REPORTATGE
Balears 28/10/2013

Quan per estudiar matemàtiques cal repassar el verb 'to be'

L'IES Portocristo comença a aplicar el TIL mentre professors, pares i alumnes evidencien el repte

Joan Sitges
4 min
Quan per estudiar matemàtiques cal repassar el verb 'to be'

ManacorEls alumnes de primer d'ESO de l'Institut de Portocristo surten de classe de matemàtiques en anglès amb cares llargues. "No he entès res del que ha dit, només els números, i he sabut fer l'exercici perquè ja el férem l'any passat", comenta un company a la resta. I és que les classes han canviat d'idioma fa pocs dies perquè, després de les setmanes de vaga, el curs va començar en català i ara l'assignatura ha canviat de llengua.

Els mateixos alumnes entren a classe d'anglès. "A primer d'ESO estam revisant el verb to be , perquè a molts encara els costa", explica la professora Ana García, titular del departament d'anglès. "A matemàtiques repassam com han de dir els números perquè també hi tenen dificultats", puntualitza Jesús Crespí, un dels tres professors del centre a qui s'ha imposat el repte d'explicar conceptes científics a uns alumnes que no l'entenen.

Problemes sense cap resposta

Pràcticament tots els alumnes de primer d'ESO viuen com un drama el fet d'estudiar matemàtiques en anglès, però tal vegada aquesta sensació és encara més forta en el cas dels adolescents amb necessitats educatives especials. "Els nostres fills ja es veuen una mica diferents dels seus companys i emocionalment per ells és terrible, el TIL suposa més traves i més dificultats a superar", explica Montse Sanjuan, que és mare d'un alumne dislèxic que fins l'any passat residia a Suïssa i mai no ha estudiat en anglès.

Ella i altres pares i mares han plantejat els seus dubtes a la direcció i al departament d'orientació de l'institut, però no obtenen respostes. "El Govern menteix quan afirma que els centres podem telefonar a Palma per resoldre els dubtes que genera l'aplicació del TIL, és una fal·làcia", afirmen des de la direcció. "No ens responen com podem adaptar els continguts als alumnes que ho necessiten, n'hi ha de nouvinguts que no han estudiat anglès en sa vida i ningú no ens explica què podem fer, que sigui legal, perquè aprenguin matemàtiques", es queixa la cap d'estudis Catalina Gayà.

El fill de Bel Martorell té problemes de sordesa: "hi sent poc i llegeix els llavis, però evidentment no ho sap fer en anglès i està obligat a estudiar-hi matemàtiques; ho trob sincerament absurd", conta la mare. Però ella no és l'única preocupada. La filla de Francesco Amico ha arribat enguany a Mallorca des d'Itàlia i fins ara havia estudiat francès com a llengua estrangera. Ella "era bona estudiant a Itàlia i ara s'ha d'encarar amb un sistema educatiu en proves que l'obliga a dominar alhora tres llengües que desconeix", es queixa Amico.

A més, els pares dels alumnes que sempre han estudiat a Portocristo també estan preocupats. Ell "surt desanimat de classe i està realment preocupat per les notes, no sap com ha d'envestir l'assignatura", es lamenta Catalina Homar, mare d'un alumne.

El TIL, aplicat per amenaces

"Com educadors que som, veure els alumnes tan perduts fa plorera. Què faran l'any que ve?", es demana la cap d'estudis Xisca Bonet. Ella, juntament amb la resta de l'equip directiu del centre, ha hagut de prendre la "dura decisió" de començar a aplicar el TIL en el primer curs d'Educació Secundària. "En principi no ho volíem fer, tenim l'aval del consell escolar, el dels pares i tant el director com nosaltres dues estàvem disposats a aturar el cop de la Conselleria d'Educació, fos quin fos", explica l'atra cap d'estudis del centre, Catalina Gayà.

L'equip directiu va optar per aplicar el decret llei del Govern "quan les amenaces es varen fer extensives a tots els professors; no volem desestabilitzar el centre ni perdre professors que formen part del nostre equip docent", justifica el director, Pep Barrull.

"El preu que hem de pagar és sacrificar el projecte lingüístic, que ja no té l'objectiu d'equilibrar el domini de les llengües entre els alumnes", explica la cap d'estudis Xisca Bonet. "Ara l'únic objectiu d'aquest document és complir el decret llei utilitzant únicament els recursos que tenim al centre", afegeix. I això significa que, a diferència d'altres programes educatius per fomentar el domini de l'anglès, els professors que apliquen el TIL no disposen de cap tipus d'assessorament ni tampoc de temps extra per preparar unes classes que no han fet mai.

I és que el TIL obliga enguany a impartir en anglès a primer d'ESO les assignatures de ciències socials, ciències naturals o matemàtiques, a més a més d'altres matèries. "Davant aquesta situació, vàrem haver d'optar per les matemàtiques, perquè hi ha tres professors al centre que tenen el famós B2 d'anglès i era la nostra única opció", assegura des de l'equip directiu Catalina Gayà.

Malgrat tot, des de l'institut deixen clar que l'aposta per reforçar el coneixement de l'anglès és decidida des de fa temps. "En aquest centre oferim des de fa anys assignatures en aquesta llengua, però el TIL és una altra cosa: tenim la sensació d'aplicar un pla que no tindrà resultats positius", afirma el director de l'Institut de Portocristo, Pep Barrull.

De fet, els alumnes fan l'assignatura d'educació física en anglès i els de segon, tercer i quart d'ESO hi estudien química. A més, el departament de matemàtiques ofereix assignatures en la llengua de Shakespeare a segon d'ESO i a segon de Batxillerat. "Jo tenia la titulació necessària i ho oferirem, però hem de tenir en compte que són assignatures optatives i a determinats alumnes mai no els recomanaria que s'hi matriculassin", assenyala el matemàtic Jesús Crespí. I és que els professors consideren que "el que aprendran de més d'anglès no justifica el que deixaran d'aprendre d'altres assignatures", precisa aquest docent.

stats