“Allà li resoldran el problema”

PalmaAnar a la Conselleria a demanar ajuda i que allà t’enviïn a uns grups de ciutadans que funcionen sense cap subvenció i de manera totalment altruista perquè et solucionin el problema pot semblar surrealista, però està passant. “Avui he anat a l’Ibavi perquè volia sol·licitar un habitatge i m’han enviat aquí”, assegura Pilar Espeso, una dona de 68 anys que ha arribat per primera vegada a la PAH, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i a qui Sa Nostra ja li ha subhastat ca seva. Tot i que va acompanyada de dues amigues, se la veu perduda. Somriu un poc, però l’angoixa a la mirada la delata. Necessita l’assessorament que no ha trobat i de moment només té un post-it amb el telèfon i l’adreça de la PAH Mallorca que li ha apuntat la persona que la va atendre al servei d’habitatge del Govern. No és un cas aïllat. Isabel García, que és voluntària de la PAH des de fa tres anys, explica que un dia que va anar a l’Ibavi va sentir que deien a la dona de davant: “Allò que ha de fer és anar a la plataforma. Allà li resoldran el problema”. Isabel li va dir que els que tenien la responsabilitat de donar solucions eren ells. “Però no em va dir res, va mirar cap a una altra banda”, assenyala. Cada vegada és més evident que sense fer-ho públic, es reconeix per part d’organismes públics i privats la feina d’aquesta iniciativa ciutadana que es va crear arran del 15-M.

També dels bancs

Fa quasi un any un jutjat de Palma recomanà la PAH com a assessora en una execució hipotecària; ara hi ha fins i tot treballadors d’entitats bancàries que adrecen els clients a la plataforma ciutadana. És el cas de Carme Alonso. El banc -s’estima més no dir-ne el nom- amb el qual està intentant reestructurar el seu deute la va enviar a la plataforma. I no ha estat l’única persona que hi ha arribat seguint les indicacions dels bancs, segons assegura Àngela Pons, la seva portaveu. Aquí Carme Alonso comença a veure un poc de llum al final del túnel. Ella és mare de tres fills, fa més de dos anys que ni ella ni el seu marit no tenen feina fixa i sobreviuen com poden. “Fa un any que no hem pagat la hipoteca perquè, si no, no en tenim per menjar”. Actualment, el seu deute és de 130.000 euros, tot i que el préstec que varen demanar era de 121.000 euros. Actualment sembla que l’entitat reconeix la seva situació de precarietat. Ho fa gràcies a la negociació de la PAH, que vigila pel compliment del codi de bones pràctiques que varen firmar els bancs i que moltes vegades incompleixen. Però en aquest cas tot apunta que Carme podrà aconseguir la desitjada reestructuració de la seva hipoteca per un període de cinc anys i així passaria de pagar els 500 euros al mes que li reclamen a 40 euros. Només falta un tràmit. La lluita està en marxa per a na Carme i comença per a na Pilar Espeso, qui a només dos anys de complir els 70 veu com la seva estabilitat penja d’un fil. Les seves amigues comenten que tot el dia plora i ella diu: “Estic i no estic, vaig caminant amb la ment en blanc”. Després de dues hores esperant, arriba el seu torn i explica a la portaveu, Àngela Pons, la seva història. Fa quinze anys, quan va quedar vídua, es va comprar una casa fent una hipoteca amb Sa Nostra, posteriorment va avalar una altra hipoteca amb el mateix banc a la seva filla perquè posàs en marxa un negoci, que va anar malament. Ara aquesta dona ha perdut ca seva, dia 22 de gener havia de sortir-ne, però després de parlar amb un alt càrrec de l’entitat li han dit que deixen que hi quedi durant un any pagant un lloguer social de 400 euros; cal dir que la seva pensió és de 650. La portaveu de la PAH hi veu moltes irregularitats que s’han d’estudiar i per començar diu: “Un lloguer social amb aquesta entitat hauria de ser el 30% dels ingressos. Així, vostè hauria de pagar uns 180 euros”. Ara sí, un somriure il·lumina la cara de Pilar. Ella és una de les més de 6.000 persones que a la PAH han pogut recuperar l’alè.