L’episodi de ‘Pokémon’ que provoca atacs epilèptics

Un estudi explica l’impacte de certs estímuls visuals

700 nens japonesos van patir atacs epilèptics l’any 1997 mentre miraven un capítol de la sèrie Pokémon.
C. Pozo /sinc
28/01/2017
2 min

El 1997 els llums intermitents d’un episodi de Pokémon van provocar atacs epilèptics a gairebé 700 nens japonesos. Aquests brots espontanis en nens aparentment sans es van vincular amb l’anomenada epilèpsia fotosensible, un tipus d’epilèpsia en la qual certs estímuls visuals provoquen les convulsions. Ara investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat d’Exeter (Regne Unit) proposen una explicació que s’ha publicat a la revista NeuroImage.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), gairebé 50 milions de persones a tot el món pateixen epilèpsia i un 30% no responen al tractament. Les crisis epilèptiques són episodis d’activitat descontrolada i sincronitzada de les neurones que poden portar a la pèrdua de la consciència i altres impediments greus per al funcionament del cervell.

L’equip d’investigació liderat per Marc Goodfellow, professor titular de matemàtiques a la Universitat d’Exeter, en col·laboració amb Jordi Garcia-Ojalvo, investigador principal a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha utilitzat el model computacional d’una columna cortical, un grup de neurones en què s’organitza l’escorça cerebral, per mostrar que les neurones adquireixen un comportament epilèptic quan s’exposen a estímuls de determinades freqüències. L’estimulació visual amb freqüències pròximes als ritmes alfa (presents en l’episodi de Pokémon ) pot interferir en l’activitat alfa natural de l’escorça visual del cervell i portar a un augment de l’amplitud de les descàrregues i desencadenar convulsions epilèptiques. Segons els resultats de la investigació, aquest comportament sorgeix de les propietats dinàmiques del teixit neuronal.

Susceptibilitat a les ones

Per entendre-ho, es pot comparar aquest fenomen amb el que passa quan s’empeny un nen en un gronxador. Si s’empeny a la mateixa freqüència que la freqüència de balanceig, el gronxador oscil·larà amb més amplitud i el nen pujarà més i més, fins al punt que podria fins i tot caure. Aquesta caiguda és una analogia a la crisi epilèptica que pot tenir lloc al cervell quan s’exposa a l’estimulació amb unes freqüències determinades.

En la sèrie de dibuixos Pokémon, els llums brillaven a una freqüència de 12 Hz. “El ritme alfa del cervell és de 8-12 Hz i els dibuixos animats estaven mostrant exactament la freqüència alfa de 12 Hz. Aquest fenomen coincideix amb els resultats de la nostra investigació”, comenta Maciej Jedynak, investigador de la UPF i la UPC. Un escenari purament dinàmic pot explicar la susceptibilitat a les ones delta i theta, així com una falta de susceptibilitat a estimulació massa ràpida o massa lenta. “Per poder desenvolupar alternatives als tractaments actuals contra l’epilèpsia, necessitem millorar la nostra comprensió dels mecanismes subjacents a aquesta malaltia”, afegeix Jedynak, investigador a la UPC i primer autor.

stats