÇA

El temps dirà si aquesta lleva donarà més fruits que la del 1987, de Cesc, Piqué i Messi

Generació 92, generació triplet

Els que coneixen a fons el futbol base del Barça asseguren que la generació del 1987, la de Piqué, Cesc i Messi, ha sigut la millor fins ara. Poques vegades d'un mateix equip de nens de 14 anys en surten dos campions d'un Mundial i el millor jugador del món. Ara, però, només cinc anys més tard, ha aparegut una nova lleva de jugadors que amenacen de destronar-los en el podi imaginari de La Masia.

La generació blaugrana del 1992 -Espinosa i Sergi Gómez- ha aconseguit aquesta temporada el triplet juvenil, és a dir, la Lliga, la Copa de Campions i la Copa del Rei (aquest diumenge en imposar-se a l'Espanyol al llunyà Alfonso Murube de Ceuta [2-0]). Tot i que de Copes del Rei juvenils el Barça ja en té 18, de triplets tot just és el segon, i el primer el va aconseguir el 2005, precisament, la generació del 1987, tot i que sense Messi -ja estava a cavall del filial i el primer equip-, i sense Cesc ni Piqué -ja havien marxat a Anglaterra-. El primer triplet el van guanyar els seus companys de generació, els del famós cadet del 2003, que ho van guanyar tot: Marc Valiente, Víctor Vázquez, Toni Calvo i Frank Songo'o, entre d'altres. I amb el reforç d'un tal Pedro Rodríguez, que va arribar més tard al Barça, amb 17 anys.

Deulofeu, assenyalat

El juvenil A del Barça que entrena Òscar Garcia -encara ha de renovar perquè acaba contracte demà passat- va tancar diumenge una temporada per emmarcar amb la victòria sobre l'Espanyol, de la qual destaquen alguns jugadors que ja han tret el cap fins i tot en el primer equip del Barça. Gerard Deulofeu va ser la sorpresa en la convocatòria de Pep Guardiola per viatjar a Sant Sebastià, quan encara hi havia la Lliga per decidir. No va jugar cap minut a Anoeta, però va ser la manera que va tenir el tècnic de Santpedor d'assenyalar-lo com un home de futur i demostrar-li la seva confiança -davant les ofertes llamineres que li arriben de tot arreu-. Delofeu farà el salt aquest estiu al filial de Segona A, amb Eusebio Sacristán, i tindrà cada cop més minuts amb Guardiola, i ell haurà de fer la resta. L'únic jugador d'aquesta generació del 1992 que sí que ha debutat ja en un partit oficial amb el primer equip és el central Sergi Gómez, que va ser titular en l'anada de la Supercopa d'Espanya contra el Sevilla quan encara no havia fet els 18 anys i que va ser clau en la fase d'ascens amb el Barça B l'estiu passat. A més, el capità Balliu, Rafinha, Dalmau, Espinosa i Palau ja han debutat amb el filial a Segona A, alguns amb una presència més que testimonial.

Compromís i amistat

De tots els equips que triomfen en el món del futbol sempre se'n destaca el bon ambient al vestidor i l'amistat -o quasi- entre els jugadors. Lluny de pensar que és un tòpic, segurament si es diu sempre és que deu ser un valor afegit que ajuda a guanyar títols. El vestidor d'Òscar Garcia no n'és una excepció i des de dins expliquen que a banda de ser un equip amb una qualitat futbolística excepcional, la unió i el compromís entre ells els ha donat un plus sobre el terreny de joc. Un exemple que posa en evidència la pinya que ha sigut aquest juvenil A és quan el davanter camerunès Armand Ella es va lesionar de gravetat el genoll jugant amb la seva selecció i la plantilla sencera es va presentar a l'hospital després de l'operació per donar ànims al seu company, que encara no s'ha recuperat.

D'aquesta generació del 1992, de la qual dos dels seus membres més destacats són encara més joves (Deulofeu 1994 i Rafinha 1993), tothom a Can Barça confia que en sortiran més de dos o tres jugadors per al primer equip i que la majoria es podran guanyar bé la vida a Primera Divisió, que és el màxim a què aspiren els tècnics i formadors de La Masia. Que després d'aquí en surtin Messis, Xavis o Iniestas ja depèn de la sort. Ara, asseguren que per trobar el futur relleu de Víctor Valdés a la porteria no s'ha de mirar sota els pals del juvenil -el punt més feble dins l'alta qualitat general de l'equip-, si no més avall. 1. Gustavo Ledes

Va començar a jugar d'interior esquerre, però ha acabat de mig centre. Una evolució semblant a la de Thiago Motta, també amb passat al planter blaugrana. De fet, són jugadors d'un perfil semblant. Té un bon xut de lluny com va demostrar amb el segon gol de la final de la Copa.

