Vendre cotxes de lloguer, el gran negoci per estalviar-se impostos

PalmaExportar cotxes que han format part d’una flota de vehicles de lloguer és un bon negoci per a les empreses que s’hi dediquen, però és encara més suculent quan les facilitats per fer-ho de manera il·legal són moltes. L’Agrupació empresarial de lloguer de vehicles amb i sense conductor de Balears (Aevab) estima que, dels més de 40.000 cotxes que surten de les Illes cada any per exportar-se, la meitat són il·legals.

Es tracta d’una activitat que, a més, es troba en expansió. Les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren un augment del pes del sector automobilístic en el comerç exterior balear. Durant el segon trimestre de 2016, les exportacions van augmentar un 38,8% respecte del mateix període de l’any passat.

El sector de l’automòbil representa, així, el 18,2% del total dels intercanvis amb l’estranger, amb un valor aproximat de 67 milions d’euros, 15,9 dels quals només el mes de juny, unes xifres tan sols superades pels productes energètics.

Pel que fa a les importacions, en canvi, el juny de 2016 es van reduir un 57,1%, cosa que va suposar només l’1% de tots els productes que les Balears compren a fora.

El president de l’Aevab, Ramon Reus, denuncia que hi ha moltes empreses que tenen cotxes nous, comprats en teoria per llogar, que no posen a disposició dels seus clients, però que després destinen a l’exportació.

En teoria, per poder vendre un d’aquests vehicles, és imprescindible haver-lo llogat durant sis mesos i que hagi recorregut un mínim de 6.000 quilòmetres (demostrables amb contractes). “Hi ha empreses que compren cotxes, els tenen sis mesos aturats a les seves instal·lacions i després els exporten”, critica Reus.

La ‘jugada’

El truc resideix en el pagament d’impostos i en els beneficis que posen els fabricants a les empreses que compren un nombre elevat de cotxes per destinar-los al lloguer.

“Les fàbriques els apliquen descomptes d’un 30% per compres de moltes unitats”, explica Reus fent referència al primer dels avantatges dels empresaris. A més, si es tracta de cotxes que es destinaran al lloguer, queden exempts de pagar l’impost de matriculació, un segon benefici. El tercer, que converteix el negoci en una veritable ganga, és el retorn de l’IVA a què tenen dret les empreses que exporten.

Així, aquells exportadors que vulguin fer trampes poden vendre cotxes nous a preus de mercat, però que han adquirit un 30% més barats, no han hagut de pagar-ne l’impost de matriculació i se’ls en tornarà l’IVA.

“Qui exporta no hauria de passar per empreses de rent a car ”, afirma Reus, qui també considera que la Conselleria d’Hisenda “s’hi hauria de posar”, amb aquest tema, dur a terme les inspeccions que fossin necessàries i posar fi a una situació injusta per a aquells que fan la feina ben feta.

El president de l’associació empresarial també denuncia que les grans marques de cotxes utilitzen les companyies de lloguer de vehicles per “llevar-se l’estoc de damunt”. Així, quan necessiten fer una gran venda, ofereixen descomptes a les empreses de rent a car, que surten beneficiades de les compres a l’engròs.

Competència deslleial

Les exportacions il·legals no són els únics problemes a què han de fer front les empreses que es dediquen al lloguer de cotxes. Ramon Reus denuncia que han detectat un elevat grau de competència deslleial.

“Hi ha companyies que s’anuncien a través d’internet i ofereixen els seus vehicles a tres o quatre euros per dia”, explica l’empresari, “però després et trobes amb un cotxe que no té assegurança i que té el dipòsit de benzina buit. Acabes pagant seixanta euros i els clients tornen al seu país dient que a les Illes Balears els estafam”. Per Reus, aquest es tracta d’un comportament que “frega el delicte” i que “dóna una imatge dolenta” del sector. Per aquest motiu, considera imprescindible una regulació que obligui aquestes empreses a donar el preu real a les pàgines web.

En aquest sentit, el Govern va impulsar una campanya (en col·laboració amb els consells i ajuntaments) en què Xisco Dalmau, director general de Consum, explicava, a les quatre illes, els drets que tenen els usuaris dels rent a car, una manera d’evitar els abusos d’aquestes companyies. La campanya suposava, així mateix, la creació d’un distintiu de qualitat que havia de permetre identificar les empreses que compleixen amb el codi de bones pràctiques (que començarà a elaborar-se aquest mes).

Diversos sectors van denunciar que la campanya arribava tard, perquè va presentar-se a mitjan agost, mesos després d’haver començat la temporada. De les 500 reclamacions fetes darrerament, els inspectors de consum van realitzar 55 actuacions i van posar (fins a finals de juliol) deu expedients sancionadors.