Un prec a escala humana que traça el món

La relació entre Lluís Calvo i l’illa de Mallorca és sòlida, recurrent. El 1996 va guanyar el premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia amb L’estret de Bering, i editorials destacades com Edicions del Salobre i Lleonard Muntaner, Editor ha tret a la llum alguns dels seus volums més emblemàtics, talment el seu primer assaig, Les interpretacions, com també obres monumentals talment Llum a l’arsenal. Cent poemes (antologia 1987-2017) i Cor pirinenc. El poema de Fontalba i Gotanegra. Amb aquest autor prolífic i poderós –una de les ments més brillants dels Països Catalans i un dels poetes més importants dintre del marc europeu i possiblement mundial– sempre passa que cada nova obra és una fita, i amb cada nova proposta aconsegueix superar-se d’una manera impensada, sorprenent, ben igual que el vistosíssim punt de gir d’una sèrie televisiva actual. Ell mateix ja va segellar dos versos magistrals que ho confirmaven a manera d’autopoètica personal: “Quan arribis al cim / continua pujant.” La seva darrera conquesta és un llibre magistral que duu per títol Vitralls, una nova pedra de toc que confirma la grandesa d’aquest geni literari.

A partir de quatre parts diferenciades però complementàries, Lluís Calvo ofereix un viatge espiritual amb tota la seva magnificència. El pòrtic “com qui envola el falcó” actua d’entrada amb algunes de les claus que després s’ampliaran i aniran ressonant: celebració de la natura, reflexió sobre el llenguatge, defensa a ultrança de l’amor com a força còsmica, elogi de la rebel·lia, domini mètric d’altíssima precisió… Versos com “tota paraula fuig del malson sedentari” aglutinen l’exaltació de l’escriptura quan és viva i radiant com la de Vitralls. A continuació la part Car tota passa esdevindria lleu es permet més llibertats i torna a versos lliures implacables, fortíssims, amb certa predilecció pels finals esclatants i les paradoxes productives (“I triomfen, / perquè han mort”). Al cor, aquest parèntesi fetiller dit Sortilegi funciona a la manera d’un conjur de mots concisos, sintètics i concentradíssims que desenvolupen una fórmula màgica a partir d’un punt hermètic i críptic d’alta precisió que s’uneix a l’enigma de les construccions subtils, a voltes inacabades, a la manera, un xic, d’Andreu Vidal, perquè cal un punt d’obscur per assolir la lluor: Umbracle i creixença. Finalment El cercle del món és la conclusió definitiva, la gran mascletà, un llarg poema filosòfic marcat per tonalitats de revelacions místiques (“Altra cosa no és la vida, / sinó una comunió”).

Voldria disposar de més marge d’espai per poder explicar que Vitralls de Lluís Calvo és un dels grans llibres del segle XXI, “una oració / i un prec a escala humana / que enderroca murs, però que traça un món.”