Els barbitúrics, la tercera droga legal més consumida a Espanya

PalmaJesús Mullor, president del comitè científic de la trobada d’experts a Palma, va donar la seva visió sobre el que està passant a l’estat espanyol amb el consum d’heroïna i va afirmar que, atenint-se a les darreres xifres oficials, no es pot parlar d’epidèmia. De tota manera, es va mostrar preocupat per altres indicadors indirectes, com els ingressos hospitalaris per sobredosi d’aquesta droga i les quantitats que s’estan confiscant en operacions policials, que fan pensar en un augment del consum.

Mullor va comentar que les informacions procedents de l’Observatori estatal i de l’europeu sobre drogues “no indiquen que puguem parlar, en aquests moments, d’una nova epidèmia d’heroïna, tal com ha ocorregut als Estats Units”. Però també va matisar que les dades esmentades són del 2013 i que, en quatre anys, la situació podria haver canviat. Per això, el representant de Projecte Home va recomanar estar “atents” a una possible remuntada d’aquesta droga.

“Hem d’estar atents a l’evolució, ràpids en l’adaptació i determinants en el tractament”, va alertar el terapeuta, que forma part de Projecte Home Balears. Mullor també va voler deixar clar que, encara que l’heroïna va ser desbancada a partir del 2000 per la cocaïna i l’haixix, el seu consum no ha desaparegut mai -ni tampoc la manera de consumir-la, que és injectada.

Barbitúrics

Però les advertències de Jesús Mullor es van encaminar ahir cap a una altra droga, en aquest cas considerada legal i que són els barbitúrics, entre els quals va destacar els ansiolítics. “Alerta perquè és la tercera droga legal més consumida després de l’alcohol i el tabac”, va puntualitzar el terapeuta.

En aquest cas, Mullor va atribuir part de la responsabilitat als metges amb tendència “al canell fàcil”, és a dir, els qui recepten massa medicaments d’aquests tipus.

Una mirada enrera

Mullor va fer un repàs de la trajectòria de Projecte Home Espanya, que va començar la seva tasca l’any 1984, principalment per atendre addictes a l’heroïna. La principal via d’administració era la injecció i, normalment, el seu consuma anava associat a altres drogues, afavorint un perfil de politoxicòman.

Els problemes que implicava l’heroïna eren el contagi del VIH, l’Hepatitis C, la inseguretat ciutadana, els guetos i els drames familiars. D’aquesta manera, creava una imatge negativa de l’addicte, de persona delinqüent i de classe social baixa. “Aquesta imatge només era parcialment certa, llavors, i encara és menys certa ara: desgraciadament, el consum de drogues i l’addicció és transversal en tot grup social”, va remarcar.

Ioga, meditació i altres tècniques lligades a la neurociència

Un dels experts més veterans en tractament de desintoxicació, Gabriel Mejía, fundador de les comunitats terapèutiques de Colòmbia, va destacar durant la seva participació en aquesta trobada la importància de la neurociència.

A Colòmbia, les comunitats terapèutiques tracten principalment menors. Gabriel Mejía va explicar que, durant els mesos que dura la teràpia, s’intenta que el jove addicte “tingui l’oportunitat de veure el seu cervell”. I la manera d’aconseguir-ho és mitjançant “el ioga, la meditació transcendental i les tècniques avançades”, va dir aquest ponent.

“Tots els dies, una hora al dematí i una més cap a l’horabaixa”, va detallar el colombià.

Gabriel Mejía va parlar d’altres aspectes del model anomenat “educació basada en la consciència”, segons el qual tots els joves en tractament estan escolaritzats i tenen l’oportunitat de fer carreres tècniques.