Thomson, l'inventor que no volia sortir del laboratori
L'obsessió professional del fundador de l'actual General Electric va fer que registrés prop de 700 patents
BarcelonaVa haver-hi una època en què els consumidors teníem moltes marques per escollir de cada producte, fins i tot en l’àmbit tecnològic. Per posar-ne un exemple, als anys 80 fàcilment podíem triar entre una dotzena de marques de televisors de primera línia, una diferència abismal amb el moment present, en què la majoria dels mercats han estat devorats per monstres oligopolístics. Amb tantes opcions disponibles com hi havia, la publicitat existent intentava marcar perfil, com és el cas de l’espot de televisors Thomson protagonitzat pel tàndem Andrés Pajares i Fernando Esteso, que algunes generacions encara deuen recordar. En el cas que ens ocupa, els dos actors eren les estrelles d’una campanya on l’eslògan deia “No compre un televisor sin ton ni son, compre un Thomson”, un lema per al qual costaria de trobar qualificatius adequats, però al nivell del del seu competidor alemany Saba, que va fitxar el també humorista Benny Hill per fer una campanya sota la frase “El que sabe, Saba”. Per cert, l’afinitat en els eslògans potser prové del fet que en aquell moment totes dues empreses pertanyien al mateix grup.
Qui involuntàriament va prestar el seu cognom al rodolí de Pajares i Esteso havia nascut a Anglaterra, però ben aviat –durant la primera infantesa– els seus pares es van mudar a la costa est dels Estats Units, on va cursar els estudis. Un cop graduat i ja impartint classes, va muntar un negoci amb un dels seus professors, Edward Houston, per desenvolupar productes del món de l’electricitat, sobretot bombetes incandescents. L’empresa es deia Thomson Houston Electric Company i poc després es va fusionar (1892), per iniciativa del banquer John Pierpont Morgan, amb la firma del més gran exponent dels avenços en el camp elèctric als Estats Units, Thomas Edison.
La unió entre l’empresa de Thomson i la d’Edison va ser batejada com a General Electric Company (GEC), una marca que avui dia encara es manté. Amb aquesta fusió, Thomson va aconseguir que Edison abandonés els projectes amb corrent continu i abracés el corrent altern, que al final seria la tecnologia guanyadora.
La capacitat innata de Thomson per investigar i fer descobriments el va dur a ser un home obsessionat per la feina i poc cordial amb tot allò que el distreia dels seus projectes, fins al punt de semblar extremadament aspre amb els que se li atansaven. Aquesta focalització total en la feina li va servir per dissenyar gairebé 700 patents i, de pas, per fer-se extremadament ric. Totes les invencions estaven relacionades amb el món de l’electricitat i de les radiofreqüències, com ara generadors, transformadors, dinamos, soldadors i dispositius de raigs X, que ell va proposar emprar com a màquina de diagnosi per a fractures òssies. També va crear el wattímetre, un aparell per mesurar la quantitat d’electricitat en una instal·lació que va tenir una gran sortida comercial. Sempre va voler fer feina de laboratori, que és el que li agradava, i per això va renunciar a les tasques més gerencials que l’allunyaven de l’experimentació.
Més enllà dels negocis, va ser president del MIT de Massachusetts entre el 1920 i el 1923, i va rebre un gran nombre de distincions, com la medalla Edison de l’American Institute of Electrical Engineers, la Legió d’Honor francesa, així com títols honorífics de les universitats de Yale i Harvard. També va ser fundador i president de la Comissió Electrotècnica Internacional, una entitat que estableix els estàndards de l’electrònica en l’àmbit mundial.
Si dèiem abans que la seva empresa, General Electric, continua existint, cal afegir-hi que la branca francesa de la firma Thomson, creada el 1893, va tenir vida pròpia i avui en dia encara en trobem restes a l’empresa Alstom –el fabricant de ferrocarrils amb planta a Catalunya–. El seu nom deriva de la marca anterior, Alsthom, que era la fusió entre Société Alsacienne de Constructions Mécaniques i Compagnie Française Thomson-Houston. El 1999 aquesta Thomson francesa es va escindir en dues companyies, Technicolor (ara Vantiva) i Thomson-CSF (ara Thales Group).
