Publicitat
Publicitat

“L’Àfrica no és un continent per a gais”

Només 13 països africans no persegueixen l’homosexualitat

Marie Roux i Anamari Wessels són dues sud-africanes que fa anys van sortir de l’armari i viuen juntes en un dels barris de moda de Johannesburg. A la gran ciutat no tenen cap problema a mostrar-se com a parella en públic, però si van a un hotel passen a ser “germanes o amigues” que comparteixen llit. “Intento no fer-ho gaire”, admet la Marie, de 40 anys, “però molts cops és per evitar explicacions”.

És un comportament que explica la realitat de Sud-àfrica, un país amb una Constitució que reconeix els drets dels homosexuals i una societat que arrossega encara un indissimulat rebuig al col·lectiu. Els més malparats són els negres d’àrees rurals o dels vells guetos, víctimes de pallisses, violacions, sobretot en el cas de lesbianes, i assassinats. En sap molt l’activista Zanele Muholi, que amb la càmera lluita per donar visibilitat a “uns crims de l’odi” que són la creu d’una legislació avançada.

Paul Semugoma és gai i ugandès de 42 anys, i viu amb la seva parella a Ciutat del Cap. Al febrer, la justícia sud-africana va aturar l’ordre per deportar-lo al seu país atenent que es posaria en perill la seva integritat, ja que a Uganda estava a punt d’aprovar la llei que penalitza amb cadena perpètua els homosexuals i amb la presó la publicitat de les pràctiques. El nom de Semugoma ha aparegut a les “llistes negres” que han servit per escollir les víctimes dels atacs violents que sovintegen a Uganda.

No obstant, l’Àfrica encaixa més amb què està passant a Uganda que a Sud-àfrica i el pitjor és que no hi ha espai per a l’optimisme. “Sens dubte el 2013 va ser molt dolent i el 2014 pot ser pitjor”, vaticina Graeme Reid, de l’organització Human Rights Watch. Les dades parlen per si soles. Dels 83 països que encara castiguen les pràctiques homosexuals, 38 són al continent africà. Ras i curt, només en 13 estats del continent no es persegueix per l’orientació sexual d’un ciutadà. “L’Àfrica no és un continent per a gais”, es lamenta Marie Roux.

‘Pitjor’ que la malària

Les legislacions són variades i Mauritània, el Sudan, Somàlia i el nord de Nigèria preveuen la pena de mort. El president de Gàmbia, Yahya Jammeh, va protagonitzar l’última sortida de to en advertir que s’esforçarà més per “eradicar aquestes bestioles”, en referència a gais i lesbianes, que a lluitar contra la malària, que any rere any causa centenars de milers de morts al continent.

Darrere del rebuig i la brutal persecució, hi ha la maquinació d’uns dirigents polítics i grups religiosos (alguns de fora de l’Àfrica) que perpetuen el missatge que l’homosexualitat no encaixa en la tradició africana i fins i tot li és aliena. Aquest mes el diari governamental The Herald del Zimbàbue de Robert Mugabe donava la seva ridícula versió: “Els països occidentals utilitzen la tècnica de la pastanaga [ajut] i el pal [sancions] per forçar els governs africans a acceptar gais i lesbianes” en un intent de “recolonitzar el continent”.

El perill és, segons l’ONU, que la por a ser perseguits i castigats tira per terra tots els esforços fets en la prevenció i en els controls pel diagnòstic precoç de la sida, ja que molts homosexuals deixaran la medicació per no aixecar sospites sobre la seva sexualitat.