Suplements 14/01/2022

Nicole Kidman: “El que és divertit és difícil”

L’actriu ha guanyat el Globus d’Or per la seva interpretació a ‘Todo sobre los Ricardo’, un repte que l’ha portat a buscar el seu vessant humorístic

Dave Itzkoff / The New York Times
7 min
Nicole Kidman “El que és divertit  és difícil”

Nova YorkNicole Kidman ha après lliçons valuoses cada cop que ha interpretat un personatge de la vida real: la manera com aquella persona va ser malinterpretada per la societat, com aquella època de la història s’assembla més a l’actualitat del que ella es creia i, sobretot, com mantenir l’equilibri mentre camina descalça en un contenidor de raïm.

Quan explica com es va preparar per interpretar Lucille Ball -l’estrella de la sèrie dels anys 50Estimo la Lucy-, Kidman insinua que per aprendre’s la inoblidable coreografia de trepitjar raïm que Ball feia el 1956 no en va tenir prou amb els seus metòdics esforços. “Només havia practicat a terra -diu amb afable franquesa-. L’únic amb què no comptava era que hi hauria grans de raïm de veritat. En realitat són molt relliscosos, perquè ho sàpigues”.

A Todo sobre los Ricardo, una comèdia dramàtica escrita i dirigida per Aaron Sorkin, Kidman interpreta Ball al llarg d’una setmana en la gravació d’aquesta sèrie que protagonitzava. Una setmana en què ella i el seu marit, Desi Arnaz (Javier Bardem), lluiten per incorporar l’embaràs de Ball a l’argument, evadeixen les acusacions que titllen Ball de comunista i arriben a un punt transcendental al seu matrimoni.

La pel·lícula, que ja es pot veure als cinemes i a Amazon Prime, inclou algunes recreacions d’escenes famoses d’Estimo la Lucy, però en última instància és una història de descobriment, tant per a l’estrella de la televisió com per a la dona que la interpreta.

Kidman, de 54 anys, és guanyadora d’un Oscar i un Emmy, i acaba de guanyar un Globus d’Or per la seva interpretació a Todo sobre los Ricardo. Amb la seva manera d’abordar el paper, Kidman s’ha identificat més del que esperava amb Ball, una actriu que va ser encasellada i subestimada a la seva època. És possible que les seves històries vitals i els seus talents no coincideixin del tot, però totes dues van comprendre la importància de l’humor per complir els seus objectius personals. Kidman ho planteja de la següent manera: “He de ser divertida, i el que és divertit és difícil”.

En una visita a Nova York a principis d’aquest mes, abans de l’onada de la variant òmicron, Kidman ens rep asseguda en una sala de la planta baixa d’un hotel boutique del Soho, amb els dits adornats amb anells intrincats mentre beu un glop d’infusió de gingebre. Explica que els capítols d’Estimo la Lucy són un element de fons nebulós de la seva infància, tot i que ella preferia programes com Embruixada o La tribu dels Brady.

Podria destacar alguna actuació còmica en el seu currículum: la sàtira fosca Tot per un somni i la pel·lícula familiar Paddington, i vaig recordar-li que a Moulin Rouge també hi havia una mica de pallassada física. (“N’hi havia, és cert!”, reconeix). Fins i tot en una sèrie una mica sardònica com Big little lies, de la HBO, Kidman deia: “Reese Witherspoon i Laura Dern són les divertides. Jo els hi dic: «Seré la dona seriosa»”.

No creu que ella fos la candidata més clara per al personatge de Ball, ni la primera actriu que es va buscar per interpretar-la. A l’inici del projecte, fa diversos anys, Todo sobre los Ricardo es va pensar com una minisèrie de televisió, segons explica Lucie Arnaz, actriu i filla de Lucille Ball i Desi Arnaz, i productora executiva de la pel·lícula.

Cate Blanchett estava compromesa amb el projecte, però quan Sorkin s’hi va involucrar i el projecte es va concretar a Amazon com a pel·lícula, l’actriu ja no estava disponible. “Simplement vam trigar massa i la vam perdre”, explicava Arnaz en una entrevista.

Quan es pensava en altres actius, Arnaz no n’estava convençuda: “Cap em feia el pes”. Tot i això, destaca que quan Kidman va sorgir com una possibilitat, sí que va despertar el seu interès. “Vaig pensar que era bona idea, que hauríem de buscar només actrius australianes”, explica fent broma.

Kidman diu que la participació prèvia de Blanchett no va fer disminuir el seu interès. “Sento que hi ha un pacte sagrat entre tots nosaltres: a qui li toca alguna cosa, és perquè és on havia de caure”, comenta sobre el món de l’espectacle.

L’actriu va ser conscient de la reacció dels fans que s’oposaven a la seva elecció, alguns dels quals volien que el paper fos per a Debra Messing, l’estrella de Will & Grace. “No soc a internet i tampoc em busco a Google -diu Kidman-. Però les coses es filtren”. (Arnaz va explicar que Messing “tenia moltíssimes ganes d’encarnar aquella persona”, però matisa: “No ho fèiem, això. No estàvem intentant encarnar aquella persona”. Per la seva banda, els representants de premsa de Messing han declinat fer comentaris.)

Kidman no estava gaire familiaritzada amb la vida de Ball quan li van proposar el personatge, però es podia imaginar la llibertat que suposaria interpretar aquella reina de les pallassades: “La forma com es mou i cau, cada part del seu cos, et fa pensar: «Ai, puc quedar com una bona ximpleta interpretant-la»”.

