Publicitat
Publicitat

EL MUSEU NACIONAL OBRE UNA NOVA ETAPA

El museu busca nous públics, projecta créixer amb dos pavellons de l'Exposició Universal i incorporarà obres de Tàpies i Perejaume

L'art contemporani entra al MNAC

El MNAC entra al segle XXI. Miquel Roca i Pepe Serra, els nous president i director del centre, anuncien l'entrada de l'art català contemporani al museu, que vol créixer a dos pavellons de l'Expo.

Bufen aires de canvi al MNAC. La primera compareixença davant els mitjans de Miquel Roca i Pepe Serra va estar revestida de solemnitat, però el nou president del patronat i el nou director del vaixell insígnia de l'art català preparen tota una revolució a Montjuïc.

Pepe Serra va tancar ahir un dels interrogants que ha remogut el sector artístic barceloní en els últims temps i que ha tensat la corda de les relacions del MNAC amb el Macba, el debat sobre els límits cronològics d'una i l'altra institució. Va deixar la qüestió vista per a sentència: es podrà veure art català contemporani al MNAC. "Com que és un museu nacional, no ha d'estar condicionat pels límits cronològics i ha de mostrar l'art català de manera global", va subratllar.

Les obres d'artistes com Albert Ràfols-Casamada, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Perejaume o Joan Fontcuberta es podrien veure als pavellons d'Alfons XIII i Victòria Eugènia de l'Exposició Universal del 1929. La demanda de poder ampliar el museu forma part dels requeriments que Serra i Roca fan als responsables de les administracions de què depèn el MNAC: l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el ministeri de Cultura. L'ampliació mataria dos pardals d'un tret: faria justícia a tota una generació d'artistes poc representats a les col·leccions públiques de la ciutat i acostaria el museu als ciutadans.

En aquesta nova etapa, el MNAC aspira a convertir-se, a la fi, en la capçalera del sistema català de l'art. I està previst que també exerceixi aquest paper en el camp fotogràfic donant visibilitat a l'ingent patrimoni que custodien tant el museu com l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Els nous responsables volen que el MNAC sigui un centre viu i de referència museogràfica. Segons Serra i Roca, la pinacoteca s'ha d'arrelar al territori i dialogar amb altres institucions com el Museu Episcopal de Vic i el Museu Diocesà de Solsona i, a la vegada, estar en contacte directe amb grans museus internacionals com el Metropolitan de Nova York, el Victoria & Albert de Londres o l'Albertina de Viena. El MNAC és, a nivell estatal, el tercer gran museu que rep més aportacions del ministeri de Cultura, després del Museu del Prado i el Museu Reina Sofia.

Tornar el museu a la societat

Un dels reptes més importants que Serra té entre mans és tornar el museu a la ciutadania, que els visitants sentin que el MNAC "és el seu museu", va dir ahir. "No té els visitants que hauria de tenir per les seves característiques", va apuntar Roca. Ara com ara, aquesta és una qüestió cabdal, ja que suposaria més entrada de recursos econòmics. Una de les principals fonts d'ingressos és el lloguer de la Sala Oval. Serra vol que, en la mesura que es pugui, també s'hi realitzin activitats.

Una col·lecció menys permanent

La col·lecció permanent és el gran cavall de batalla amb què es vol donar al MNAC la volada que es mereix. Com ja va fer durant la seva etapa al capdavant del Museu Picasso, Serra la posarà a prova: "La col·lecció és extraordinària, però hem de ser capaços de revisitar-la, interrogar-la i fracturar-la per generar més i nous punts de vista", assegura. Aquesta mirada agosarada i transversal sobre els fons del museu contribuirà a fer que el MNAC esdevingui "un museu únic i irrepetible que no s'assembli a cap altre museu i que convidi el públic a repetir la visita perquè sempre trobi coses noves". En aquest sentit, a Serra li agradaria que la col·lecció fos "menys permanent", que les obres entressin i s'alternessin a les sales amb més fluïdesa. Així i tot, no té previst tornar-la a remodelar.

En el que sí que podria intervenir, per treure'n més suc, és en la presentació del llegat Cambó, "el més important que s'ha reunit en la història recent d'Espanya", sosté el flamant director. Sobre les obres de la col·lecció privada la baronessa Carmen Cervera que hi ha dipositades al museu, espera poder arribar a un acord satisfactori.

El MNAC té una important llacuna d'obres de Dalí, Miró, Picasso i Tàpies, quatre artistes que suposarien un important imant cap a Montjuïc. Serra considera que comptar amb centres monogràfics de la seva obra al país és "un luxe" i vol establir amb aquests centres una relació "viva i estreta".

Recerca i exposicions temporals

Les exposicions temporals són, a més de la col·lecció, l'altre actiu que Serra vol potenciar. Caldrà, però, tenir paciència. Com ja va fer al capdavant del Museu Picasso, el nou director vol fer del MNAC un centre de recerca i coneixement, un "productor d'idees". Les exposicions temporals que es podran veure d'ara endavant sorgiran de les investigacions i interconnexions que generi el mateix museu. "La recerca que es comenci a fer ara -diu Serra- donarà els primers fruits el 2014". I com també va fer al museu del pintor malagueny, podria organitzar exposicions de petit format i de caràcter científic sobre obres emblemàtiques de la col·lecció. Els mateixos professionals del museu se'n podrien fer càrrec. "Un altre dels meus objectius és despertar el talent que hi ha a l'equip del museu". De les 150 persones que el formen, sosté, 30 o 40 poden fer recerca, publicar i comissariar exposicions.

La polèmica intervenció que l'arquitecta italiana Gae Aulenti va fer dels interiors del Palau Nacional tornarà a estar en el punt de mira en aquesta nova etapa. Poc abans de finalitzar el seu mandat, Maite Ocaña, l'anterior directora del MNAC, va inaugurar la remodelació de les sales d'art romànic. Així i tot, l'interiorisme de les sales encara és objecte de debat. A més, serveis com la botiga i el bar, que poden suposar una font d'ingressos, ocupen llocs residuals. La nova línia que el museu enceta ara tornarà a qüestionar la seva adequació.