Publicitat
Publicitat

Anna Netrebko enamora al Liceu amb la 'Iolanta' de Txaikovski

L'estrena al Liceu de Iolanta , l'ultima òpera de Txaikovski, quedarà ben lligada al debut de la soprano russa Anna Netrebko, l'admirable protagonista d'una vetllada memorable. Més enllà del glamur i la poderosa campanya mediàtica que l'envolta, Netrebko va enamorar el públic del Liceu amb la seva principal arma de seducció: una superba veu lírica, lluminosa i rica en colors, càlida i intensament expressiva. Va triomfar Netrebko i va triomfar Txaikosvki: fascina el refinament de l'escriptura orquestral, la delicadesa poètica de les seves atmosferes i la sumptuosa paleta orquestral d'una òpera que resisteix bé les limitacions que imposa sempre la versió en concert.

L'obra explica la història de la jove Iolanta, cega de naixement, que viu aïllada del món pel seu pare, envoltada de servidors que li oculten l'existència de la vista per evitar el seu dolor: una reflexió sobre la por al que es desconeix, amb final feliç, carregada de simbolismes i de refinat lirisme.

La disciplina del Mariinski

Iolanta ha arribat al Liceu en les millors mans: Valeri Guerguiev i les masses del Teatre Mariinski de Sant Pesterburg, l'escenari que en va acollir l'estrena el 1892, van mostrar amb orgull la tradició que atresoren en la interpretació d'un repertori en què tenen poca competència. Va ser una tradició servida amb disciplina, però no es va aconseguir aquest grau de perfecció, força i bellesa sonora que la companyia russa ha ofert a Barcelona en altres ocasions.

Dijous va semblar una versió tramitada amb certa urgència, com un bolo de luxe, amb moments d'excepcional bellesa, com el fogós duo de Netrebko i el magnífic tenor Serguei Skorokhodov, un moment estel·lar que va entusiasmar el públic. Però van quedar serrells en la versió, potser per falta d'assajos, i desequilibris que es van anar solucionant sobre la marxa.

L'inesgotable planter del coliseu rus ens va permetre gaudir amb la lírica i la ben manejada veu de Skorokhodov, l'experiència i la rotunditat d'accents del baix Serguei Alexaixkin i l'efectisme del baríton Alexander Gergalov. Bona feina també en la resta de papers i en la prestació coral. Diumenge hi haurà una nova oportunitat d'admirar Netrebko al Liceu.