Publicitat
Publicitat

Un actor irrepetible en deu paraules

Resumir la vida i la personalitat d'un home com Rubianes es una missió més impossible que les de Tom Cruise. Pepe & Rubianes , amb bon criteri, renuncia a fer una cronologia exhaustiva dels fets i aposta per un menú variat, un saltejat de Rubianes amb guarnició d'anècdotes sobre un fons d'amor i tendresa, un plat que a l'actor segurament li hauria encantat.

1. Amic

Totes les viudes coincideixen a destacar la grandesa de Pepe Rubianes com a amic: les trucades intempestives (fins i tot des de Kènia!) a qualsevol hora del dia, sense cap motiu especial, i l'amistat sostinguda amb totes les dones amb qui va conviure. Rubianes es prenia l'amistat molt seriosament, però no sempre era un amic fàcil.

2. Àfrica

El continent africà va ser un dels grans amors de la vida de Rubianes. Amb alts i baixos, com en totes les relacions, però forjat en desenes de viatges i llargues estades vivint-hi. Al documental es recorda com, en els últims temps, quan havia de tornar a Europa se li encongia l'ànima. També assenyala la seva gran implicació en les comunitats locals, on tenia grans amics... i moltes amigues -algunes de les quals van participar en el seu últim espectacle, La sonrisa etítope -. La Fundació Pepe Rubianes manté vius els forts vincles que l'actor tenia amb la comunitat massai de Kènia amb un projecte de cooperació mèdica a Maili-Tatu.

3. Controvèrsia

"Espanya el va matar", diu Joan Lluís Bozzo a Pepe & Rubianes . Es refereix, evidentment, al linxament mediàtic i social al qual l'Espanya més reaccionària va sotmetre l'actor després del seu famós exabrupte sobre la unitat d'Espanya a El Club ,de TV3. Tot allò el va afectar profundament, més del que la gent es pensava. Rubianes fins i tot va canviar de pis, fugint dels insults dels veïns. La televisió, tradicional aliada, el va trair en aquella ocasió. Allò que als teatres es tolerava, en antena era pura dinamita.

4. Cuba

Cap als 80, Rubianes va marxar a Cuba per estar-s'hi unes setmanes, però al final s'hi va quedar un parell d'anys. Allà hi va descobrir el monòleg, per accident, telonejant unes ballarines. Cuba va disparar la seva vena viatgera i va ser l'origen de la seva debilitat pels països del tercer món que, més endavant, es va desplaçar a l'Àfrica.

5. Entrevistat

La projecció mediàtica de Pepe Rubianes es va concretar sobretot a partir de les entrevistes que li van fer a finals dels 90 Andreu Buenafuente i Toni Soler, amb qui va arribar a xerrar en antena durant nou hores a la mítica L'entrevista del mil·lenni . Rubianes, ingovernable, feia inútils els guions dels entrevistadors, però la seva espontaneïtat era or pur. A la televisió no solia actuar: així mantenia l'interès pels seus espectacles teatrals.

6. Generositat

A Pepe & Rubianes es passa revista a la seva mítica generositat. Per Rubianes, els diners servien per gastar-se'ls, i així ho va fer. Sovint s'emportava els seus amics de viatge i no deixava pagar ningú. No és estrany, doncs, que tingués una peculiar obsessió amb La Caixa.

7. Lorca

En Rubianes hi convivien sense problemes el gust pel llenguatge més barroer i l'afició per l'alta cultura. Els seus autors de capçalera eren Valle Inclán, Josep Pla, Machado, Miguel Hernández i, sobretot, Federico García Lorca, a qui va dedicar l'espectacle teatral Lorca eran todos , que va coincidir amb la polèmica sobre la unitat d'Espanya.

8. Malaltia

Les viudes del documental no passen de puntetes pel càncer que es va emportar Pepe Rubianes, que ell va combatre amb coratge mentre va tenir forces. El record dels últims instants i les mirades de comiat puntuen alguns dels moments més emotius de Pepe & Rubianes .

9. Intimitat

Malgrat el títol, Pepe & Rubianes constata que no hi havia gaire diferència entre el vessant públic i el privat de l'actor. Els dos es confonien. Tanmateix, tothom qui hi participa coincideix que Rubianes tenia un costat fosc, íntim, al qual resultava impossible d'arribar, fins i tot per als seus amics més pròxims. Tenia una relació complicada amb la família i el compromís, i opinen que els seus viatges eren, de fet, una mena de fugida.

10. Feina

La gran enemiga de Rubianes. Li va declarar la guerra des de jove i es pot ben dir que va guanyar-li la partida. Això no vol dir que no fos obsessiu i metòdic a l'hora de treballar. Però entre la vida i la feina, l'elecció era ben clara. Pepe & Rubianes comença amb una filmació domèstica en què l'actor canta un son cubà que diu "El trabajo yo se lo dejo todo al buey / Porque el trabajo lo hizo Dios como castigo / A mí me gusta bailar de medio lao / Bailar medio apretao / Con una negra bien sabrosa ".