Publicitat
Publicitat

FINANCES

Els guanyadors de la inestabilitat

Especuladors, banca privada, grans fons i països fronterers aprofiten el daltabaix a Catalunya

La inestabilitat econòmica ha adoptat diverses formes a Catalunya les dues últimes setmanes: la caiguda del turisme (segons fonts del sector sense especificar esmentades pel mateix president del govern, Mariano Rajoy); la fuga d’empreses; la caiguda d’inversions, i l’empitjorament del ràting català. Però fins i tot enmig de totes aquestes turbulències hi ha oportunitats de negoci. Posar nom i cognoms als guanyadors o beneficiaris de la incertesa que viu Catalunya i, de retruc, Espanya, és arriscat, diu el professor de finances de l’escola de negocis de la UPF, Xavier Puig. Però tots els experts consultats coincideixen a dir que són diversos els perfils dels beneficiaris d’aquesta situació.

El director d’una agència de gestió de patrimonis de Barcelona explica que, a remolc de la situació política, “s’estan fent moviments especulatius”. Segons aquest gestor, no cal informació privilegiada -encara que no descarta que en algun cas n’hi hagi- per fer guanys amb el que està passant.

Es refereix a casos com el d’Oryzon, Dogi i Service Point, que van tenir grans pujades a la borsa quan van anunciar el trasllat de seu, i en alguns d’aquests casos, el dia abans, acompanyats d’un gran volum d’operacions, però que després han corregit la seva cotització. El negoci es basava, diu, a comprar abans d’anunciar el trasllat, que tothom preveia, i vendre els dies immediatament posteriors, quan l’acció es disparava. “Pot ser que hi hagi informació privilegiada, però és que no cal perquè tothom espera el trasllat, és molt evident, i al final és aprofitable”.

Per això, el professor de la UPF i analista financer Xavier Brun creu que uns clars guanyadors de la inestabilitat són les ciutats receptores de seus socials de les empreses catalanes: “No només per una qüestió d’impostos, sinó per l’efecte tractor que suposa la presència de segons quines empreses, sobretot si no és un trasllat temporal”. Més enllà d’això, Brun admet que “com en tot moviment de mercats hi ha guanyadors” en funció de la seva estratègia especulativa davant el daltabaix financer. “Segur que hi haurà hagut un Soros que haurà fet diners”.

L’especulació no s’ha centrat només en els valors que han anunciat el trasllat. També en els de les empreses que no ho han fet. Aquest expert està convençut que darrere les caigudes a borsa dels últims dies de Grifols, una empresa que no ha traslladat la seu, hi ha especuladors que han pres posicions curtes, una manera de fer guanys apostant per la caiguda d’una acció.

Una cosa semblant passa amb el deute públic. Els grans fons que compren deute sobirà aprofiten que ara el gap en la prima de risc es més elevat. Reuters publicava aquesta setmana que el principal gestor d’actius del món, BlackRock, ha aconseguit treure profit de la volatilitat del bo espanyol.

I, per això, els països fronterers o de perfil semblant a Espanya se n’estan beneficiant. L’agència Bloomberg explicava també aquesta setmana que els valors de Portugal s’estan tornant més atractius mentre dura la incertesa a Espanya. El mateix explica Brun pel que fa a Itàlia: “Si et poses el barret d’un inversor anglès, en igualtat de condicions i de preu ara preferirà invertir a Itàlia que no a Espanya”.

La banca i les fortunes

A més, tot sembla indicar que els grans bancs espanyols també hi surten guanyant. D’una banda, com explica l’assessor d’Abante José Ramón Iturriaga, ell mateix va optar per vendre accions de CaixaBank i el Sabadell després de l’1 d’octubre, “per si s’incrementava la por per la sortida de dipòsits” i, per contra, ha incrementat el pes de la seva cartera en la resta del sector bancari.

Cal recordar que fins a la primera meitat de l’any, els valors catalans i estirats per CaixaBank i el Sabadell eren els que impulsaven el creixement de l’Íbex-35, mentre que ara, també després de traslladar la seu, lideren les pèrdues. Brun puntualitza que des del 29 de setembre, mentre bancs espanyols com Bankia i Bankinter han caigut un 0,8%, CaixaBank i el Sabadell ho han fet un 4%.

Les filials de banca privada -la banca per a grans fortunes- en són un altre exemple. El gestor de patrimonis de Barcelona avisa que com que els clients que tenen grans dipòsits o actius en entitats fins ara catalanes els estan traslladant, “els bancs espanyols estan jugant totes les cartes per captar aquests fons”. “La banca privada no catalana està fent l’agost”. Creu que s’ha imposat la màxima de “tonto l’últim”.

Etiquetes