Jaume Vaquer: “La nàutica acaba d’arribar, no tenim una experiència de gestió com té el sector hoteler”

Jaume Vaquer ocupa el càrrec de president de l’Associació d’Empreses Nàutiques de les Illes Balears (AENIB) des del passat mes de febrer i aquests dies encara la 34a edició del Boat Show Palma, inaugurat el darrer divendres, amb molta expectació i optimisme. Fins dia 2 de maig, el port de Palma es convertirà en el centre de la indústria i del sector de la nàutica d’esbarjo. Expositors d’arreu del món presenten les darreres novetats, que atreuen milers de visitants professionals i aficionats.

Quines són les perspectives d’aquesta edició de Palma Boat Show des del punt de vista de l’associació que representau? Les perspectives són molt bones. Hi havia gent que volia participar en el saló i que no ho podrà fer per manca d’espai. Hauríem posat fins a cent embarcacions més, si la capacitat del port de Palma ho hagués permès. Boat Show Palma s’ha convertit en un punt de contacte entre clients, i també en un punt d’encontre per tractar de tancar operacions que han estat madurant des de fa temps.

A les nostres illes manquen amarratges, en general? A les Balears hi ha una llista d’espera bastant important per poder accedir a un punt d’amarratge. La demanda és molt superior a l’oferta. No obstant això, consider que se’n podria intentar gestionar, d’alguna manera, una reestructuració per tal de compartir el mateix amarratge entre diferents propietaris d’embarcacions, especialment entre els usuaris que no són residents habituals a les nostres illes i ens visiten només en èpoques puntuals de l’any. Globalment, a les Balears hi ha una necessitat d’amarratges a totes les marines i ports esportius, però hem de ser realistes i gestionar la capacitat actual d’una manera més racional.

El Boat Show Palma donarà visibilitat a projectes empresarials innovadors, ‘start-up’ i emprenedors del sector? La nàutica no té fronteres ni límits i ara mateix vivim un moment d’eufòria. Per tant, hem de saber demostrar a tothom que podem continuar creixent sense consumir territori ni generar residus i sempre conscienciats amb la sostenibilitat. Les ‘start-up’ actuals aporten una tecnologia absolutament necessària en el sector de la nàutica.

Com es pot competir amb altres fires nàutiques més especialitzades que es fan a altres llocs d’Espanya? Certament, hi ha fires específiques de fabricants o d’empreses que desenvolupen sistemes per a la nàutica, per posar dos exemples, que probablement no es veuran representades en el Boat Show Palma. Crec que nosaltres també hauríem d’intentar ser millors en alguna cosa per tal de no ser tan vulnerables amb vista a la competència.

L’AENIB acull empreses de base tecnològica? Nosaltres venim d’una base de mestres d’aixa, pintors, mecànics, electricistes... que cronològicament són els primers associats que varen constituir la nostra entitat i que demanen un tipus de solucions molt determinades. El sector tecnològic no el tenim prou consolidat. Per això recentment hem canviat els nostres estatuts per poder acollir més empreses que es dediquin a la tecnologia, la innovació i, en conseqüència, aprofitar sinergies que ens portin a un major desenvolupament, gestionar millor els nostres recursos i no perdre oportunitats.

Creis que la desaparició, fa dos anys, del Clúster Balear d’Innovació Marina ha estat perjudicial per al sector? Sincerament, desconeixia l’existència d’aquest clúster. No podem fer guerres en solitari, hem d’anar plegats, i adherir-nos a altres clústers de caire nacional.

En general, el sector hoteler i el mercat d’apartaments de vacances han sabut evolucionar, especialitzar-se i fer un ús intel·ligent de les noves tecnologies. Per què no ha passat el mateix dins del sector nàutic? Jo crec que el sector nàutic no es pot comparar, ni per tradició, ni per experiència, ni per capacitat de demanda, amb el sector hoteler, que ens duu molt avantatge en la seva capacitat innovadora. Nosaltres estam associats des de fa poc més de 30 anys, perquè una sèrie d’empresaris vàrem decidir unir-nos per compartir sinergies i esforços per tirar endavant. Molts d’aquests empresaris ja no són a l’associació perquè no han evolucionat, així com ha anat evolucionant la societat. Els països que ens rodegen també ens porten molt avantatge; aquí durant molts anys hem viscut d’esquena a la mar. La nàutica acaba d’arribar, no tenim una experiència de gestió com té el sector hoteler. Nosaltres encara estam a l’etapa de Primària respecte d’altres països que, afortunadament, ens han fet obrir els ulls, i això ha passat en la darrera dècada, especialment després de la crisi.

No costa massa sortir dels tòpics vinculats a la nàutica per culpa d’una imatge massa tradicional i familiar? El sector no hauria de millora els processos, fer-los més àgils i accessibles per a tothom? El sector nàutic és molt tradicional. Ens volem adaptar i ens estam adaptant. Ens agrada el que fem, sabem que som a un sector amb futur i volem ser partícips d’aquesta evolució per tal d’aconseguir fer un gir a l’empresa tradicional i ajudar a construir un sector més àgil, més innovador i amb un futur tecnològicament preparat. Per això a l’associació hem convidat a participar empreses de tecnologia. Que ho hauríem d’haver fet abans? Segurament sí. El que tingui un producte interessant, que surti a vendre’l, que l’ofereixi. El comerç no es fa dins d’un despatx, sinó a la pàgina web.

El lloguer d’embarcacions és el futur? No sé si és el futur, però tindrà una presència molt més elevada del que ha tingut fins ara. S’ha de veure de quina manera la legislació permetrà que això sigui possible. Actualment el noliejament d’embarcacions és el sector, dins de la nàutica, que creix en un percentatge més alt per l’arribada de nous usuaris i la mancança d’amarratges. L’augment d’oferta implicarà una baixada de preus i farà que aquest lloguer cada cop sigui més accessible, però hem de crear una oferta de qualitat, no de quantitat.

Quin és el compromís de l’Associació d’Empreses Nàutiques amb la protecció de les praderies de posidònia? Els que som navegants ho tenim molt clar i sabem que els armadors estan conscienciats amb la protecció de la posidònia i la bona gestió de recursos. De tota manera, segons la meva opinió, la posidònia és un tema mediàtic que no és real al cent per cent. Jo vull donar un percentatge molt petit de raó a la Conselleria de Medi Ambient quan diu que els vaixells, amb les seves àncores, han malmès la posidònia. Cada temporal treu tones de posidònia damunt de les platges, i cada xarxa que as llança a la mar treu més posidònia que peixos, i per això no aturen de pescar. El que ha de fer el Govern és gestionar, reparar i millorar determinades infraestructures, com les depuradores, que està demostrat que no només tiren aigua a la mar. Però és més bo de fer crear alarma mediàtica i donar-ne la culpa als milionaris i als vaixells. Quina és la solució per protegir la posidònia? Doncs posar més boies, però no amb un objectiu recaptatori.

La presència de iots i velers serà sostenible el proper estiu a les cales de les Balears? Hi ha cales que tenen una saturació més ràpida, però enguany no hi haurà més vaixells que altres anys. Als usuaris dels vaixells no els agrada fondejar al costat d’una altra embarcació i, per tant, cercaran altres llocs i altres cales.