Publicitat
Publicitat

Els equipaments culturals no saben com ajustar-se a les retallades de Mascarell

Al llindar de l'atac de nervis

Unes enormes tisores amenacen les institucions culturals catalanes. Els seus responsables estan intranquils i hauran de fer autèntics equilibris pressupostaris. La majoria retallarà l'oferta.

El món cultural la balla magra. És temps de retallades. L'última a sumar-se ha estat la conselleria de Cultura, que ha anunciat una tisorada d'entre el 15 i el 20% en els equipaments culturals. L'han precedit el ministeri de Cultura, que ha rebaixat el pressupost de cultura en un 12,3%, i l'Ajuntament de Barcelona, que ho ha fet en un 5%. Cultura continuarà sent la germana pobra: l'any passat no tenia ni el 2% del pressupost total de la Generalitat. França aplica una política diferent. Frédéric Miterrand, ministre francès de Cultura i Comunicació, va proclamar un augment del pressupost del 2,1%. Sense ambigüitats, el país veí considera que la cultura és un dels seus grans atractius i un sector clau per al desenvolupament econòmic.

Catalunya, però, no és França. La retallada que va anunciar el conseller Ferran Mascarell dimecres passat al Parlament va estremir bona part del públic, entre el qual abundaven els responsables d'equipaments, festivals i institucions. Tots hauran d'intentar adaptar la seva musculatura, en alguns casos amb menys greix que altres, als nous pressupostos, i aguditzar l'enginy.

"És una retallada molt important", lamenta Joan Abellà, gerent del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). La frugalitat de la conselleria no agrada a Abellà: "No hi estic d'acord, perquè les societats més cultes són les més competitives". El museu haurà de restar 2,1 milions d'euros al seu pressupost d'11,6 milions.

El Macba s'ajustarà oferint menys mostres temporals, allargant el temps de les exposicions i exhibint més obres de fons propis. "Deixarem de fer alguns projectes, algunes xerrades i conferències", assegura Abellà. Hi haurà exposicions de gran envergadura, com la de Les tesis , una revisió dels anys 80, des de la revolució iraniana del 1979 fins a la caiguda del Mur de Berlín al 1989, que s'ajornaran sine die .

Ni llegats ni atractius fiscals

El gerent del Macba és un home d'acció. "Són dos anys de retallades successives -recorda Abellà-. Ens hauríem d'asseure tots plegats i començar a parlar, perquè no podem restar impassibles. Hauríem d'estudiar què pot aportar cadascú, de les universitats al museu, perquè el que no pot ser és que amb la crisi se'ns vagi retallant i ens quedem a casa i no fem res". Si no hi ha diners públics, una alternativa seria buscar diners privats. Però per fer-ho s'hauria de "canviar la llei de mecenatge". "A Espanya els incentius fiscals són molt pocs i la legislació és molt restrictiva". "Seria una via, perquè no només estan interessades a patrocinar l'art les grans corporacions, sinó també moltes famílies", conclou Abellà. De moment, però, el mecenatge o patrocini es dóna en comptades ocasions. Amb uns incentius fiscals al voltant del 30 i el 35%, el mecenatge és poc atractiu comparat amb França, on el incentius arriben al 60%. Als Estats Units, on la societat civil és la que finança la cultura, també hi ha importants desgravacions si en fer un testament es deixa una notable quantitat de diners a entitats civils i culturals. Per exemple, els llegats són la principal font d'ingressos de la Filharmònica de Nova York. A l'Estat espanyol, l'única institució que rep llegats és l'Església.

Joan Oller, gerent de L'Auditori, a punt de deixar el càrrec per assumir la direcció del Palau de la Música, és menys optimista pel que fa a les alternatives. "A curt termini no veig cap font d'ingressos alternativa, l'únic que podem fer és ajustar despeses", diu. L'Auditori haurà de restar 1.071.825 euros als 23.050.000 euros del seu pressupost. Oller té clar que a L'Auditori no pensen disminuir ni la qualitat ni la pluralitat dels concerts, però assumeix que n'hauran de programar menys. "És possible que deixem de fer algun festival", explica. "Tot i així -continua-, en el nostre cas menys activitat no sempre suposa estalvi", perquè els músics cobren el mateix sou toquin més o menys vegades. "Amb l'orquestra haurem de ser molt imaginatius", reflexiona.

El desig del gerent de L'Auditori i futur director del Palau de la Música és que aquest "sigui un pas enrere per fer-ne dos endavant". Mentrestant, no descarta la possibilitat d'augmentar el preu de les entrades. "Amb prudència i intel·ligència, és una de les opcions que ens estem plantejant", diu Oller.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ja s'ensumava la tisorada i al desembre va aprovar un pressupost retallat. Van restar 928.000 euros als 13.928.000 que aporta cada any la Generalitat. Ara hauran de restar-ne un altre 5%. Segons el gerent del MNAC, Josep Maria Amorós, intentaran ajustar-se a la retallada fent equilibris amb els recursos humans: "No cobrirem baixes ni jubilacions i intentarem augmentar els ingressos propis".

El MNAC buscarà atreure més públic, vendre més a la botiga del museu i augmentar els ingressos de restauració. També haurà d'esborrar de la programació algunes exposicions previstes, com la del Gabinet Numismàtic de Catalunya, i no farà el catàleg de l'exposició de La maleta mexicana de Robert Capa. El repte, augmentar els ingressos propis, però, es preveu difícil. "Podem posar-hi molta imaginació i intentar ser molt competitius, però tot té un límit", conclou Amorós.

"Ja fa tres anys que ajustem els comptes i se'm fa molt difícil pronosticar com afrontarem l'actual tisorada si no és amb una dràstica retallada de l'activitat i amb una més que possible adequació de l'estructura a la nova situació", explica Alfred Fort, gerent del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El pressupost d'aquest teatre públic és de 14,5 milions d'euros, la Generalitat n'aporta 10,8. Haurà de passar el 2011 amb un 15% menys, és a dir, que no podrà comptar amb 1.620.000 euros.

El Teatre Lliure no té gaire greix. "Ja funciona amb el mínim", diu el seu director, Àlex Rigola. "El nou Lliure ja va néixer amb un pressupost baix, per tant, resulta molt més difícil reduir-lo més". Rigola, de moment, no té fórmules màgiques: "Les despeses de l'estructura teatral ja són mínimes, per tant, tan sols es pot retallar dels espectacles que programem, però si ho fem incomplirem la nostra promesa de donar espai a les propostes innovadores". En el seu cas, l'aportació de la Generalitat per al 2011 havia de ser de 3.047.655 euros, que amb la reducció es queda en 2.590.000.