Kidman diu que va començar a tenir dubtes després de signar amb cert entusiasme per participar a Todo sobre los Ricardo. Explica que la seva reticència es va deure, en part, al ritme del guió de Sorkin, ple de diàlegs, i al fet de rodar la pel·lícula durant la pandèmia.

A més, apunta que les comèdies no li resulten fàcils com a gènere ni com a oportunitats d’actuació. “No m’escullen per actuar en aquest tipus de pel·lícules”, diu. Això podria ser el resultat d’una carrera dedicada als drames. “O també podria ser per la meva personalitat”, diu.

En relació a això, i reflexionant sobre la seva educació a Austràlia, l’actriu diu: “Jo era la nena a qui no deixaven anar a la platja al migdia, perquè era molt rossa i em cremava. Així que m’asseia en una habitació i no mirava la televisió: llegia”. Una joventut al costat de Dostoievski, Flaubert i Tolstoi “no et converteix necessàriament en una comedianta”, diu. Per acceptar un paper amb qualitats còmiques, diu Kidman, li cal una empenta: “Necessito que m’empenyin i m’animin”.

Sorkin va ser persuasiu, i ella es va sentir animada per algunes experiències passades en què havia aconseguit construir un personatge graciós en obres de teatre aquí i allà. “És força sorprenent quan dius alguna cosa i tot un teatre riu -explica-. Podria tornar-m’hi addicta”.

Però el que la pel·lícula requeria de veritat, segons Kidman, era que ella interpretés Lucille Ball (tal com apareix al guió de Sorkin) i no Lucy Ricardo. “La Lucy és un personatge… que no és la Lucille. La Lucille és extraordinària: la van fer caure, es va aixecar i va seguir amb tenacitat”, assegura.

Com més reflexionava sobre el guió i més aprenia sobre la vida de Ball, diu l’actriu, més hi veia una persona polifacètica que li donava moltes emocions per interpretar.

Respecte al matrimoni de Ball amb Desi Arnaz, un home molt faldiller i alcohòlic, Kidman diu: “Ella estimava una persona que la corresponia, però que no podia donar-li el que més volia”, diu referint-se a la frustrada carrera cinematogràfica que al final va portar Ball a Estimo la Lucy. “Ella era molt divertida, però volia ser una estrella de cine”.

Kidman no vol establir cap paral·lelisme directe entre la vida de Ball i la seva, però Lucie Arnaz sí que accepta de bon grat les comparacions. Arnaz afirma que, igual que la seva mare, Kidman “ha estat casada, sap què és el divorci i intentar criar els fills sota els flaixos, i sap què és tenir un marit amb problemes d’addicció”. (El marit de Kidman, el cantant Keith Urban, s’ha sotmès a tractaments per la seva addicció a les drogues i l’alcohol.)

L’actriu es va bolcar en preparar-se físicament per al paper i va treballar amb un assessor dialectal, Thom Jones, per desenvolupar les veus que utilitzaria per a Lucille Ball i Lucy Ricardo. “La Lucy és la Lucille a l’extrem. Quan la Lucille interpretava la Lucy feia una versió àmplia i exagerada de si mateixa i elevava el to de la seva veu”, explica Jones. La veu natural de Ball era més greu i ronca pels anys que portava fumant, encara que Kidman no es va esforçar gaire per aconseguir una imitació perfecta. “Volíem que captés l’essència de la Lucille i la transmetés -diu Jones-. Si fas una imitació, seràs massa conscient del teu exterior i no podràs satisfer el teu costat intern com a actor”.

L’intèrpret va repassar el guió amb la seva mare, fan de tota la vida de Ball, encara que no queda clar fins a quin punt la va ajudar en el seu procés general. “La meva mare em deia: «T’has equivocat en aquesta paraula», i jo: «Mama, deixa’m arribar al final de la frase abans de corregir-me». Regla número u: no aprenguis els diàlegs amb la teva mare”.

Kidman també va estudiar gravacions d’àudio personals que Arnaz va compartir amb ella, i va treballar amb un assessor de moviment per aprendre a fer diverses coreografies d’Estimo la Lucy, encara que només un grapat apareixen a la pel·lícula.

L’australiana ha rebut el Globus d’Or i altres nominacions per Todo sobre los Ricardo, entre les quals un Critics Choice Award, però la seva actuació continua sent una font ocasional d’inseguretat per a ella. L’actriu sembla sorpresa quan se li parla d’una emissió de la pel·lícula que es va fer a l’octubre i que només mostrava el seu rostre de manera fugaç en un lapse d’uns 75 segons, i que va portar alguns espectadors a preguntar-se per què Amazon semblava que estava amagant-la. Quan se li pregunta si estava al corrent de l’estratègia que hi havia al darrere, Kidman diu: “No sé com respondre-hi, saps? No m’ocupo de la part promocional. Potser tenien por de mostrar-me”. Agafa aire abans d’afegir: “Quina decepció”.

Sense tenir en compte els altres reconeixements que pugui anar rebent per la seva interpretació a Todo sobre los Ricardo, Kidman sempre tindrà l’experiència d’haver estat en una reproducció del plató d’Estimo la Lucy interpretant Ball i sentint les rialles de desenes d’extres contractats per interpretar el públic del programa a l’estudi. Kidman descriu amb una sola paraula com es va sentir en aquell moment: “Fantàstica”. Després, com si volgués demostrar algunes de les habilitats que ha adquirit a la pel·lícula, espera un moment i diu: “Per cert, els obligaven a riure”.

stats