Publicitat
Publicitat

SANITAT

Els pensionistes compren cada cop menys medecines

"He vist els doblers que he pagat i no els he vist tornar"

Molts jubilats pensionistes han de prescindir d'alguns medicaments dels seus tractaments perquè no poden afrontar el copagament farmacèutic imposat per l'administració l'estiu passat. Algunes farmàcies comencen a notar una lleugera davallada en les vendes.

Des que entrà en vigor el copagament farmacèutic, els pensionistes de Balears han de pagar el 10% del valor dels seus medicaments, fins i tot quan se supera el límit mensual que, per la seva pensió, els correspon pagar. A diferència d'altres comunitats, on ja no paguen més quan arriben al límit de 8 o 18 euros, per exemple, aquí sí que ho fan i han d'esperar un mínim de sis mesos per recuperar el que han pagat de més. Les conseqüències les pateixen els pensionistes. I la seva salut.

Amèlia Garcia té 73 anys i cobra al mes una pensió de 600 euros. Ha de pagar un lloguer i les despeses de la llar, i pren, com a malalta crònica, medicaments per als ronyons. Davant el copagament, Amèlia prefereix aprofitar fins al final les medecines per no haver de comprar-ne cada mes i espera a cobrar la pensió per pagar-les. "El metge m'ha llevat les pastilles per dormir perquè creu que, com som gran, en podria prendre de més; ara que necessit més medicaments, els redueixen i ens ho posen més difícil", explica.

Mari Paz treballa com a farmacèutica al centre de Palma i diu que "cada cop més els pensionistes compren menys medecines" i coneix el cas d'una dona que, a conseqüència del retard en la devolució, "va haver d'interrompre el tractament".

D'altra banda, un farmacèutic (anònim) del carrer Sindicat de Palma diu que "encara la gent no és tan pobra per prescindir d'un medicament" i afegeix que a l'establiment "les vendes no han baixat". Tot i això, Miguel, que treballa en una altra apotecaria del mateix carrer, assegura que la majoria de gent que viu al centre antic no té un poder adquisitiu alt i això, necessàriament, es nota en la compra de medicaments.

Segons Francisco Rosselló, funcionari jubilat, molts com ell de Mallorca, Cadis i Barcelona han d'abonar a la farmàcia un 30% del preu dels medicaments, igual que quan eren actius laboralment. Amb sort, aquest percentatge no s'aplica a les medecines cròniques. Franciso es pregunta que per què ell paga un abonament elevat, "si la resta no ho fa". Explica que, en la majoria de casos, és injust que "hi hagi persones que cobrin més de 2.000 euros i no paguin res", i afegeix que "com algú tingui una malaltia, ho té fotut".

Però la crisi en sanitat i les seves retallades no han apostat només pel copagament en els fàrmacs. Molts medicaments que es recepten són derivats de l'original i no sempre tenen el mateix efecte en el pacient. A més, es prescindeix d'alguns fàrmacs per abaratir costos.

Eduardo Castro té 80 anys i explica que, per la crisi, ha quedat sense les tires reactives que ha utilitzat cada dia durant anys per fer-se la prova del sucre i prevenir, per quart cop, un infart. Ara, Sanitat considera que dues anàlisis de sang l'any -i sense les tires- són més que suficients. Eduardo conta que "he vist els doblers que he pagat per les medecines, però no els he vist tornar". De fet, a Balears es calcula que cada mes els pensionistes avancen una mitjana de 188.333 euros, que no recuperen fins sis mesos després.

Hi ha malestar entre molts pensionistes perquè des del gener la xifra que han de pagar ha pujat segons la renda de cadascú. Amèlia diu que tot és fruit d'una "mala gestió", tant per part del metge com dels doblers. "La solució no és el copagament, sinó receptar les dosis necessàries, cosa que s'hauria d'haver fet fa temps", apunta. "Així no ens dirien que els 'malbaratam", afegeix.