Publicitat
Publicitat

Descompte del 75%, cogestió, més de 400 milions anuals d'inversió... Així és la proposta del nou REB, la 'carta als Reis' del Govern a Madrid

Multitudinari acte de presentació de la proposta que Madrid haurà d'acceptar per reduir el cost de la insularitat

Francina Armengol ha presentat, aquest dilluns, a més de 70 entitats, la proposta d'un nou Règim Especial per a les Balears (REB), un compendi de mesures que pretenen posar fi als creixents desequilibris entre els ciutadans de la Península i els de l'arxipèlag pel fet insular. La proposta, que s'haurà de negociar amb el Govern espanyol, consta de 23 propostes dividides en 4 eixos.

Mesures relatives al transport aeri i marítim

La mesura més cridanera és, sens dubte, la petició d' ampliació del descompte de resident fins al 75%, ja sigui per als vols interilles com per anar fins a la península, una bonificació que també s'aplicarà al transport marítim i no només al passatger sinó, també, al vehicle. Determinats grups, com els clubs esportius o empreses culturals que participin en circuits de difusió i intercanvi cultural, es veuran beneficiats, si Madrid ho aprova, per descomptes de grups que inclouran l'equipatge.

El seguiment d'aquestes mesures s'haurà de fer en el marc de la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda, prevista per l' Estatut, i que podria decidir, segons el text presentat avui, la declaració d'obligació de servei públic (OSP) en les línies aèries a Madrid i a Barcelona i en les marítimes fins a Barcelona, València i Dénia. D'aquesta manera, es podria fixar un mínim de freqüències, la seva distribució horària i, fins i tot, una tarifa plana per als bitllets. Amb tot, el text reconeix que les OSP són "un tipus d'intervenció pública per fer front a situacions extremes".

En aquest sentit, l'executiu admet "dues desavantatges: un elevat cost pressupostari i la destrucció del mercat". Actualment, només existeix una OSP en el tràfic amb la península: la línia Madrid-Maó, que es va aprovar, el 2012, per garantir els vols en els mesos d'hivern. Segons les dades aportades pel Govern, ha suposat una despesa d'1,2 milions d'euros anuals. Implantar la resta d'OSP, calcula l'executiu, suposaria un impacte econòmic de 5 milions.

La bonificació a les mercaderies és un altre dels 'punts calents' que vol tractar el nou REB.
La proposta del Govern denuncia que, actualment, Balears només rep el 6% de la partida pressupostària destinada a aquest concepte. La resta, se l'endú Canàries. A banda, s'exigiran compensacions per al transport marítim de residus, similar al que es proposa per al transport de mercaderies. La proposta recorda que el sobrecost en aquest concepte suposa una despesa anual d'un milió d'euros només per a l'illa de Formentera.

Una darrera tanda de mesures proposa l'eterna demanda de la cogestió aeroportuària, a les quals s'hi sumen la desclassificació dels aeròdroms de Son Bonet i Sant Lluís i el traspàs de les seves competències, amb els recursos humans, materials i pressupostaris necessaris, per a la seva gestió. En aquest sentit, també es reclama la mateixa mesura per als ports del Molinar i el Portitxol, a Palma.

Iniciatives i mesures compensatòries de la insularitat dirigides a determinats sectors productius

El Govern vol que l'Estat es comprometi amb la transició energètica a les Balears. Per a això, reclama que la planificació energètica tingui en compte el fet insular i que el futur Fons d'Insularitat, que es pretén dotar amb una quantitat no inferior als 400 milions anuals, inclogui una partida mínima destinada al foment de les energies eòliques i fotovoltaiques. A banda, es reclama un increment de les subvencions al transport d'hidrocarburs que redueixi el cost del gasoil i la benzina a les Illes, actualment el més alt de l'Estat. Segons un estudi de la UIB, recorda l'Executiu, el sobrecost que es paga a l'Arxipèlag en aquest concepte supera els 60 milions d'euros anuals.

La proposta de nou REB introdueix mesures compensatòries per a diversos sectors, com són el primari (amb especial atenció a l'agricultura compatible amb el medi ambient), nàutic, aeronàutic i comercial. A banda, reclama inversions en el sector turístic que en fomentin la "reestructuració i modernització" i mesures que combatin l'estacionalitat. En el mateix bloc, es reclamen mesures que garanteixin l'estabilitat dels fixos discontinus i per afavorir l'accés a l'habitatge, "que prestin especial atenció a la doble i triple insularitat".

