Perdre espai per recuperar l’era

Del mas Salvador de la Creu, també conegut com ca l’Aromir, se’n tenen notícies des d’abans del segle XIV. És un dels masos més antics de Tossa de Mar i tenia, com és habitual, una casa on vivien els masovers, que fa uns trenta anys van deixar d’habitar-la, de manera que el conjunt va anar quedant en desús. Originalment aquesta construcció era de dues plantes i donava a la zona dels horts, però al llarg del segle XX es van anar afegint noves construccions a la part superior, i fins i tot es va construir una habitació que ocupava una part de l’era, una zona emblemàtica del conjunt del mas que va quedar desvirtuada. “La masia té una estructura clàssica de tres crugies, amb parets de càrrega de 80 centímetres i obertures petites, cosa que fa que tingui molt poca relació amb el seu entorn natural”, explica l’arquitecte Francesc Aromir, que és alhora fill del propietari de la masia. “Volíem donar un ús complementari a aquest espai per poder tenir més relació amb l’exterior i alhora poder-la fer servir com a habitatge alternatiu per a convidats o familiars”.

A partir d’aquí, la decisió del projecte ha estat més treure que posar, i en conjunt s’ha perdut superfície construïda, tot i que els propietaris s’ho podien permetre perquè la casa, que ara ha quedat en 176 metres quadrats, té unes dimensions generoses. El primer, explica, va ser eliminar l’estructura que ocupava part de l’era per recuperar el seu contorn original. “Aquí hi hem ubicat un nou porxo lleuger metàl·lic, amb cordes de barca de pesca que fan de suport per a unes trepadores de gessamí –comenta–. Aquest porxo és, de fet, la clau del projecte, ja que agafa la forma de l’era i, amb un petit gest, s’obre totalment a l’interior amb una gran obertura corredissa de vidre que dona a una estança amb un gran banc i una cuina al final”. És l’espai per a les reunions familiars i d’amistat, explica, i també el lloc on gaudir de les vistes i de l’aire lliure, ja que la seva orientació s’ha pensat per aprofitar al màxim les vistes, amb obertures laterals i també un sostre mig de vidre que permeten veure tant el cel com les muntanyes del massís de Cadiretes.

Però si aquesta cuina menjador funciona, de fet, com un annex de la masia, les altres dues plantes inferiors tenen la funció d’habitatge independent. La connexió entre elles es fa a través d’una única escala de cargol d’acer situada a la sala d’estar, que és l’element arquitectònic central que atorga modernitat i contundència a la zona d’habitatge, on hi ha quatre habitacions de diverses dimensions, dos banys i, a la planta semisoterrània, una altra sala d’estar amb una petita cuina que dona independència als que hi fan vida sense interferir en el que passa al mas principal. En aquest cas, totes les parets s’han deixat de pedra vista per donar-li un aspecte de cava, comenta. “En tota la casa en general només hem volgut fer servir materials naturals –afegeix–. El paviment és de formigó; les portes, de fusta; el revestiment interior i exterior, de morter de calç. Hem intentat aprofitar al màxim els elements existents, recuperar el que hem pogut i fer servir com menys materials millor”. Explica, orgullós, que l’equip de les obres ha estat format per gent de Tossa, des de l’instal·lador Jaume Nadal fins al fuster, Josep Alemany, o el mateix constructor, Marc Costa.

Un altre aspecte de l’habitatge, relacionat amb l’eficiència energètica, és l’aïllament amb panells de suro aglomerat, un material cada cop més utilitzat en construccions sostenibles. “No és un caprici i té la seva història –comenta Aromir–. D’una banda, perquè la masia rep el seu esplendor de la indústria del suro i, de fet, part de les muntanyes productores de suro de Tossa són encara de la nostra família, i, de l’altra, perquè és un material natural, reciclable i sostenible, i també perquè és un bon aïllant tèrmic i acústic. Té molt de futur en la construcció”.

L’espai principal de la Casa Masovers és sens dubte el porxo exterior, que ocupa l’espai de l’antiga era de la masia, que sempre havia estat lloc de trobada familiar a l’exterior. Aquest espai enjardinat té continuïtat a l’interior en un espai diàfan on s’han situat el menjador interior, dominat per un gran banc de fusta, i una cuina ampla també de fusta natural. El més important és que aquest espai, que en part recupera les parets de pedra originals, té unes enormes obertures laterals i també superiors que permeten gaudir de les vistes tant del cel com de les muntanyes pròximes.