EnòlegEl protagonista d’aquest article és la fotografia que l’acompanya, una imatge d’un cep ben peculiar, jove, amb bon vigor i un verd esplendorós per donar sucres als raïms que estan a punt de ser veremats. Però no és res d’això, el que el fa diferent de la resta. Si us hi fixeu bé, reparareu un detall ben interessant, podreu veure com, al mig de raïms blancs, apareix un raïm negre. Sembla com si el brot d’on surt hagi decidit pintar-li la pell i canviar-lo de color, una anomalia, els científics en diuen una possible mutació. Jo vull pensar que és un petit miracle de la naturalesa, que, de tant en tant, ens fa descobrir que la vida no és rutina sinó que pot haver-hi canvis quan manco t’ho esperes i de la manera més sorprenent, tot donant lloc a una nova realitat.
El cep és un giró blanc plantat, empeltat, cultivat i viciat per un dels bons viticultors que tenim a casa nostra, Joaquin Montserrat. La vinya es troba a Felanitx, ben a prop d’Aubocasser, partió amb Manacor, una zona plena de vinyes i que aquests dies es troba en plena efervescència d’homes, dones i tractors que hi cullen raïm.
Els departaments corresponents, tant de la Conselleria d’Agricultura com de la Universitat de les Illes Balears, ja coneixen l’existència d’aquesta possible mutació espontània i ben aviat es posaran a treballar per veure com es deu haver produït i quina en serà l’evolució. Toni Martorell, tècnic agrícola de la Conselleria, explica que durant el pròxim hivern agafaran mudes del sarment que dóna el raïm negre i també dels altres sarments, s’empeltaran per contrarestar que la mutació s’ha consolidat i, si és així, a partir d’aquí, hi haurà una feinada de multiplicació de plantes, per fer estudis ampelogràfics d’aquesta nova varietat i per realitzar vinificacions per veure quin tipus de vi ens pot donar.
Però, com és possible aquest fenomen? Aquesta és la pregunta que li faig a Antoni Bennasser, president de la DO Pla i Llevant, i catedràtic de biologia de la UIB. M’explica que podria ser una mutació de l’ADN, però hi ha més probabilitats que aquest fenomen s’expliqui per l’epigenètica, que hi hagi hagut un canvi d’informació de l’ADN per motius ambientals però sense que hi hagi un canvi en la seva composició; per tant, és com dos germans bessons que duen el mateix genoma, però s’ha comprovat que, si viuen en ambients diferents, els dos bessons no son iguals, ja que hi ha influencia de l’ambient sobre el genoma. Això depèn de l’alimentació que tinguin , l’exercici que facin, la contaminació que suporten i un llarg etcètera de factors.
Aquest tipus de miracles no són nous i es donen de manera habitual en la naturalesa. Un exemple interessant i que ens pot indicar quin camí pot seguir la troballa de Felanitx és el tempranillo blanc. Encara que molts no la conegueu, existeix la varietat blanca de tempranillo. L’any 1988, un viticultor de la Rioja va descobrir un cep amb un sarment de tempranillo del qual penjaven dos raïms que no s’havien pintat de vermell obscur, sinó que mantenien el color típic dels raïms blancs. El CIDA (Centro de Investigación y Desarrollo Agrario) de la Rioja va fer una investigació exhaustiva, primer fent empelts de les mudes del sarment i observant que en sortien ceps amb el mateix ADN que el tempranillo negre, però amb les fulles i els grans un poc més petits i de color groc verdós. Una vegada que la mutació s’estabilitzà començaren, el 1993, a empeltar més ceps, fins que ja en tingueren una quantitat suficient per poder fer vinificacions reals. Després varen passar molts anys fent vinificacions, experimentant i tastant per veure si podien aportar un vi de bona qualitat. I no fou fins a l’any 2005, 17 anys després del descobriment, que es va embotellar i vendre el primer tempranillo blanc. Actualment ja n’està aprovat l’ús per la Denominació d’Origen Qualificada de la Rioja.
N’hi han hagut moltes de mutacions, com les que hem comentat abans. Podem parlar del pinot noir i pinot blanc, la garnatxa negra i la blanca, segurament els raïms de taula mallorquins calops -tenim el calop blanc, rosat i negre, que varen aparèixer de la mateixa manera-. Que passarà amb el protagonista d’avui? La veritat és que no ho sabem, però posarem una mica d’aigua al vi, ja que la varietat giró negre ja existeix i, per tant, a Felanitx, segurament no hi ha nascut una nova varietat. Malgrat tot, si que podrem confirmar la manera com va néixer aquesta varietat, ara ja fa molts anys.
Vi recomanat
Vermell Celler Descregut (Penedès)
El xarel·lo vermell és una varietat que té una preciosa pell vermella rosàcia. Segurament és una mutació del xarel·lo blanc, i gairebé ningú elabora un vi 100% del vermell, ja que els pocs que en tenen el mesclen amb el xarel·lo blanc. Can Descregut és un celler familiar d’agricultura ecològica amb una imatge molt atractiva i que aposta pels raïms locals. El vi blanc és ideal per submergir-nos dins del càlid estiu. Fresc, agradable, suau i amb notes molt harmonioses de poma, peres i cítrics. Jo el vaig tastar al Penedès i esper que ben aviat en puguem trobar a les botigues de les illes.
