Prohibit somriure
Les revistes de moda dirigides a un públic femení han esborrat gairebé de manera absoluta les dones que somriuen. Si en fulleges un exemplar, un Vogue per exemple, sigui del mes que sigui, observes que tant les dones que apareixen als anuncis com moltes de les que surten als reportatges de la revista no somriuen mai. Com que des de fa dècades hem normalitzat que les models hagin de posar cara d’enfadades i fins i tot transmetre malestar, és un detall que sovint et passa per alt.
Moltes de les models són fotografiades amb un rictus molt seriós i a la majoria els fan aixecar la barbeta, en una actitud que potser vol comunicar empoderament però que destil·la una mica de supèrbia. Els anuncis d’ulleres de Christian Dior són una col·lecció de dones enfadades que et miren de manera desafiant. Les famoses germanes Hadid, protagonistes de la publicitat més glamurosa, fan cara d’avorrides. L’actriu Zendaya, que ara és imatge de grans marques de luxe, surt sempre fent cara de fàstic, com si el fet d’haver-se de posar davant la càmera fos un suplici. Les models dels anuncis de roba més assequible com Mango sembla que es trobin malament i tot. Potser és perquè les han obligades a posar-se mitjons amb les sandàlies. Es fotografien en un entorn rural molt suggeridor i en comptes d’aparentar que estan de vacances en un estat de relaxació agradable sembla que s’hagin barallat amb el fotògraf. Les models dels anuncis de perfum transmeten l’esgotament d’una sessió extenuant de retrats. Una marca de roba ha posat la seva protagonista vestida de gala regant enmig d’un jardí amb una mànega de color rosa. Però la seva mirada, més que comunicar la distracció de qui cuida les plantes, és la d’algú que està tramant un pla per atacar-te. En un altre anunci, les dues models juguen a fer voleiar uns grans fulards provocant un efecte de transparències. Si s’ha de jutjar pels seus rostres, més que en la dinàmica d’un joc divertit semblen víctimes de treballs forçats.
Les dones amb un somriure han quedat relegades a la publicitat més vulgar: la mare que prepara la sopa per a la família i la senyora que ensuma amb plaer el perfum del nou lleixiu amb olor de flors silvestres. A la vida quotidiana a les dones se’ns sol exigir que somriguem. El rictus seriós o la voluntat de no mostrar-te complaent no és ben rebuda.
Les fotografies de moda han creat la percepció que darrere d’un rostre femení hieràtic s’hi amaga un missatge molt més misteriós i contundent. De fet, en els models masculins el patró es repeteix en moltes ocasions. La tristesa, l’avorriment, el malestar, la melancolia, la indiferència o el desafiament s’han convertit en actituds més suggeridores. És significatiu com el luxe, el glamur i la bellesa han decidit distanciar-se de l’expressió de felicitat. L’alegria és vulgar. La insatisfacció existencial està de moda.
