Epic fails
Suplements 13/11/2021

La punxada de Theranos: de promesa milionària a la ruïna

L’empresa va tancar després de descobrir-se que havia fet servir una tecnologia que no era seva

2 min
La punxada de Theranos: de promesa milionària a la ruïna

“La seva trajectòria és senzillament espectacular”. Andrei Boar, professor a la Barcelona School of Management de la UPF, no troba cap altra paraula per definir l’ascens meteòric i la patacada colossal d’Elizabeth Holmes, un dels noms més controvertits i enigmàtics de Silicon Valley. El 2003, Holmes era una jove estudiant de química que corria amunt i avall pels passadissos de la Universitat de Stanford, a Califòrnia. Només onze anys després, s’havia convertit en una de les persones més riques del món. Sense anar més lluny, el 2014, la revista Forbes va situar Holmes a la posició 110 de la seva exclusiva llista. Amb només 30 anys, a la seva cartera hi tenia una fortuna de 3.500 milions d’euros. La gallina dels ous d’or havia estat una idea que havia tingut durant una classe de la universitat: crear un sistema per detectar malalties amb tan sols una gota de sang.

Era un mètode revolucionari. Suposava, de facto, deixar d’utilitzar xeringues i tubs per fer analítiques de sang, i permetia realitzar-les amb molta més rapidesa. Un semestre després de tenir la idea, va apartar-se de les aules i va fundar Theranos, la seva pròpia empresa, juntament amb Channing Robertson, el professor que havia tutoritzat el seu procés de recerca. Junts van patentar un kit de prova que facilitava molt la realització d’anàlisis de sang. Aleshores, la jove tenia tan sols 3.000 dòlars, però tot va canviar quan Holmes va captar l’atenció del fons de capital risc Draper Fisher Jurvetson, que va posar a la seva disposició 500 treballadors. I després d’això, van començar a ploure els milions. La valoració de la sevastart-up va arribar a superar la xifra dels 8.000 milions d’euros a principis del 2016.

Als Estats Units, el mercat de les anàlisis diagnòstiques mou cada any prop de 68.000 milions d’euros. Una innovació com la de Theranos -que permetia estalviar temps i material- podia sacsejar-lo de valent. La cadena de farmàcies Walgreens va veure-ho com una gran oportunitat d’esgarrapar una porció d’aquest pastís i va començar a oferir proves diagnòstiques amb kits Theranos als seus establiments. En total van fer 6 milions de proves. Va ser aleshores quan els van començar a sorgir dubtes. Molt sovint els resultats que oferien els tests de Theranos no s’ajustaven als paràmetres habituals de les darreres analítiques convencionals que s’havien fet els pacients.

L’imperi, però, va acabar punxant quan una investigació delWall Street Journal va revelar que les proves de diagnòstic de Theranos feien servir, en realitat, una tecnologia utilitzada per Siemens, la seva rival. “La gran pregunta és com pot ser que, durant 15 anys, l’empresa tanqués rondes de finançament milionàries fent servir una tecnologia que no era seva -diu Andrei Boar-. Realment, cal ser una persona molt enginyosa per arribar fins aquí”, rebla. La Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units va apuntar que l’empresa “va mentir i va exagerar sobre la tecnologia, el negoci i el seu rendiment financer”. El 2018, i pendents de passar pels tribunals, l’empresa va abaixar la persiana per sempre.

stats