Publicitat
Publicitat

CRISI, MESURES POLÍTIQUES

Rajoy pren el control dels organismes reguladors

La Moncloa unifica vuit dels ens que arbitren l'economia i la competència

Apoc a poc i gairebé des del seu primer dia al capdavant del govern espanyol, Mariano Rajoy ha buscat tenir el control absolut de la gestió de la crisi. Encara que moltes vegades això hagi dut associades reculades democràtiques o mesures recentralitzadores. Fidel a l'ideari del PP, l'executiu central s'ha abraçat al dogma de la racionalització i l'austeritat econòmica per justificar iniciatives que directament o indirectament ho han anat fent. D'exemples no en falten. Des de la llei d'estabilitat pressupostària -que permet sancionar i fins i tot intervenir els territoris que no redueixin prou el dèficit públic-, a la pretesa reducció de regidors i fins a reformes en educació o sanitat. O les lleis en marxa d'unitat de mercat, que homogeneïtzarà llicències administratives, o d'acció exterior, que condicionarà qualsevol tasca diplomàtica de les comunitats al vistiplau del ministeri d'Exteriors.

I ara el torn ha arribat als òrgans reguladors. Un any i quatre mesos després d'anunciar-la, l'executiu ha aprovat la norma que agrupa vuit dels ens actuals, com els de competència o telecomunicacions, en un únic organisme batejat com a Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La llei es va publicar dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i no entrarà en funcionament fins a començaments d'octubre. Entre el primer anunci i l'aprovació, el text ha fet una llarga travessia parlamentària i ha estat lleugerament rebaixat per satisfer les profundes reticències de la Comissió Europea a aquesta simplificació dels reguladors. L'objectiu és "guanyar eficàcia, independència i certesa", deien ahir fonts del ministeri d'Economia, que és qui pilotarà la nova CNMC.

Abans d'entrar a la Moncloa, a Rajoy li agradava dir que un cop fos president controlaria totes les palanques contra la crisi per evitar veus i estratègies díscoles o contradictòries. Per exemple, eren indissimulables les divergències entre l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, nomenat pel PSOE, i el titular d'Economia, Luis de Guindos. La primavera del 2012 el ministre parlava de "pèrdua de prestigi" del banc i el PP culpava Ordóñez de l'enfonsament de Bankia. D'ençà que fa un any el nou governador és Luis María Linde la tensió ha desaparegut. Precisament el Banc d'Espanya, regit per un consell, i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que regula el mercat borsari, han quedat fora de l'andanada de Rajoy. El mateix que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) per la seva especificitat.

Més poder per als ministeris

No és cap secret que tots els presidents s'envolten de persones del seu parer, però la creació del nou macroregulador és un pas més enllà en la intenció de Rajoy de tenir el control absolut de la sala de màquines. Com ja va avisar Brussel·les al febrer, amb l'agrupació s'incrementarà el poder de decisió dels ministeris (que faran més tasques i registres) sobre la supervisió -en teoria independent- de sectors estratègics com l'energètic. Això tindrà, de retruc, una conseqüència directa per a Catalunya: la seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions seguirà a Barcelona però perdrà tot el seu pes, ja que passarà a dependre d'Economia i a ser una subdirecció de la CNMC.

Malgrat les reticències europees, la Moncloa no té cap dubte que és el camí correcte. "Com més gran sigui la proliferació d'organismes supervisorsde la mateixa activitat, més intens serà el risc de trobar duplicitats i decisions contradictòries", es llegeix a la llei. De fet, el de les duplicitats és un altre dogma recurrent als despatxos ministerials. Per exemple, fa uns mesos la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va advocar per eliminar els centres d'opinió i d'estadística que tenen algunes comunitats com Catalunya i que els seus informes els faci el CIS.

L'executiu de Rajoy també justifica l'agrupació dels supervisors en la "clara tendència internacional" a fer-ho, però més endavant admet que només en "alguns casos", com l'holandès, s'ha optat per integrar tots els organismes en un de sol.

Acomiadament de treballadors

En el seu avís, Brussel·les va considerar que la llei posava en risc la independència supervisora i l'abast sancionador. Llavors l'executiu es va comprometre a introduir alguns canvis, que ara s'han materialitzat. Els més destacats són que la CNMC es dividirà en dues branques -una de regulació i una de competència- i que el Congrés de Diputats podrà vetar amb majoria absoluta el nomenament del president i els consellers que proposarà el ministre De Guindos. Fins ara no hi havia aquesta opció, però l'impacte serà mínim pel requisit de la majoria. A més, es reduiran de 50 a 10 el nombre de consellers de l'ens. Amb tot el procés d'unificació, que inclourà alguns acomiadaments, es preveu estalviar 28 milions d'euros a l'any. La crisi és la tempesta perfecta.