El Suprem ja ha dit que no es pot imposar classes en anglès

Palma."El desenvolupament de l'ensenyament de determinades matèries del currículum en llengua estrangera -anglès en aquest cas- no es pot imposar de manera generalitzada a tots els centres, sinó formant part d'un programa que requereix del compromís que assumeix el centre i que ha d'autoritzar l'autoritat educativa competent".

Aquesta reflexió no la fa ningú amb camiseta verda ni forma part de manifests ni de reivindicacions dels docents de les Illes, pares, mares o la resta de la societat compromesa amb la lluita contra el Tractament Integrat de Llengües (TIL) en les condicions que vol el Govern de José Ramón Bauzá. Això ho escriu el Tribunal Suprem en diverses sentències que tombaren la pretensió que en el seu moment va tenir el l'executiu valencià que l'assignatura d'educació per a la ciutadania s'impartís en llengua anglesa a tots els centres.

En el cas del conflicte valencià, el Tribunal Suprem desestimà el recurs de cassació de la Generalitat i va confirmar la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de València, que anul·la l'ordre de la Generalitat.

El Tribunal Suprem no tan sols deixa clar que són els centres els que han de sol·licitar poder fer una assignatura en anglès i que no es pot imposar això per part de l'administració educativa, sinó que també aclareix que l'assignatura en anglès (referint-se al cas de València) s'hauria d'haver introduït en els centres "que expressament ho sol·licitassin", i no imposar-se a tots. El Suprem digué que ni el mode ni la manera utilitzats per la Generalitat valenciana foren adequats, "sinó que en tot cas s'hauria d'haver introduït la possibilitat (de fer l'assignatura en anglès) en els centres que expressament ho sol·licitassin en el marc d'un projecte lingüístic aprovat per la Conselleria", afirmà l'alt tribunal, que deixà ben clar que la iniciativa ha de partir dels centres. Això és el que es dedueix de les paraules del Suprem.

Paral·lelisme

Fer un paral·lelisme amb el que va passar a València (especialment per la posició que va adoptar el Tribunal Suprem) i la polèmica que envolta l'aplicació a la força del TIL a Balears deixa una porta oberta a combatre el TIL davant la justícia, si se'n manté l'aplicació en les condicions actuals. Aquests arguments del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior valencià, i altres que reconeguts juristes estan analitzant, poden donar empara a la batalla jurídica contra el TIL, que no ha fet més de començar.

El pronunciament del Suprem donà validesa a tots els arguments del Tribunal Superior de Justícia de València, de manera que la sentència quedà confirmada.

Autorització dels pares

Alguns dels arguments plantejats en aquest procediment es poden fer servir també per analitzar jurídicament la problemàtica del TIL.

Per exemple, el tribunal valencià, en la seva resolució, analitzava normativa d'altres comunitats que la Generalitat valenciana havia aportat per emparar la imposició de l'assignatura en anglès.

El tribunal no féu un pronunciament exprés sobre aquestes normatives (com tampoc no ho féu el Suprem), però sí que digué que es tractava de normativa que es referia a programes plurilingües i amb una sèrie d'elements distintius, elements que no complia l'ordre valenciana i que el TIL tampoc comporta.

Algunes d'aquestes regles, que el tribunal diu que no complia la controvertida norma valenciana, apunten que, a l'hora d'impartir una assignatura en llengua estrangera, la iniciativa sempre ha de partir del centre; té caràcter voluntari per a l'alumnat i exigeix constància escrita de l'autorització dels pares perquè l'alumne cursi el programa amb llengua estrangera. A més a més, en els centres s'haurà de tenir personal especialitzat en la llengua en què s'impartiran les matèries.

Així mateix, el tribunal valencià advertia, com defensava la Generalitat -i també fa el Govern balear-, que "no es tracta de destacar la importància i necessitat que els estudiants adquireixin competències en idiomes estrangers, perquè això és un fet incontestable a dia d'avui, sinó que aquesta finalitat s'aconsegueixi en el marc curricular del sistema educatiu"; és a dir, respectant la normativa bàsica estatal sobre el tema.

En aquest sentit, el Suprem reafirmà, tal com ja havia fet el tribunal valencià, que de cap manera no es pot anar contra la normativa bàsica estatal, els decrets 1.513 i 1.631 de 2006, que fixen el contingut mínim de l'ensenyament a Primària i Secundària i sobre els continguts bàsics dels respectius currículums.

Avaluació

Per exemple, partint de l'anàlisi que feien tant el Superior valencià com el Suprem, l'article 10.1 del Reial Decret 1631/2006 fixa l'avaluació de l'alumne en l'educació secundària obligatòria.

Aplicada aquest normativa al cas valencià, el currículum d'educació per a la ciutadania (que fixa la normativa bàsica estatal) no recollia criteris d'avaluació relacionats amb la competència en anglès, fet que abocaria l'alumne a una doble avaluació: la de la matèria i la de la seva competència en anglès, "una doble avaluació que seria una clara interferència en el procés racional d'adquisició de coneixements de l'assignatura principal".

Com maneja el TIL aquesta qüestió? Com s'avaluarà la matèria que s'imparteixi en anglès? Són preguntes que plantegen dubtes de si la normativa s'ajusta a la legislació bàsica estatal que el Suprem ja ha dit que s'ha d'atendre.