3. Jordi Masó

Va arribar l'estiu passat del Girona juvenil. És el típic jugador d'equip. És tot força, lluita i caràcter, i un gran jugador de complement al mig del camp, amb un bon xut de fora de l'àrea, també. És un tipus de migcampista molt semblant a Keita.

4. Oriol Rosell

És l'amo de la defensa del juvenil, amb permís de Sergi Gómez. Fins als cadets jugava de mig centre, però ha retrocedit la posició, on dóna les prestacions de Piqué i Puyol alhora -sense ser excel·lent en cap de les dues-: contundent com a marcador i bona sortida de pilota.

5. Javi Espinosa

És una les perles menys mediàtiques de La Masia, però amb tanta qualitat com Deulofeu. Espinaso és elegant, tècnic i amb molta visió del joc, a més d'un bon un contra un. El més semblant a Iniesta ara mateix. A més, aquesta temporada ha millorat molt en l'aspecte defensiu i se sacrifica més per l'equip.

6. Rafinha Alcántara

No té res a veure amb el seu germà Thiago Alcántara, començant perquè és esquerrà i juga més avançat, i passant pel fet que és més ràpid. Pot jugar d'interior esquerre fins de fals davanter centre. És molt tècnic i té molt bona passada, bon driblatge i bona arribada a l'àrea des de la segona línia, i juga de meravella sense pilota. A més, aquest any ha explotat la seva faceta golejadora, que no havia demostrat fins aquest curs.

8. Jesús Unzué

És el fill de l'exporter del Barça i ara un altre cop l'entrenador de porters del primer equip -després de passar un any al Numància-, Juan Carlos Unzué. Té molts reflexos, és àgil, domina les pilotes aèries i té un bon joc de peus, però abandonarà el Barça aquest mateix estiu.

9. Sergi Gómez

Ha jugat mitja temporada amb el juvenil i mitja amb el filial per cobrir les baixes que deixaven Bartra i Fontàs quan pujaven al primer equip. És molt alt, domina el joc aeri i també té una sortida de pilota marca de la casa, a més de ser agressiu quan toca en el marcatge.

10. Ivan Balliu

És el capità del juvenil i, com altres jugadors, va començar jugant al migcamp quan era més petit i ha acabat a la defensa. Per les seves característiques, menys tècnic que altres companys però molt ràpid, s'ha adaptat millor al lateral -pot fer-ho a les dues bandes- i és un corrector perfecte per als centrals. Molt semblant al francès Éric Abidal.

11. Ernesto Cornejo

És el davanter de qui menys s'ha parlat d'aquest juvenil, eclipsat sovint per Deulofeu i Rafinha. Quan era infantil destacava a l'extrem dret per la seva velocitat, en detriment de la seva tècnica. És un jugador excel·lent jugant a l'espai amb un bon un contra un.

12. Edu Campabadal

Durant tota la seva etapa de formació ha jugat de central, però des de fa un parell d'anys s'ha reciclat de lateral dret, el camí contrari al de Carles Puyol, tot i que són jugadors d'un perfil molt semblant. Li encanta incorporar-se a l'atac, és valent i té bona tècnica individual. Juga concentrat els 90 minuts amb energia i caràcter. És el defensa més polivalent del planter del Barça.

13. Gerard Deulofeu

Ja fa temps que l'assenyalen amb el dit com el futur crac amb majúscules de La Masia. Amb la selecció espanyola sub-17 ja ha demostrat de què és capaç i d'ofertes n'hi sobren. La seva velocitat és endimoniada, però alhora regateja com els millors. És dretà, però pot xutar igual de potent amb l'esquerra i pot jugar en qualsevol de les tres posicions d'atac. Va ser l'estrella quan va anar al famós torneig de Brunete aleví amb el Barça.

21. Òscar Garcia

El seu debut com a entrenador del Barça no podia haver sigut millor. L'avalava una bona temporada com a seleccionador català sub-18 -va ser campió d'Espanya sense perdre cap partit-. Va sonar el seu nom amb força per substituir Luis Enrique al filial blaugrana, i ara se li acaba el contracte el 30 de juny i encara no ha renovat -i té ofertes-, tot i que ja han començat a parlar amb el club.