Publicitat
Publicitat

BANCA

La UE confirma que aplicarà el model de Xipre als futurs rescats

Només es posarà diner públic si abans els accionistes i dipositants assumeixen pèrdues

Les ajudes públiques multimilionàries per salvar bancs europeus a punt de fer fallida s'han acabat. Els Vint-i-set consideren injust que els contribuents paguin per evitar que bancs privats s'enfonsin. La nova directiva que regula els futurs rescats bancaris, acordada pels ministres d'Economia ahir a la matinada, estableix qui ha de pagar pels rescats i fixa criteris més estrictes perquè un banc rebi ajudes del fons de resolució bancària europeu.

La filosofia de la nova directiva és clara: si una entitat bancària està a punt de fer fallida, són els seus creditors i accionistes els que pagaran el rescat. Tal com es va aplicar a Xipre al març, només es destinaran diners públics si amb les quitances privades no n'hi ha prou, una tesi que ha imposat Alemanya. Amb aquest sistema, serà més difícil que fins ara aconseguir diners europeus per al rescat. "Hem arribat a un acord que és positiu en tres missatges fonamentals: una protecció molt elevada dels dipòsits, un model comú del que serà la resolució dels bancs i com aquests s'enfrontaran a les pèrdues, i una protecció dels diners del contribuent", va destacar el ministre d'Economia, Luis de Guindos.

Els socis de la Unió Europea també van acordar la protecció dels petits estalviadors per evitar el pànic que es va desencadenar quan la primera proposta del rescat dels bancs xipriotes establia una quitança de tots els dipòsits bancaris, inclosos els petits. Segons l'acord, pendent encara de ratificació al Parlament Europeu, els dipòsits particulars de menys de 100.000 euros estaran "superprotegits" i els que superin aquesta xifra només patiran quitances en casos excepcionals. A més, els dipòsits de les petites i mitjanes empreses també tindran una protecció especial.

Una jerarquia per als rescats

La nova norma pactada pels socis europeus estableix qui i en quin ordre s'encarregarà de pagar la factura del rescat. Els detalls tècnics de la directiva recullen que en primer lloc seran els accionistes, seguits dels propietaris de títols híbrids (com les participacions preferents). Després els tocarà el rebre als tenidors de deute júnior i deute sènior. En últim lloc, pagaran els rescats els dipòsits no assegurats. A més, les quitances aplicades als accionistes i als creditors hauran de ser d'almenys un 8% dels passius de l'entitat, però els bancs tindran el dret d'eximir un màxim del 5% dels seus passius.

Si després d'aquestes quitances, el banc segueix necessitant més diners, haurà d'acudir al fons de resolució bancària, finançat amb aportacions de la banca. Només en última instància, es podria recórrer al fons de rescat europeu (Mede), que de moment només disposarà de 60.000 milions d'euros. Queden molts detalls per tancar sobre el fons de resolució bancària i un és saber qui el gestionarà. José Manuel Durão Barroso, cap de l'executiu comunitari, vol que sigui la CE.

L'acord va arribar de matinada després de la negociació fallida de la setmana passada. Els socis van decidir oferir una certa flexibilitat a dos països, Suècia i el Regne Unit, que amenaçaven de vetar la directiva si no se'ls donava més marge a l'hora de decidir qui paga els rescats. Amb el sí de les dues delegacions, Europa ja té una directiva per regular els futurs rescats, una de les potes claus de la unió bancària que s'està gestant.

Crítiques dels bancs

L'acord no ha agradat al sector bancari, que ha criticat la flexibilitat atorgada a Londres i Estocolm per poder-se saltar la jerarquia fixada sobre els creditors que pagaran el rescat. Per la patronal bancària europea, aquesta flexibilitat "s'allunya del principi de mercat únic" de la UE. La patronal també critica les aportacions que han de fer les entitats al fons de resolució i adverteix que es posarà en perill la reactivació del crèdit.