Sonets sonats sotjant sotracs suprems

No és casual que Laia Malo dediqués un rèquiem al desaparegut bar Es Pinzell en el seu darrer poemari, Versets i cigarrets (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2021), ja que va ser un espai consagrat a la poesia just al cor de la Ciutat de Mal, denominació que Andreu Vidal i Àngel Terron varen fer servir els anys 70 per batejar Palma. Va ser precisament en aquest pambolier escenari dionisíac que era Es Pinzell on Terron va entrar en contacte amb les noves generacions, agombolades per Vicenç Calonge i Pep Lladó a partir del Centre Cultural Capaltard i sobretot representades per Carles Rebassa i Pere Perelló i Nomdedéu.

Del contacte estret, de l’amistat i de l’admiració a tres bandes ha nascut, els darrers vint anys, una curiosa trilogia poètica, la formada per Sons nets d’Àngel Terron (Editorial Moll, 2004), Sons bruts de Carles Rebassa (premi Carles Riba de poesia, Proa, 2019) i 'Són ets i uts' de Pere Perelló i Nomdedéu (Finalista del Premi Pare Colom de poesia, Lleonard Muntaner, Editor, 2021). No em reca dir que són tres llibres sensacionals, tres valuoses obres que agafen la forma clàssica del sonet i la metabolitzen cap a noves dimensions expressives. Els tres volums s’haurien d’analitzar amb molt més detall que el que ofereix un article de diari com aquest, i tanmateix crec que val la pena defensar-los des d’aquí perquè la gent s’animi a llegir-los amb entusiasme.

En el cas del més recent dels tres, Són ets i uts de Pere Perelló i Nomdedéu, estem davant d’un llibre que es llegeix amb furor, sorpresa, fascinació. No és només una construcció arquitectònica excel·lent, que constata la perícia tècnica de l’autor, sinó que s’obre talment un assaig filosòfic que reclama, a crits, la reacció d’una societat adormida o la lluita activa contra els excessos del capitalisme, istme que prescindeix de la matèria humana. Sí, diguem PROU! I tot amb un llenguatge potentíssim (“El poema / l’enardit gest del fràgil arlequí”), sinestèsiques imatges fulgurants (“l’obscena olor del brou primordial”) o humor negre portentós (“no fotis, tu, que déu és un queixal!”). Quina possible via de salvació proposa el poeta? Recuperar, per al llenguatge, el seu sentit salvador, com reclamava el pensador i filòsof Walter Benjamin (“Salva’ns, paraula, llar de llibertat”). Són ets i uts de Pere Perelló i Nomdedéu és un dels millors llibres de versos dels darrers anys, una obra destinada a tornar la fe en la paraula escrita i en el sonet com a engranatge encara viu i més que capaç d’oferir un territori ètic i estètic on les escriptures poemàtiques del futur trobin un racó fèrtil on prodigar-se. Si aquests cultius venidors arriben amb el domini i la bellesa de les obres de Terron, Rebassa i Perelló i Nomdedéu doncs millor que millor.