MEDI AMBIENT
Balears 23/09/2016

Tramuntana XXI reclama un pla de gestió i ajudes per a la Serra

L’associació té com a objectiu fugir de la massificació

Montse Terrasa
3 min
Tramuntana XXI es va presentar ahir a la finca de Raixa, on va ser convidada una representació de la societat illenca.

PalmaL’associació Tramuntana XXI es va presentar oficialment ahir a Raixa. Impulsada per ecòlegs, biòlegs, pagesos i empresaris de la Serra, aquesta nova agrupació reclama un pla de gestió que fugi de les massificacions turístiques i que pugui aportar ajudes econòmiques per als petits productors de la zona, de manera que puguin continuar amb l’activitat amb certa rendibilitat.

L’ecòleg Antoni Martínez Taberner, president de Tramuntana XXI, va ser l’encarregat de transmetre als assistents a l’acte la declaració d’intencions de l’associació, que es va crear a principis d’any. “Necessitam una estratègia de seny que no pot oblidar la història d’autosuficiència, d’esforç, de producció i de comercialització dels productes de la Serra. Un esforç, doncs, que necessita òbviament innovacions i suports”, va reclamar.

En aquest sentit, l’ecòleg va recordar que l’anomenada Declaració de Mallorca, feta pel Consell d’Europa el 1995, ja preveia una taxa turística per a destinacions considerades culturals, mesura de la qual “fan ús, des de fa temps, moltes regions avançades ”, excepte la regió per a la qual va ser pensada, segons va declarar a aquest mitjà. “També hem d’esperar que qualque dia els impostos sobre els combustibles fòssils, carbó, gas, fuels, querosè i búnquer oil serveixin per compensar la fixació agrícola i forestal del diòxid de carboni alliberat”, va afegir, com a possibles fonts de finançament.

El president de Tramuntana XXI va remarcar la diferència que hi ha entre ser grans i ser grossos, una qüestió que els illencs haurien de tenir ben clara: “Una economia amb un valor afegit com és el paisatge és incompatible, per exemple, amb la massificació”.

Per poder aconseguir una gestió efectiva i recursos, Tramuntana XXI intentarà que “els diferents sectors econòmics, les institucions públiques, la Universitat i les escoles superiors, les institucions privades i representants polítics es comprometin envers la recuperació del paisatge i de la cultura del paisatge, de manera que aquest acabi essent un eix vertebrador i aglutinador per a una nova política i un nou desenvolupament, ambientalment amigable i allunyat del creixement banal, innecessari i insostenible”, va afirmar Martínez Taberner.

Problemes reals

Durant l’acte d’ahir també va parlar Joe Holles, secretari de l’associació, que va reclamar “accions concretes” i “no simplement bones intencions” per solucionar “problemes reals, específics i concrets de la Tramuntana. Problemes de tots tipus, des de l’abandonament agrícola fins al conflicte entre usuaris i propietaris, a més de la massificació i banalització d’indrets valuosos”.

Holles, igual que Martínez, va insistir en el fet que a la Serra “no tot és possible sempre. S’hi han d’harmonitzar els interessos i, al mateix temps, tots hem de sotmetre’ns al principi general i superior de la conservació del patrimoni i dels usos tradicionals de qualitat”.

“El turisme, que ningú s’engani, pot ser molt bo i, si ho feim bé, pot ser la base que sustenti econòmicament la conservació de molts d’aquests valors que ens fan únics”, va voler deixar clar el secretari.

L’associació ha programat durant aquest any trobades en diferents pobles per tractar-hi qüestions que els afecten. En el cas de Deià, “si la bellesa pot dur a morir d’èxit”; i a Valldemossa, quina és la responsabilitat municipal en la gestió de camins públics, va explicar Holles.

“Des de Tramuntana XXI voldríem que la Serra pogués mantenir els valors que la feren un lloc per a la reflexió i per a l’autorealització. Voldríem, sobretot, que la Serra fos pels qui l’han feta i la mantenen amb la feina, i pels qui l’han valorada, artistes, poetes, trescadors o, senzillament, persones sensibles que se l’estimen”, pronuncià Martínez.

Tramuntana XXI té en la junta gestora l’exconseller i fundador del GOB Joan Mayol; l’empresari Bruno Entrecanales; l’escriptor Miquel Rayó; els biòlegs Antònia Llabrés i Albert Catalan; el gestor ambiental de La Trapa, Joan Juan; i el doctor en geografia Climent Picornell.

Raixa, símbol de l’equilibri entre bellesa i productivitat

L’elecció de Raixa per acollir aquesta presentació no va ser aleatòria. La finca va ser un exemple d’equilibri entre bellesa i productivitat, va recordar el president de l’associació Tramuntana XXI.

“El cardenal Despuig va representar, en el seu moment, l’I+D de la societat illenca. Es va envoltar d’art i de saviesa i va realitzar uns jardins productius que alimentaven el seu propi esperit i sostenien l’economia de la finca. Tramuntana XXI voldria, senzillament, recuperar aquest esperit intel·ligent de Raixa i estendre’l per la Tramuntana”, comentà.

A l’acte van ser-hi convidats batles i membres del Consell de Mallorca i del Govern, així com empresaris, entitats i persones relacionades amb la Serra.

stats