La guerra creuada entre els caçadors i els veïns de foravila

Palma“La setmana passada, dinava amb la meva família a la caseta de camp i em va caure un perdigó damunt el cap”, conta Maria (nom fictici), una veïna de Pina que prefereix mantenir l’anonimat. Aquesta és la realitat de molts residents de foravila que senten el ressò dels trets dels caçadors dins ca seva i viuen amb por que algun dia passi una desgràcia. “Hi havia la meva filla per allà. Si la fereixen, què passa?”, demana. Per la seva banda, Joan (nom fictici), un veí de Campos, explica que fa 30 anys els veïns “no sentien els trets des de dins ca seva” i lamenta que en els darrers anys, concretament durant la temporada de caça, sovint es desperta a les sis de la matinada amb un ensurt perquè “sembla que hi ha un tiroteig a la porta de casa”.

Maria i Joan denuncien la “inseguretat constant” que viuen els residents del camp perquè “els caçadors no respecten la distància mínima de 100 metres d’un habitatge abans de disparar i fins i tot n’hi ha que ho fan en direcció a les cases”, asseveren, un fet que està prohibit per la normativa. Mentrestant, la presidenta de la Federació Balear de Caça, Marta Lliteres, considera que “qui la fa, l’ha de pagar”. Assegura que la Federació “no concep que es practiqui la caça sense respectar la normativa de seguretat” i subratlla que els caçadors “no han d’anar a empipar ningú”. Per això, recomana als veïns que pateixin danys causats per les irregularitats d’un caçador que es facin visibles i que parlin amb ell amistosament. “Si és una persona raonable ho entendrà i se n’anirà; si no, que telefonin als agents i inspectors del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) o bé als guardes mediambientals del Consell de Mallorca, els organismes competents a fer complir la llei”, aconsella. Entre el 2017 i el 2020 el servei de Caça i Pesca Fluvial de la institució insular va posar 186 sancions per incomplir la normativa de la caça, 16 varen ser molt greus; 77, greus, i 94, lleus. Les dades no són més recents perquè el Consell de Mallorca no ha respost a les peticions de l’ARA Balears.

Fonts de la Guàrdia Civil han explicat a aquest mitjà que és millor que els residents telefonin directament a les autoritats, ja que “hi ha molta gent a qui han apuntat i amenaçat de pegar-li un tret”. Reconeixen que el conflicte entre els caçadors i els veïns “sempre hi ha estat i sempre hi serà”. Els caçadors també són conscients que “sempre hi ha algú que fa les coses malament”, però assegura que ells també actuen en contra de les irregularitats cinegètiques per garantir la seguretat dels veïns. “L’any passat una veïna em va telefonar i em va dir que hi havia algú que caçava molt a prop de ca seva perquè li queien els perdigons dins la piscina. Immediatament un company i jo vàrem anar a cercar el caçador per dir-li que canviàs de lloc”, explica.

El col·lectiu cinegètic denuncia que a causa dels caçadors que no fan les coses bé i també a causa de les lleis de protecció animal que s’han implantat en els darrers anys “paguen justos per pecadors”. A parer seu, tot plegat ha creat i també difós una “mala imatge” del sector. Fins i tot, el 2024 la Reial Federació Espanyola de Caça (RFEC) va impulsar una campanya per difondre els delictes d’odi que pateixen les persones del col·lectiu cinegètic. “Apunta’t al front i dispara” i “tant de bo et matin” són alguns dels atacs i amenaces que es mostraven en el projecte.

Més xalets i menys espai per caçar

En els darrers anys, el territori disponible per caçar s’ha reduït perquè “tot està ple de xalets”, lamenta el president de l’Associació Balear d’Entitats de Caça, Pedro Vanrell. “Allà on havíem caçat tota la vida, ara ja no hi podem anar”, afegeix. Aquest problema és present a totes les Illes, sobretot a Mallorca, Eivissa i Formentera, la qual cosa ha tensat encara més la relació entre veïns i caçadors que mai no han tingut un vincle excel·lent. Els caçadors ja no troben finques de centenars de quarterades buides com ho feien anteriorment i, fins i tot, els racons més secrets ja estan edificats. “Hi havia una punta de terra devora ca nostra que tenia unes perdius boníssimes, però ja no hi puc anar perquè hi han fet cases”, lamenta un caçador de Porreres que no vol dir el nom. Els propietaris que adquireixen els terrenys i no volen que els cacin dins ca seva creen un vedat de caça privat i només autoritzen els caçadors que hi volen.

