SOS: a Eivissa s’acaben els recursos hídrics
Així queda constatat en l’estudi de 241 pàgines que es va presentar ahir a l’illa, Anàlisi de la gestió de l’aigua a l’illa d’Eivissa
EivissaLa gestió dels recursos hídrics de l’illa d’Eivissa és més que deficient. I així queda constatat en l’estudi de 241 pàgines que es va presentar ahir a l’illa, Anàlisi de la gestió de l’aigua a l’illa d’Eivissa, que ha estat coordinat pels investigadors del Departament de Ciències de la Terra de la UIB; hi han participat els tècnics del GEN-GOB i ha estat finançat pel Fons de la Conservació d’Eivissa.
L’estudi posa sobre la taula tot un seguit de deficiències que van des de la sobreexplotació dels aqüífers, passant per la seva salinització, els alts nivells de pèrdues d’aigua a la xarxa de proveïment, fins al mal funcionament de les depuradores de l’illa o l’augment insostenible de l’ocupació del terreny. En aquest últim punt, cal destacar que l’estudi compta a l’illa un total de 14.000 piscines i safareigs, 10.436 dels quals són piscines. De fet, i segons ha explicat el president del GEN-GOB, Joan Carles Palerm, des de 2008 fins al dia d’avui el nombre de piscines ha augmentat amb 2.000, “cosa que demostra que el ritme és bastant ràpid”.
A més de les deficiències, els investigadors plasmen en aquesta anàlisi fins a deu propostes que són les solucions més “raonables” al problema que es plantejar per millorar l’alarmant insostenibilitat hídrica de l’illa. Els responsables de l’estudi van avançar que aquestes mesures proposades representen un “intent de donar solució als problemes més important, però resultaran clarament insuficients per recuperar una situació sostenible dels recursos hídrics d’Eivissa si el creixement de l’ocupació territorial de l’illa continua com fins ara“. “Si la remissió continua o s’incrementa de la situació de partida actual, no existeixen possibilitats d’èxit i aquestes mesures només permetran disminuir el desastre hídric actual”, matisen.
Tot i així, un dels investigadors, Alfredo Barón, es mostra esperançat davant la sensibilització i conscienciació social inicial que es pot palpar en aquests temps: “En el moment que la societat exigeixi solucions, n’hi haurà”.
