El document on Fageda cedí Son Bordoy als gitanos

PalmaEl 1993 l'Associació Cultural Cristiana Gitana Balear va sol·licitar a l'Ajuntament de Palma que li cedís Son Regalo Nou, una finca de titularitat municipal d'aproximadament 33.200 metres quadrats, ubicada al Molinar (Palma), amb l'objectiu de realitzar-hi activitats de promoció i per a l'actuació en matèria de drogodependents i la seva posterior reinserció. Cort va acceptar la petició i el 10 de desembre de 1993 el batle de Palma en aquell moment, Joan Fageda (PP) i també el regidor municipal d'Acció Social, Bartomeu Oliver varen signar una cessió d'ús del terreny a la qual ha tingut accés l'ARA Balears. Fins i tot, l'equip de govern de Fageda va desallotjar un precarista que vivia a la finca de Son Regalo per cedir-la a l'entitat. El particular que hi vivia irregularment es va oposar en reiterades ocasions a abandonar-la i inclús va demanar una pròrroga a l'Ajuntament de Palma per poder-hi estar més temps i, fins i tot, va proposar com a alternativa donar a l'entitat la finca de Son Fernando Nou (situada ben al costat de Son Regalo), però Cort ho va rebutjar.

Consulta aquí el document on Fageda cedí Son Bordoy als gitanos

La cessió d'ús tenia una durada inferior a cinc anys, concretament de quatre i per tant la decisió no hagué d'anar a ple. Amb aquest document, queda acreditat com l'aleshores majoria del PP a Cort va decidir que una entitat gitana pogués ocupar la propietat de manera legal, i que algunes persones hi poguessin romandre.

El 1997 caducava la cessió d'ús però el departament d'Acció Social de l'Ajuntament de Palma, concretament la regidora delegada de l'àrea, Carme Sagrado Mezquida (PP) va determinar que no hi havia "cap inconvenient per prorrogar la cessió", tal i com es pot llegir en el tercer document. Tot i això, sembla que en caducar la pròrroga de la cessió, cap de les dues parts interessades (l'Ajuntament de Palma i els residents) va fer l'intent de renovar-lo, però tampoc de liquidar-lo formalment. Ara, 32 anys més tard els habitants de Son Bordoy han rebut una acta de requeriment policial per al cessament voluntari d'una ocupació il·legal de béns públics. El mateix ajuntament i la mateixa majoria política que els varen autoritzar l'estada, ara els volen desnonar.

Fonts consultades per l'ARA Balears, vinculen la cessió del terreny al poder que en aquell moment tenien els gitanos a Ciutat i a una molt bona relació amb diferents regidors de l'equip de Joan Fageda. "Tenien una oficina a l'Ajuntament de Palma i gestionaven les ajudes del centre penitenciari, entre d'altres coses", recorden. Tot el poder que se'ls atorgava "es traduïa amb vots" que beneficiaven als dirigents d'aquell moment que, casualment, eren del mateix color polític del govern municipal que actualment els vol fer fora de Son Bordoy per construir-hi 750 habitatges, dels quals 150 hauran de ser de protecció pública, 350 de preu taxat i la resta, lliures.

Els residents de Son Bordoy, sobretot els més majors, recorden com si fos ara el dia que Fageda els va cedir el terreny i també el document que ho constatava. De fet, davant els intents de Cort de desallotjar-los, han remarcat en reiterades ocasions que "el senyor Fageda i la senyora Angelines"– qui defineixen com la mà dreta de l'exbatle–els varen deixar estar a Son Bordoy fa 32 anys. Però no disposen del paper que ho acredita i Cort tampoc no els ho vol donar, segons denuncien, i que és el document que ha obtingut l'ARA Balears.

Abans de traslladar-se a Son Bordoy, el col·lectiu residia en xaboles repartides per Ciutat, com és el cas d'Ángel, un home de 67 anys d'edat que en fa 32 que viu a Son Bordoy. Ell habitava una xabola que estava a primera línia de mar al barri del Molinar, on ara només hi ha xalets i habitatges d'alt valor econòmic. Tot plegat, sembla una paradoxa. Els varen treure de ca seva i els van concentrar a Son Bordoy amb l'objectiu de construir habitatges i, gairebé tres dècades després la història es repeteix. Però, a diferència de fa 30 anys, els volen treure "sense donar-los cap alternativa habitacional", segons ha denunciat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).