Ara bé, la gent que no té l’autorització del propietari per caçar dins un vedat privat i vol practicar l’activitat ha de recórrer als vedats socials. Són terrenys que “a partir de l’any 1975 el poble va cedir als ajuntaments dels municipis i també a les societats de caçadors amb l’objectiu de fer un vedat on tots els descendents dels socis –que pagaven i encara paguen una quota per caçar-hi– hi poguessin anar”, explica Vanrell. Però lamenta que els vedats socials també han tornat petits perquè les institucions municipals han venut part d’aquests terrenys i el primer que han fet els compradors ha estat tancar-les amb parets o barreres.

Per això, les societats de caçadors mantenen converses amb els ajuntaments per “col·laborar amb tot el que puguin” i també per garantir la disponibilitat d’espais per practicar l’activitat cinegètica, segons afirma un caçador de Santanyí. Per altra banda, Vanrell recorda que no només la construcció de xalets en sòl rústic ha reduït l’espai per caçar sinó també la implantació de caravanes enmig del medi rural com a alternativa habitacional davant la crisi de l’habitatge de les Illes. Malgrat això, Vanrell considera que el PP i Vox compleixin la seva promesa electoral de permetre la caça a les finques públiques del Consell de Mallorca i del Govern, un fet que beneficiarà el sector cinegètic. “Si no tornen enrere, crec que enguany això serà possible”, diu Vanrell.

Cal recordar que a les Illes no es pot caçar pertot. Només als terrenys lliures dels municipis que estiguin inclosos en el pla marc de caça de les Balears, als vedats socials i també als vedats privats, però sempre amb l’autorització del propietari. Si en vendre un terreny que està dins un vedat de caça el comprador no treu la propietat de dins el vedat o n’hi fa un de privat, els caçadors podran continuar amb l’activitat. Ara bé, sempre respectant la distància de seguretat.

Convivència amb estrangers

Si la convivència entre caçadors i residents illencs –que tenen integrada la caça en el seu ideari comú com una activitat que s’ha practicat tota la vida a les Balears– de vegades és difícil, encara es complica més quan són estrangers, sobretot si provenen de territoris on l’activitat cinegètica no és comú i tampoc no està ben vista. “Una dona em va perseguir una bona estona perquè duia dues perdius mortes penjades al cinturó. Em deia ‘pobretes, no les matis’, però jo preferesc menjar-me un animal caçat meu abans que una gallina de granja”, assevera el caçador porrerenc.

Per tractar amb els propietaris de les finques, els caçadors de les Illes tenen un codi no escrit. “Els saludes, dius ‘bon dia’ i demanes permís per anar a fer una volta per dins ca seva”, conta Vanrell, qui segueix aquest ritual estrictament cada vegada que va a caçar. D’aquesta manera, els caçadors consultats per l’ARA Balears asseguren que “no hi sol haver mai cap problema” perquè “xerrant s’entenen”. A més, en haver arreglat les diferències que separen ambdós col·lectius, fins i tot hi ha veïns que demanen als caçadors que vagin a disparar a ca seva per matar els animals que n’ataquen els cultius.

El conflicte entre caçadors i veïns no és només una qüestió de trets o de molèsties puntuals, sinó el reflex d’un territori que ha canviat més aviat que les normes que l’ordenen. L’expansió de l’habitatge en sòl rústic ha reduït els espais disponibles per a la caça, mentre que la proximitat entre usos incompatibles ha multiplicat les tensions. Allà on abans hi havia silenci i distàncies, ara hi conviuen activitats tradicionals, noves residències i una normativa que sovint es posa a prova sobre el terreny.

Mentrestant, l’Administració es mou entre la necessitat de fer complir la llei, garantir la seguretat i preservar una activitat arrelada al món rural. La pregunta de fons, però, va més enllà de la caça: quin model de territori volen les Balears i com es pot garantir una convivència real entre qui hi viu, qui hi treballa i qui l’utilitza. Un debat obert que, de moment, continua ressonant cada vegada que un tret irromp a prop d’una casa.