Tremor o la convulsió del discerniment

Gràcies a la tria, l’esforç i la generositat de la poeta M. Antònia Massanet ha aparegut a Godall Edicions, amb gust estètic i caràcter reivindicatiu, Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista, una selecció no pas de poetes sinó de poemes que conformen un manual insurrecte on s’immortalitzen teories polítiques versades o creacions que remeten a la imperiosa necessitat d’un canvi de paradigma, perquè la lluita continua. I com a perpetuació d’un gran incendi líric, Massanet treu a la llum un llibre propi a Fonoll que porta per explícit títol Tremor. Es tracta d’un nou exemple de mòrbida poesia combativa que troba la bellesa en racons devastadors on teòricament no se l’espera, i aquesta és una de les virtuts del volum, però també de l’obra poètica de l’autora.

I és que M. Antònia Massanet escriu des del sacseig d’unes idees que li bullen al cap, al cor, al cos, al sexe, ja sigui la crítica contra el salvatge model turístic de Mallorca a Kiribati o l’estupefacció que generen malalties cròniques invisibles i femenines i feminitzades: endometriosi, fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica… Aquest clam és el que té lloc amb desbocament indòmit a Tremor, una obra furibunda, obridora d’ulls i de cervells, que es pot interpretar com el dietari d’una experiència al límit del patiment, però també com un assaig reflexiu en vers. Però aquí el pensament no s’expressa amb docilitat ni conformisme: Massanet és rebel i provocadora, en això s’assembla a Antonina Canyelles. Per això les imatges són brutals i les reverberacions punxen talment filferros sagnants, ja que la majoria de composicions esqueixades de Tremor fan rebentar les convencions a través d’oriündes detonacions que increpen, que menen a la necessitat d’una consciència més profunda i més justa. Perquè la poesia és, en efecte, una construcció expressiva, un vehicle pensamental, una forma de vida, un crit i un bàlsam, entre moltíssimes més opcions a l’abast en constant reinvenció, i hi ha no una sinó moltes revolucions en marxa. Tot i les dificultats, la dona que pateix i que no pot fer tot el que voldria, i això és una crítica a les exigències de la nostra frenètica societat, continua insistint per no defallir. Ha après a cavalcar amb el dolor com una amazona.

A l’encertat epíleg, Anton Not Reig indaga en el fet de no pas tenir un cos, sinó de ser-lo i de tot el que això implica. També proposa un sentit de lectura de Tremor com a viatge que mena a una refundació personal, per acabar constatant que és una obra d’art que parla d’un cos malalt tan assedegat que no pot sadollar-se. Tremor de M. Antònia Massanet és un llibre de poemes que convida a retrobar la força en el cor del dolor suprem, quan el dir es pot entendre ben igual que un triomf i la tremolor esdevé una dansa revoltada.