Publicitat
Publicitat

Els hotels il·legals també es poden ampliar

El Decret Llei de la Platja de Palma "esmena" la llei general de Delgado amb més excepcions

L'aprovació del Decret Llei 1/2013 de mesures urgents de caràcter turístic i d'impuls de les zones turístiques madures, conegut com Decret Llei de la Platja de Palma, permet acollir-se als beneficis de superar els paràmetres territorials, urbanístics o turístics als hotels que es construïren o s'ampliaren de manera il·legal, fet que no permetia la Llei 8/2012 de 19 de juliol de turisme, coneguda com a llei Delgado. Diferents fonts jurídiques de l'administració autonòmica consultades per l'ARA Balears admeten que el decret llei incorpora aquesta possibilitat, que havia quedat sense cap menció a la Llei general elaborada per la Conselleria de Turisme sota la direcció tècnica del director general Jaime Martínez.

El fet és que la Llei de turisme, com a forma d'incentiu a les modernitzacions, ja va preveure una disposició que permetia als establiments turístics botar-se les màximes que estableix el planejament urbanístic. Sota el paraigua de la millora, es permetia així fer obres que es poden traduir a ampliacions de superfíce i de l'ocupació, que en alguns casos poden arribar a superar fins al 20% les edificabilitats i ocupacions permeses. Amb tot, la llei Delgado no deixava clara si aquesta excepció era d'aplicació també als hotels edificats o ampliats de manera il·legal, com sí que ho permeté en el seu moment la Llei de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, a instàncies de l'aleshores consellera de Turisme, la socialista Joana Barceló, aprovada l'any 2010.

Dubtes en l'aplicació

Alguns ajuntaments i institucions de les Illes Balears han tingut problemes a l'hora d'aplicar la Llei de turisme, ja que no deixava clar si aquests establiments il·legals s'hi podien acollir. El dubte arribà al Consell d'Eivissa, que el mes de maig emeté un informe que determinava que els hotels il·legals no podien acollir-se als beneficis d'exoneració. La institució insular s'adreçà a la Conselleria de Turisme i, finalment, emeté un informe sobre el seu parer perquè, de fet, a les Pitiüses i a Menorca són els consells insulars els que tenen la darrera paraula sobre l'aplicació d'aquesta disposició. Així, segons resolgueren finalment els serveis jurídics de la institució insular, fins que els edificis fora d'ordenació no es legalitzassin, no podien autoritzar ampliacions de millora emparant-se en les excepcions que preveu la disposició addicional quarta de la llei general de Delgado.

Decret Llei 1/2013

Poques setmanes després, a principis de juny, el Consell de Govern donava llum verda al Decret Llei de la Platja de Palma. El Parlament de les Illes Balears validava la norma un mes després envoltat de les crítiques de l'oposició, que el titllava d'"urbanisme a la carta".

Segons algunes fonts jurídiques consultades, el Decret Llei redacta de bell nou tota la disposició addicional quarta de la Llei de turisme, fet que suposa que aquesta excepció sigui d'aplicació a tots els establiments turístics de les Illes Balears, estiguin o no dins zones turístiques madures. Així, gràcies a aquesta nova norma, es permetria recuperar l'excepció introduïda en un primer moment per la llei Barceló i no recollida explícitament per la llei de Delgado, que permet acollir-se a l'exoneració dels paràmetres urbanístics vigents als hotels fora d'ordenació fins l'any 2017.

Desregulació

Les normatives en matèria turística aprovades en la passada legislatura i en l'actual han estat fortament criticades per diferents sectors, tant des de l'àmbit ecologista, per la seva "desregulació", com en el cas de la Llei general turística, pels empresaris d'altres segments del producte turístic, que qualifiquen la norma del conseller de Turisme, Carlos Delgado, com a "llei hotelera", en clara al·lusió que pràcticament la normativa elaborada per la Conselleria de Delgado va adreçada al sector d'allotjament.

De fet, una de les crítiques del sector de la restauració és que precisament en matèria d'oferta complementària, el Decret Llei conegut com de la Platja de Palma impulsa una sèrie de requisits de modernització, i demana que es presenti un pla concret per renovar les explotacions en un termini de sis mesos.

Els ecologistes tampoc no estalviaren crítiques. Des del GOB recordaren que "malauradament la iniciativa de regular a la carta del sector hoteler no és nova i ja la vàrem haver de lamentar quan es va impulsar el que es va conèixer com a decret llei Nadal i que va veure's recollit i emparat per la llei Barceló, tot això a la passada legislatura".

La fórmula triada, el decret llei, que no permet debat al Parlament, fou també un dels principals retrets de l'oposició.