El malson de treballar 105 hores setmanals

Si veuen una oferta laboral en què els garanteixen que a mitjà termini cobraran sis xifres a l’any i que a sobre treballaran per una de les empreses més importants del món segurament pensaran que és la feina somiada. Ara bé, ¿què farien si això els suposés treballar 105 hores la setmana? Perquè no ho hagin de comptabilitzar: són 15 hores al dia de dilluns a diumenge o més de 17 hores si es fa un dia de descans. Aquest esclavatge és el que han denunciat els analistes de primer any del banc d’inversió nord-americà més important del món, Goldman Sachs. I ells mateixos han estat els encarregats de fer aflorar el seu particular malson en una enquesta d’onze pàgines feta a 13 analistes júnior del departament de banca d’inversió i que s’ha difós per Twitter.

A l’enquesta hi ha preguntes com ara ¿quantes hores dorms?, ¿a quina hora vas a dormir?, ¿ha impactat negativament el teu horari de feina en la teva relació amb la família o amics?, ¿com estàs de satisfet amb la teva vida laboral? Les respostes són iguals de directes: dormen cinc hores diàries, van a dormir a les 3 de la matinada, el 100% dels analistes asseguren que la feina està afectant a les seves relacions familiars i d’amistat i valoren amb un dos sobre deu el seu nivell de satisfacció a la feina. I encara una última dada: la nota que donen a la seva salut mental ha passat d’un 8,8 a un 2,3 en el temps que porten treballant al banc.

Els seus testimonis, tots anònims, també deixen poc marge a la interpretació: “No és adequat per a mi treballar entre 110 i 120 hores al llarg d’una setmana. Les matemàtiques són simples: això només em deixa quatre hores per domir, menjar o dutxar-me. Això va més enllà del concepte de treballar molt: és inhumà, és un abús” o “No puc dormir, tinc l’ansietat pels núvols”. Dues vivències més: “Hi va haver un moment que no menjava, ni em dutxava, no feia res més que treballar des del matí fins passada la mitjanit” i “No vaig entrar a aquesta feina esperant un horari de nou del matí a cinc de la tarda, però tampoc no esperava de les nou del matí a les cinc de la matinada”.

“Són jornades inhumanes a nivell laboral però també sobretot de salut”, deixa clar l’advocat laboralista d’Augusta Abogados i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pere Vidal.

En la mateixa enquesta els analistes júniors demanen reduir la setmana laboral a com a màxim 80 hores per fer correctament la seva feina. Perquè no hagin de fer el càlcul, això suposa treballar 13 hores diàries amb una dia de descans a la setmana o més d’11 hores al dia de dilluns a diumenge. “La normativa sobre la jornada setmanal als Estats Units és similar a l’espanyola, és a dir, entorn d’unes 40 hores”, concreta el lletrat laboralista. Ara bé, afegeix, en el còmput general els nord-americans treballen més hores perquè tenen menys dies de vacances.

Les 80 hores no són l’única petició que fan els enquestats. Entre les altres cinc hi ha no treballar passada la mitjanit llevat que sigui realment urgent perquè “puguin dormir”o respectar la política de no treballar entre divendres a les 21 hores i tot el dissabte “sense una aprovació prèvia, ja que és l’únic temps personal protegit que tenim”. Alhora també sol·liciten més temps per preparar reunions o rebre un millor tracte i menys estrès per part del seus companys més veterans.

“A Espanya evidentment aquestes jornades sobrepassarien tots els límits legals permesos tant pel que fa a les 40 hores setmanals com pel descans obligatori que hi ha d’haver entre jornada i jornada, que és de 12 hores, i l’intersetmanal, que és un dia i mig. A més, aquí hi ha el registre de jornada”, explica l’advocat laboralista.

No se sap si han estat els resultats de l’enquesta o que s’hagi fet públic a les xarxes socials, però les peticions dels analistes han tingut resultats. El conseller delegat de Goldman Sachs, David Solomon, va enviar un missatge de veu anunciant que s’instaurarà la “norma del dissabte” i per tant els treballadors descansaran de divendres a les 21 hores a diumenge a les 9 hores. El missatge en qüestió de Solomon afegia un altre punt segons el diari The New York Post : “Hem d’ajudar la gent a trobar l’equilibri en aquest món cada cop més connectat. En aquest món de treball en remot, fa la sensació que hem d’estar connectats les 24 hores del dia. No és fàcil, però estem treballant molt perquè les condicions millorin”.

Però Solomon també ha justificat que part d’aquesta pressió es deu al bon desenvolupament del banc durant els mesos de pandèmia. Per això, part de l’últim any el conseller delegat de Goldman Sachs l’ha passat teletreballant des de la seva mansió de les Bahames, enmig d’una vida de luxe i desplançant-se en l’avió privat propietat del banc d’inversions.