Els estudiants també ocupen una part de les peticions del Govern, que demana una compensació pel fet insular en el Programa de Beques de l'Estat amb una assignació específica que cobreixi els estudiants que elegeixin una carrera que no s'ofereixi a la UIB. La universitat estima, en aquest sentit, que el cost de la insularitat representa entre 4 i 20 milions d'euros per carrera universitària.

Es reclama també una compensació pel trasllat de malalts entre illes i les urgències mèdiques, que, actualment, suposen una despesa de 10 milions d'euros anuals als comptes públics.

Fiscalitat

La reducció lineal de tots els tipus d' IVA és una de les propostes estrella del nou REB, que podria arribar fins al 15% en el tipus general. Aquesta mesura pretén igualar les pèrdues pel consum de béns finals i de capital que es deixen de consumir com a resultat de la insularitat i que suposen, segons l'Executiu, pèrdues per valor de 800 milions d'euros anuals.

En aquest apartat, es proposa també la creació d'una reserva per a inversions que alleugeri la base de l' impost de societats i de l' IRPF. En aquest sentit, la proposta recorda que Balears no disposa de cap instrument de caràcter fiscal capaç de compensar el major cost relatiu de la inversió empresarial. Un dels sectors que es vol impulsar amb aquestes mesures és l' audiovisual. El nou REB proposa deduccions fins al 40% (per al primer milió d'inversió) i del 38% (a partir del primer milió) per als rodatges que complexin una sèrie de requisits, com contractar un mínim de professionals locals o rodar un mínim de dues setmanes a les Illes.

El sector d' innovació tecnològica és un altre dels que en podria sortir més beneficiats si Madrid aprova la proposta balear. El Govern proposa que aquest sector rebi una bonificació del 45% en l'impost de societats, la mateixa quantitat que es bonifica a Canàries per a la implantació d'aquest tipus d'empreses.

L'Executiu, però, no s'oblida del sector primari i proposa una reducció del 50% de la quota íntegra de l'impost de societats corresponent als rendiments derivats de la venta de productes agrícoles, ramaders i pesquers, sempre que es compleixin una sèrie de condicions.

El sector nàutic també es podria veure beneficiat amb exempcions d'impostos a determinades embarcacions. Aquestes, assegura la proposta, "han estat considerades sempre com a béns de luxe i han patit una imposició que ha suposat el 33% del preu de venda de les noves". "Aquest fet ha anat destruint el sector", lamenta el Govern, que recorda que "el turisme nàutic desestacionalitza i diversifica l'oferta turística, i és més sostenible que altres sectors per un menor consum de territori".

Fons d'Insularitat i Inversió Pública

El nou REB que desitja el Govern preveu la creació d'un Fons d'Insularitat que tingui per objecte la reducció dels costs de la insularitat. La quantia dels fons de què disposarà es calcularà a partir d'aplicar el percentatge que representa la població de dret de les Illes sobre el conjunt d'inversions que executa l'Estat a les comunitats autònomes de règim comú, inclosa la inversió no territorialitzada.

En cap cas, s'hi podran incloure les quantitats que l'Estat deu en concepte d'inversions estatutàries corresponents al període 2007-14. Aquest fons tampoc no ha d'afectar les inversions estatals que es facin a les Balears, atès que la dotació i finalitat del fons han de ser al marge d'aquestes inversions.

“És de justícia, ha recordat Armengol en l'acte de presentació, tenir un Règim Especial que de veres compensi els desavantatges que suposa viure o impulsar una activitat econòmica a les Illes i així ho continuarem reclamant, amb independència de la resta de mesures, entre les quals hi ha les inversions estatutàries, que també continuarem exigint a l’Estat”.

El vicepresident Biel Barceló ha assegurat que totes les entitats, institucions i administracions presents a l'acte aquí han demostrat “la seva unanimitat, la seva unió enfront d'aquest repte que tenim, que és que se'ns compensi d'una vegada la insularitat”.

Finalment, la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, ha remarcat la “importància de fer valer el pes de tota la societat de les Illes Balears” durant el procés de negociació de la reforma del REIB que s’ha d’encetar amb l’Estat.