Publicitat
Publicitat

JUSTÍCIA

El degà vol eliminar els aforats

El portaveu dels degans de tot Espanya, contrari que s’ampliï el llistat de persones aforades

El jutge degà de Palma i portaveu de tots els degans d’Espanya, el magistrat Francisco Martínez Espinosa, va defensar ahir la desaparició de la figura dels aforats (que just poden ser encausats o jutjats pels tribunals superiors de cada comunitat o pel Tribunal Suprem), tot al contrari del que preveu l’avantprojecte de la nova llei orgànica del poder judicial recentment aprovat pel govern central i que amplia l’aforament a la reina i als prínceps d’Astúries.

En opinió del portaveu dels degans de tot l’Estat, la figura de l’aforat no s’ha d’ampliar respecte dels existents actualment. “No ens pareix gens bé, sinó que consideram que el més adequat seria que minvàs el nombre de persones aforades, els jutges inclosos”, afirmà.

Espinosa anà més enllà i apuntà que a ell no li importaria “que s’eliminàs la figura de l’aforat”. Així, Francisco Martínez Espinosa assenyalà que en un estat democràtic de dret ha de prevaler la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i que, per tant, hi té “poca cabuda” una figura com la de l’aforat, que li atorga el dret a ser sotmès a uns òrgans judicials específics i no al que pertoca a qualsevol ciutadà.

S’evitarien suspicàcies

Segons Espinosa, amb la desaparició dels aforats s’evitarien les suspicàcies que envolten els casos en què polítics han de ser jutjats per jutges que ells han designat, com per exemple alguns dels membres de la sala dels tribunals superiors de Justícia, que són triats a proposta dels Parlaments.

A Balears són aforats el president i membres del seu govern i els diputats i, en l’àmbit judicial, ho són els jutges, els magistrats i els fiscals. Les causes contra els aforats balears les veu el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Es calcula que a tot l’Estat (comptant tots els de l’àmbit judicial, president del govern estatal, parlamentaris, senadors, diputats dels parlaments autonòmics, entre molts altres càrrecs) hi ha unes 10.000 persones que tenen la condició d’aforats.

Aquestes no foren les úniques crítiques del degà de Palma al projecte del ministre Alberto Ruiz-Gallardón. La possibilitat que en els casos més complexos -aquí, a Balears, ve tot d’una al cap el Palma Arena, del qual forma part Nóos- puguin ser tres magistrats els qui duguin endavant la instrucció fou posada en quarantena pel jutge degà.

Si bé afirmà que era positiu que per alleugerar la sobrecàrrega de feina dels jutges que duen determinats casos s’incorporin més magistrats, el que no pot ser -indicà- és que això suposi una manera d’establir “censures internes” o “de mediatitzar el jutge que està instruint un cas”. Per tant, tres magistrats per una causa sí, però no si hi ha “intencions ocultes”.

Cas Nóos

Insistí que en el cas que, per la complexitat d’un assumpte, es consideri que hi ha d’haver una instrucció col·legiada, “sempre serà sota la direcció del jutge titular”. “El que no pot ser” -afegí- “és que qui hi hagi tres caps que sembrin la discòrdia”.

El degà fou demanat sobre si el cas Nóos, instruït per José Castro i en el qual estan imputats la infanta Cristina i Urdangarin, hauria necessitat aquesta instrucció col·legiada i afirmà que possiblement sí. Ara bé, traslladant a la pràctica el seu plantejament quedaria ben clar que sempre sempre la direcció de José Castro. El jutge degà negà que hi hagi jutges “estrella” i matisà que, tal vegada el que passa és que hi ha assumptes de transcendència que els posen, sense ells voler-ho, “a la palestra” mediàtica.