Publicitat
Publicitat

Sergi Belbel : "A la nostra cultura, quan tens un èxit t'has venut al diable"

Relleu Al juny la Generalitat farà públic qui succeirà Sergi Belbel a la direcció del TNC i amb qui cohabitarà la temporada que ve. Promet que li deixarà les finances sanejades

És important fer rècord?

No és una fita. Sí que ho és fer espectacles de connexió profunda amb el gran públic, sobretot a la Sala Gran. És una obra que, d'acord que fa riure i té un punt de culebró, però té una saviesa teatral al darrere, una companyia d'actors boníssima i no és gens comercial, tot i que sigui per a un gran públic.

La crítica va parlar de culebró, i això sempre du mala intenció.

Hi ha un sector de la cultureta catalana que ara troba que Agost és dolenta. Xavier Bru de Sala en va dir "gasòfia populista". Jo dubto que ho sigui perquè tots els teatres públics grans europeus la programen i la reposen. Sí que és veritat que l'obra juga amb això: la gent té ganes de veure el tercer acte com si fos una sèrie. Perquè és una obra americana i utilitza recursos de teatre de gran públic, però ni ideològicament és gasòfia, perquè fa un retrat àcid al nivell de cintes com Happiness i American beauty : ni és senzilla ni agradable.

Ho poden dir per la interpretació?

Perquè està posada a la Sala Gran, però si no ho fem així anem al fracàs! El comentari deu venir de l'èxit, no de l'obra. Com que la nostra cultura és tan petita, quan tens un èxit t'has venut al diable, t'has desvirtuat.

Esteu en fase de selecció dels finalistes per rellevar-te. Sonen noms com Xavier Albertí, Joan Ollé, Oriol Broggi, Carme Portaceli i Albert Mestres.

Qui vingui ho farà molt bé, tot i que arriba en un moment complicat. Els deixarem un TNC passat per la crisi, més prim que fa quatre anys, però amb zero dèficit i amb els ajustos fets. Qui entri estaria bé que reflexionés sobre noves maneres de funcionar: la companyia estable i més flexibilitat rendibilitzarien els esforços.