Llenguatge i moviment, eines lligades

PalmaDes que el lactant neix, pren contacte amb l’entorn mitjançant gestos, moviments petits que poden anar engranant quan els infants van descobrint les funcions de les articulacions, els músculs i l’esquelet. Així, queda demostrat que la comunicació comença amb els primers moviments del cos. Amb aquesta base comunicativa van arribant els primers sons, els primers balbotejos i les primeres paraules; es comença a mostrar el llenguatge verbal que sempre va vinculat a les emocions (que viuen en el cos) i les necessitats que els menuts senten i necessiten fer arribar. A partir del primer punt evolutiu, com hem explicat, ambdues eines funcionen com una simbiosi en la qual una, el moviment, és procuradora de l’altra, el llenguatge.

Alhora que els infants van creixent, augmenta l’ús del vocabulari i torna de manera mecanitzada una eina cada vegada més present, que li aportarà la consecució d’objectius; mitjançant el llenguatge, construeixen els esquemes interns, reproduint totes les situacions, objectes i éssers que conviuen en el seu entorn, la qual cosa els possibilita la integració del món extern. Donar nom a tot el que els acompanya significa assolir idees i elaborar, podent entendre, tot el que representa allò que els envolta.

El domini gradual del cos proporciona i impulsa el desenvolupament del llenguatge, de manera que esdevé promotor de la comunicació verbal, malgrat que l’àrea gestual i corporal sempre aniran de la mà amb el parlar. Així, quan els infants tenen dificultats en el llenguatge o la comunicació verbal, aquestes sempre van lligades a una afectació motòrica, referent al cos i el seu sistema, que ancoren l’evolució de la parla i del desenvolupament lingüístic. És a dir, que si ens haguéssim de regir pel marc evolutiu (el que s’espera de l’infant en cada moment de la seva vida), trobaríem un nexe d’unió entre aquestes dues àrees. Investigar, idò, el nivell sensoriomotriu del nin en qüestió facilitaria les claus per trobar i obrir les portes que, tancades, retenen el desenvolupament idoni de la comunicació verbal. En tots els casos, les respostes estan garantides; l’eix és el moviment.

Posar en pràctica aquests recursos des de la primera infància és proporcionar eines bàsiques que conduiran els nins a poder-se expressar cobrint totes les seves expectatives. Són essencials per al creixement global, ja que el llenguatge, com a estímul, no fa una recerca concreta, sinó que funciona sense triar què vol aprendre, ho fa d’una manera general i va obrint pas a un ventall de vocabulari ampli, que va augmentant en mode i forma.

Escolta activa

Preventivament es pot anticipar el problema si es fa una escolta molt activa en la primera infantesa, dels zero als tres anys. L’enregistrament de la corporalitat, els desplaçaments i punts de suport quan aquests es donen són significatius i el preludi del que més endavant succeirà amb l’aparició de la parla. Dins aquest darrer àmbit, existeixen uns paràmetres que mesuren, per edat i moments evolutius, la quantia de paraules que s’haurien de produir. Vet aquí un esquema: durant el primer any de vida es produeixen balbotejos, crits i plors. Aquesta és la manera que tenen els bebès d’anar explorant què passa quan juguen amb l’aire que entra a la boca. A prop dels vuit mesos dupliquen síl·labes, que donaran pas, una mica més endavant, a les primeres paraules: entre els 10 i els 15 mesos arribaran a les cinquanta, i al voltant dels 21 mesos n’empren cent. A partir d’aquí, creix el nombre de mots de manera incontrolada, comencen a tenir converses amb frases estructurades simples i poden fer devolució amb respostes verbals a les situacions i circumstàncies que es donen en la vida rutinària. Es produeixen de la mateixa manera entre els infants que quan xerren amb els adults. 

L’avaluació primerenca serà determinant per poder oferir les teràpies oportunes i salvar, sense més inquietuds, les dificultats que aniran arribant.

Encertar el moment és regalar les alternatives que resoldran i evitaran les complicacions que més tard podrien arribar. Per aquesta part, la psicomotricitat i la logopèdia són les dues crosses damunt les quals els infants se sostindran. Per això és tan important estar atents al desenvolupament d’aquestes dues àrees, per tal de poder donar suport a les necessitats específiques que els més petits deixen veure, des que comencen a mostrar-se. 

Cal tenir en compte que tot el que el cos fa es pot escoltar, exactament igual de bé que podem escoltar les veus quan els infants comencen a xerrar. Paraula i moviment, desenvolupament íntegre.