Publicitat
Publicitat

JUDICI

“Tenia un trauma similar al de qui ha estat torturat en una guerra”

Declara la psicòloga d’un dels dos detinguts suposadament agredits

La psicoterapeuta que va atendre un dels dos joves anglesos suposadament agredits per quatre guàrdies civils al quarter de Palmanova el novembre de 2009 assegurà ahir, davant del tribunal que jutja els guàrdies, que el jove presentava un trastorn posttraumàtic similar al que pateix algú que ha estat víctima d’un accident greu de trànsit o que ha estat torturat en una guerra.

Segons manifestà la psicoterapeuta, l’home “tenia problemes per dormir, molta ansietat i pànic, no podia sortir de casa tot sol, tenia ‘flashbacks’ d’allò viscut, somiava i tenia malsons una vegada i una altra amb el que li havia passat”.

En opinió de la psicòloga clínica, el relat dels fets que li féu el pacient en cinc sessions li semblà “consistent” i detallà que l’home li explicà que, a més de pegar-li, l’havien amenaçat de violar-lo dins el calabós.

Pressions

Segons la terapeuta, el seu pacient li va dir que diversos amics dels agressors li havien demanat que retiràs la denúncia, fet pel qual ell tenia molta por i pensava que es podia fer mal a algú de la seva família o ell acabar a la presó.

El Ministeri Fiscal acusa el sergent i els tres agents de dos delictes de tortures i dos de lesions i demana inicialment penes de 16 anys de presó per al primer i d’11 anys per als altres tres.

Durant la sessió d’ahir declararen els superiors que instruïren la investigació interna i l’atestat sobre els fets. El tinent que va instruir l’atestat policial per la denúncia de maltractaments dels dos anglesos explicà que el van sorprendre les lesions que presentaven i digué que li va semblar “complicat que ocorreguessin en un calabós” . Entre altres agressions, els acusats li van detallar que havien rebut cops amb una porra i uns guants i coces als genitals. El tinent apuntà que el va cridar l’atenció la “concordança” en el relat que feien els dos detinguts, que van descriure la mateixa seqüència dels fets amb precisió.

De la seva banda, el responsable de la investigació interna negà que tingués animadversió als acusats (com aquests digueren) i també va ressaltar que considerava difícil que les ferides que detallaven els informes mèdics dels detinguts fossin “autolesions. Afegí que “simular un cop amb un objecte allargat és molt difícil”.

El capità que va ordenar obrir aquesta investigació explicà que va donar l’ordre perquè se li digué que presentaven fractures. Però llavors considerà que no hi havia cap delicte i es queixà que s’iniciàs l’atestat sense la seva autorització.

Ell i altres agents insistiren que els anglesos estaven molt agressius i alterats i un testimoni digué que en veié un copejant-se contra la porta del calabós.